Homenatge a Paco Conesa Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Antoni Miracle
Guitart i Rogeli Madrigal Torres, morts el 4 de gener de 1960 al Mas
Clarà de Palol de Revardit i companys d'en Quico Sabaté.

Una seixantena de persones ens hem aplegat aquest passat dissabte al
migdia al cementiri de Girona per fer un acte de record i dignificar la
memòria dels nostres companys, amics i familiars morts en combat.

Malgrat
les pressions de l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, per prohibir la
col·locació d'una placa que recorda aquells fets ocorreguts durant
l'últim viatge del grup d'en Quico Sabaté, s'ha col·locat la placa prop
del lloc on estan els cossos dels companys assassinats i al costat de
les seves pròpies plaques individuals, tot i que pel que hem pogut saber
és possible que l'alcaldessa doni l'ordre de retirar-la.
Si
finalment comet aquesta barbaritat ja pot comptar que respondrem com
sabem fer-ho, lluitant per mantenir viva la memòria dels qui van
arriscar-ho tot i van combatre el franquisme. No se'ns traurà de sobre
fàcilment.

L'acte s'ha dut a terme d'una manera tranquil·la,
emotiva i ha comptat amb la presència dels familiars dels homenatjats,
l'Octavio Alberola i una de les filles d'en Quico Sabaté.
Després dels parlaments s'ha fet una ofrena floral acabant l'acte entre aplaudiments de tots i totes els assistents.

Ha
estat un dia important per la rehabilitació d’uns lluitadors per la
justícia social, d’uns herois que van creure que un altre món era
possible, d’uns guerrillers que no podien suportar l’actitud conformista
i inoperant de l’oposició al franquisme a l’exili i que avui, 50 anys
després, la democràcia parlamentària continua ignorant.

Familiars i amics

Davant el nou crim perpetrat per l'exèrcit israelià en aigues internacionals contra organitzacion humanitaries que portaven l'anomenada Flota per la LLibertat, i que ha deixat prop d'una vintena de morts i desenes de ferits.

A comarques girononines convoquem:

A LES 19:00H A LA PLAÇA DEL VI (A L'AJUNTAMENT) A GIRONA

EN SOLIDARITAT AMB LES NOVES VÍCTIMES DEL FEIXISME SIONISTA.

Ara mateix s'estan desallotjan els activistes que havien okupat el passat 12 d'abril l'arbre de la Plaça del Lleó. L'acció s'emmarca en la campanya de solidaritat amb la Nuri Pórtulas; que està pendent de la resolució del recurs presentat al Tribunal Suprem.

ES CONVOCA A TOTHOM IMMEDIATAMENT A LA PLAÇA DEL LLEÓ PER A DONAR SUPORT ALS ACTIVISTES!!!

Aquest matí s'ha fet la vista pública al Tribunal Suprem sobre el recurs presentat per la defensa contra la sentència de 2 anys i 6 mesos a Núria Pòrtulas. En la vista ,la defensa ha argumentat la inexistència de cap grup terrorista i ha demanat la nulitat de la llibreta blava intervinguda a Núria Pòrtulas com a prova inculpatoria.

El dissabte passat es va realitzar una acció simbòlica a Girona on dues persones es van penjar del Pont de Pedra per denunciar el cas. Ahir una concentració d'un centenar de persones va recòrrer el centre de la ciutat finalitzant a la plaça del Lleó on diverses persones van ocupar un arbre amb cordes d'escalades i s'hi mantindran fins que es faci pública la sentència del Tribunal Suprem.

Per més informació: www.elsud.org/nuria

llegim a barcelona.indymedia.org

Companyes i companys,

ES PRESENTARÀ RECURS A LA SENTÈNCIA DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL, DAVANT EL TRIBUNAL SUPREM

Després d'haver-se celebrat el 13 de juliol a l'Audiència Nacional el judici a Núria Pórtulas, i després d'haver sortit el 30 de juliol la sentència condemnatòria de dos anys i mig de presó i una multa de 810 € per un "delicte intentat de col·laboració amb banda armada" (delicte en grau de temptativa), les mobilitzacions per reclamar la seva absolució no s'aturen.

Aquest dilluns 6 de juliol s'ha celebrat a Barcelona una conferència per reivindicar l'absolució de la Núria Pórtulas, a la sala d'actes del centre cívic Cotxeres de Sants.

Gabriela Serra ha conduït l'acte presentant els diferents ponents que hi han participat.

En primer lloc Benet Salellas, l'advocat del cas, ha explicat que els arguments de l'acusació es basen en la criminalització d'idees, doncs encara no s'ha aportat cap prova que demostri la culpabilitat de la Núria.
Tot seguit Ariadna Monerris, com a membre de l'Assemblea de suport a la Núria Pórtulas, ha volgut recordar les responsabilitats polítiques de la Conselleria d'Interior, governada pels dirigents d'ICV, i els Mossos d'Esquadra sobre el començament i desenvolupament del cas, i ha denunciat l'assetjament policial que han rebut durant aquests dos anys i mig les persones properes a la Núria i a la campanya de suport. Ha afirmat que la Núria no és un cas aïllat de repressió ideològica per acabar concloent amb la frase "Ens volen culpables, i no som innocents". Enric Duran, conegut activista social, ha exposat alguns paral·lelismes entre el seu cas i el de la Núria, posant de manifest la persecució de les idees i de les diferents maneres de pensar, i per tant el caràcter polític d'ambdós casos. També ha plantejat que després de l'absolució de la Núria Pórtulas caldria portar als tribunals els responsables polítics, judicials i policials per tal que no continuïn actuant amb total impunitat.

Aquest 16 de juny l'Amadeu Casellas ha comunicat que deixa voluntàriament la vaga de fam que va començar el 24 de maig passat. En el seu comunicat agraeix el suport rebut i demana que el continuï tenint. Els responsables directes de la seva injusta i il·legal situació són la Montserrat Tura,consellera de justícia, i l'Albert Batlle, secretari general de les presons catalanes.

L'Amadeu hauria d'estar en llibertat ja que la legislació penitenciària actual estableix la llibertat condicional un cop es compleixen 3/4 parts de la pena - l'Amadeu porta 30 anys empresonat dels 40 de condemna. Els requisits que s'estableixen per acollir-se a la llibertat condicional són, a més a més, no tenir expedients disciplinaris, domicili fixe i contracte de treball i l'Amadeu també els compleix. És per això que es pot considerar la situació de l'Amadeu com un segrest institucional de l'Estat.