memòria històrica

Homenatge al cementiri de Girona

Homenatge a Paco Conesa Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Antoni Miracle
Guitart i Rogeli Madrigal Torres, morts el 4 de gener de 1960 al Mas
Clarà de Palol de Revardit i companys d'en Quico Sabaté.

 

Una seixantena de persones ens hem aplegat aquest passat dissabte al
migdia al cementiri de Girona per fer un acte de record i dignificar la
memòria dels nostres companys, amics i familiars morts en combat.

Malgrat
les pressions de l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, per prohibir la
col·locació d'una placa que recorda aquells fets ocorreguts durant
l'últim viatge del grup d'en Quico Sabaté, s'ha col·locat la placa prop
del lloc on estan els cossos dels companys assassinats i al costat de
les seves pròpies plaques individuals, tot i que pel que hem pogut saber
és possible que l'alcaldessa doni l'ordre de retirar-la.
Si
finalment comet aquesta barbaritat ja pot comptar que respondrem com
sabem fer-ho, lluitant per mantenir viva la memòria dels qui van
arriscar-ho tot i van combatre el franquisme. No se'ns traurà de sobre
fàcilment.

L'acte s'ha dut a terme d'una manera tranquil·la,
emotiva i ha comptat amb la presència dels familiars dels homenatjats,
l'Octavio Alberola i una de les filles d'en Quico Sabaté.
Després dels parlaments s'ha fet una ofrena floral acabant l'acte entre aplaudiments de tots i totes els assistents.

Ha
estat un dia important per la rehabilitació d’uns lluitadors per la
justícia social, d’uns herois que van creure que un altre món era
possible, d’uns guerrillers que no podien suportar l’actitud conformista
i inoperant de l’oposició al franquisme a l’exili i que avui, 50 anys
després, la democràcia parlamentària continua ignorant.

 

Familiars i amics

 

 

 

Jornades sobre la vila de Salt durant la republica, la revolució, la guerra civil, la repressió i l'exili

Salt és el paradigme de l´amnèsia per decret. Els succesius ajuntaments "democràtics" hereus del Poder franquista han coincidt a significar-se en l´esforç d´esborrar l´exemple, l´empremta i el record de tota una digna generació de saltencs i saltenques que s´atreviren a tenir somnis de llibertat i a convertir-los en realitat. Aneu per exemple a la biblioteca i alceu la mirada fins al capdamunt de la façana, fixeu-vos bé en la tímida restauració de la inscripció Kropotkin, un nom massa evident per ser obviat però tanmateix considerat perillós de mostrar massa francament. No hi ha noms de carrers ni places, ni escultures, ni un senzill acte institucional, ni tan sols una discreta placa de record i reconeixement a cap racó de la nostra vila que dignifiqui les transformacions i conquestes socials assolides pels nostres avis. Hi ha un desconeixement i una mancança important de treballs sobre l´estigmatitzada vila de Salt durant el període de la república, la guerra civil, l´exili, l´entrada de les tropes feixistes i els decennis anteriors i posteriors.

Contingut sindicat

Torna a dalt