Aquests dies, al voltant de la data del 8 de març, els actes institucionals es multipliquen per celebrar el dia internacional de la dona. Però el 8 de març, no ho oblidem, és el dia internacional de la dona treballadora.

En la societat capitalista heteropatriarcal en què vivim el treball és clau pel capital, per la seva producció i reproducció social. Si parlem de treball en aquest model social, hem de parlar de la divisió sexual del treball. Així el paper del treball en el capitalisme, on per sobreviure l'hem de vendre en la majoria de casos per un salari indigne, és bàsic per a entendre les nostres identitats com a membres d'aquesta societat. La centralitat del treball assalariat en el món de l'economia de mercat dins l'esfera pública i la invisibilitzció del treball domèstic no remunerat, considerat com a "acte privat d'amor", caracteritzen la divisió sexual del treball que estructura tot el nostre món i la imatge que tenim d'ell. Per això nosaltres avui volem remarcar en la importància del treball en la identitat de les persones i en la construcció de les nostres relacions humanes quotidianes. No volem deshumanitzar el problema darrere de les grans estadístiques, perquè la divisió social i sexual del treball afecta sens dubte la manera com una societat es fa càrrec d'allò més bàsic, la vida humana, sobretot d'aquells col·lectius més vulnerables com els de la infantesa i la vellesa. La violència de gènere televisada, per posar un exemple, ignora els patiments d'aquesta divisió (sexual i social), els sorprenen els maltractaments duts a terme per dones contra infants i gent gran, abocades a un treball devaluat socialment, tant que ni tan sols es considera treball. Evidentment, el patiment humà que tot això comporta no es pot resumir en estadístiques ni relats sensacionalistes.

Els avantatges que la divisió social i sexual del treball aporten al capitalisme són obvis: entre d'altres, reproducció gratuïta de la força de treball -que ens nega fins i tot el dret a autodeterminar, de decidir sobre els nostres cossos i vides- reserva de mà d'obra barata, i doble escala salarial per pressionar a la baixa els salaris generals.
Aquesta divisió del treball en base al sexe, és sens dubte sustentada per la família tradicional nuclear i heterosexual que l'Església i altres sectors reaccionaris, defensen a ultrança. Divisió, però, també perpetuada per les hipòcrites lleis fetes pel PSOE, com la panacea de la Llei de Conciliació Laboral o LEY ORGÁNICA 3/2007, de 22 de març de
la Llei d'igualtat d'oportunitats a la feina, que ignorant la realitat social sexista, ens fa a les dones encara més vulnerables a la precarització de l'accés al treball i de les condicions d'aquest, en situar-nos en desavantatge respecte als homes a l'hora de buscar feina.

La jornada laboral es podria reduir a nivell mundial fins a 4 hores diàries si es socialitzaren realment els beneficis dels avenços tecnològics, cosa que ens permetria repartir més equitativament el treball, productiu i reproductiu, sense necessitat d'acabar mercantilitzant fins i tot les activitats de cura. Però evidentment, cap economia estatal capitalista es pot permetre aquest luxe en un món cada vegada més sotmès a la competència del mercat internacional. Per això el nostre camí passa necessàriament per la
destrucció del capitalisme i la construcció d'una nova societat més humana i justa.

El capitalisme, amb la divisió social i sexual del treball perpetua i es beneficia, sobretot, de la divisió de la classe obrera. S'ha acusat molt sovint el feminisme de ser la causa d'aquesta divisió, però resulta que l'esquerra, ignorant durant dècades els problemes de la meitat de la població, era qui no se n'adonava d'una divisió real que ja existia, mentre acusava les dones de conservadorisme per la seva escassa participació política. Com hi havien de participar si després d'una llarga jornada a la fàbrica
havien de començar-ne una de nova a casa?

Sembla que l'esquerra revolucionària se n'ha adonat d'això, que ara som més conscients que el capitalisme es beneficia de la divisió d'interessos que crea al si de les classes populars la reproducció d'una ideologia que converteix el treball assalariat en el centre de la identitat masculina i atorga el paper de "pacificadores socials" a les
dones, que centrades en el benestar familiar garanteixen l'estalvi, el consum, la transmissió de valors a les següents generacions, i molt important, eviten que els seus companys es fiquin en embolics sindicals. És per això que considerem la lluita feminista com un dels nostres eixos centrals, perquè amb un trencament d'arrel amb les posicions de gènere i la seva funció en l'ordre capitalista podem fer-lo perillar realment.

Nosaltres avui volem superar la imatge victimista d'un feminisme i enviar un missatge de solidaritat a totes les dones que participen activament en les diferents lluites de
resistència d'arreu del món: contra el capital, contra l'imperialisme, contra el patriarcat, i per la seva contribució a un món més solidari, internacionalista, equitatiu, on les relacions igualitàries entre les persones i els pobles siguin la base del nou ordre mundial.

Ens pesa massa viure la violència estructural del sistema capitalista patriarcal. Per tot això, i perquè és la única solució: AIXAFEM EL CAPITALISME! DESTRUÏM EL PATRIARCAT!

Tot i la neteja de façana del actual govern amb lleis com la de dependència, igualtat, matrimonis homosexuals, la CGT denuncia que, pel que fa a polítiques laborals, no ha realitzat cap millora respecte als retrocessos realitzats per la dreta quan va estar en el poder. En efecte, els alts índexs de productivitat i rendibilitat de les empreses (generats per l'esforç dels treballadors i treballadores) han reportat un substancial augment dels beneficis empresarials, les dades de l'augment de l'atur, l'alt índex d'eventualitat en l'ocupació i l'alta accidentalitat (dels més alts de la UE) reflecteixen una política de col·laboració amb els empresaris en perjudici dels treballadores i treballadors d'aquest país. La Llei de la memòria Històrica que només deixa la reparació moral de tants crims i judicis sumarisims, deixant-los impunes sense reparar a les famílies que ho van sofrir. Els problemes amb l'AVE que a més d'allunyar-se d'un transport públic i social, per les presses d'inaugurar-lo abans de les eleccions, han perjudicat als treballadors-usuaris i als ciutadans veïns que han tingut i han de suportar, unes obres accelerades que no han respectat ni el seu benestar ni el seu descans.

Ara ens demanen a la ciutadania, als treballadors/es, el vot, ara venen els missatges de confiança i les promeses que aviat quedaran condicionades, aparcades per un altre moment. Ara som el subjecte més important per aquells que vulguin dirigir les nostres condicions de vida en transport, sanitat, educació, impostos, lleis laborals, etc. ¿Per què s’obliden de nosaltres (tant la dreta com l’esquerra) quan tenim realment els problemes, i recolzen al capital privat i a les multinacionals perquè aquests continuïn creixent en beneficis?

La CGT som conscients de la dreta que representen els Aznar, Rajoys, Aguirre, …però com que som escèptics amb el parlamentarisme polític, volem expressar la nostra oposició, com a sindicat de classe i independent dels partits polítics, a aquesta política autoritària i jeràrquica a tots els nivells, parlaments, centres de treball, associacions, etc...

Fem una crida a la societat a no confiar en la falsa democràcia d’aquells que ens posen les urnes avui i demà s’obliden dels seus compromisos programàtics. Una democràcia que encara no ha resolt de quina manera se’ls hi poden demanar explicacions CADA DIA a aquells que no compleixen amb els seus programes. No és una democràcia real que només ens quedi el pobre consol de no tornar a votar després de quatre anys.

La democràcia que considerem possible i necessària, està basada en l’acció participativa, en el treball, en el barri, en el carrer, en les associacions, per solucionar els problemes i eradicar les desigualtats que hi ha a la societat. Aquesta política plena d’escàndols urbanístics, de retrets i mentides airejats per la dreta i de la deixadesa dels ideals de l’esquerra per aquells que es presenten com a tal, no es mereixen el suport i la il·lusió dels treballadors i treballadores.

La CGT no confiem en els polítics que s’allunyen de les necessitats dels treballadors/es. Per a nosaltres la vertadera democràcia no es la que ens crida cada quatre anys a votar, es la que facilita la participació dels ciutadans i que treballa per suprimir les desigualtats Per això la CGT fem una crida a la població a no acceptar aquesta democràcia del vot cada quatre anys i a sumar-se amb nosaltres a treballar, dia a dia, per un món millor.

El 13 de febrer, s'ha realitzat una roda de premsa a la seu del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), per a informar sobre l'estat de salut dels tres treballadors acomiadats de SEAT, que estan en vaga de fam des del dilluns 4 de febrer, així com sobre la situació del conflicte.

Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau i representant dels moviments socials ha expressat la solidaritat amb els acomiadats de SEAT, especialment amb els tres treballadors en vaga de fam. Després de denunciar l'actitud de l'empresa SEAT, ha posat de manifest la necessitat de donar una resposta col·lectiva a les polítiques de les multinacionals, que, en el seu afany d'obtenir més beneficis a qualsevol preu, vulneren els drets més elementals de la classe treballadora.

El doctor Josep Mª Sans, membre de l'equip mèdic que atén als vaguistes de fam, ha informat sobre la deterioració que, en la salut dels tres companys, està provocant la vaga de fam que mantenen des de fa ja 10 dies, i sobre els riscos que comporta el perllongament d'aquesta situació. S'adjunta el comunicat mèdic que recull més detalladament la situació dels tres afectats.

Diosdado Toledano, un dels tres treballadors en vaga de fam, ha explicat àmpliament la situació actual del conflicte i ha denunciat a l'empresa SEAT i al Departament de Treball, per la seva falta de voluntat per a afrontar i resoldre el problema. Aiximateix, ha criticat als responsables de CC.OO. i UGT de SEAT, que, en lloc de donar suport als acomiadats, estan oposant-se i boicotejant qualsevol manifestació de suport de la plantilla als afectats. Ha recordat que, dels treballadors que van fer l'opció per a reingresar, queden 66 als quals l'empresa els ha notificat que no pensa readmetre'ls, a més dels treballadors que van guanyar per sentència del TSJC la nul·litat del seu acomiadament i que estan pendents de sentència del Suprem. Finalment, ha manifestat la seva voluntat i la dels seus dos companys, de mantenir la vaga de fam, fins que l'empresa es comprometi a readmetre a tots els treballadors afectats per l'Expedient de Regulació d'Ocupació que desitgin reingresar.

Des del Comitè de Solidaritat reclamem a CC.OO. i UGT que canviïn d'actitud i donin suport i convoquin mobilitzacions exigint el reingrés de tots els acomiadats que en el seu moment van decidir aquesta opció, tal com ells mateixos es van comprometre públicament en el moment de signar l'ERO. Denunciem a l'empresa SEAT per la seva falta d'humanitat i responsabilitat, ja que mentre es nega a complir els seus compromisos, readmetent als acomiadats, continuan realitzant noves contractacions, 30 aquesta mateixa setmana i altres 40 pròximament. Denunciem, també, al Departament de Treball i al Govern de la Generalitat per la seva negativa a intervenir i buscar una solució al conflicte. Novament, demostren la seva complicitat amb els actes irreponsables i il·legals de les empreses multinacionals.

Des de la nostra preocupació per la salut dels nostres tres companys en vaga de fam, el dimecres, a les 18,30 hores, es va celebrar en els locals de CGT, Via Laietana 18 9ª planta, una reunió del Comitè de Solidaritat per a decidir les accions de suport a realitzar en els pròxims dies, de les quals informarem oportunament.

Comitè de Solidaritat amb els acomiadats/des de SEAT

A Barcelona, dissabte 26 de gener de 2008

Venim dels moviments socials de les comarques de Catalunya i d’altres llocs dels Països Catalans, per a trobar-nos durant aquest primer Fòrum Social Català, atenent la convocatòria del Dia d’Acció Global, acordada al Fòrum Social Mundial de Nairobi. Som diversos i plurals, però compartim els valors i objectius
reflectits a la Carta de Principis del Fòrum Social Mundial i a la Carta de l’Assemblea de Moviments Socials de Portoalegre.

Vivim immersos en un model de vida injust, impossible de mantenir i indesitjable. El sistema patriarcal i capitalista, basat en un creixement irracional, no té en compte que els recursos del planeta són limitats. El sistema econòmic actual és, doncs, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra explotació sense precedents.

Volem un país on la pobresa, l’especulació i la precarietat desapareguin de les nostres vides. Exigim el manteniment i millora de les pensions públiques. Lluitem perquè el dret a uns ingressos que permetin viure, a una ocupació estable i a un salari digne siguin una realitat i no simples declaracions dels governs de torn. Ens oposem als acomiadaments i als tancaments i deslocalitzacions d’empreses, que estan destruint el teixit productiu català.

Volem un país on les dones puguin ser lliures i iguals. Denunciem i rebutgem la violència masclista. Donem suport la campanya del moviment feminista pel dret a l’avortament lliure i gratuït i exigim que cessi la fustigació i la criminalització de les dones que han avortat.

Volem construir una societat no patriarcal, sense discriminacions i on tothom pugui desenvolupar lliurement la seva sexualitat.

Estem contra la privatització dels serveis públics. Reclamem uns serveis bàsics, com són el transport, l’aigua i l’energia, públics i de qualitat. Ens oposem a la recent llei de reforma del Institut Català de la Salut i a l’anunciada Llei de l’Educació de Catalunya, ja que obren les portes a la privatització de les xarxes públiques de la sanitat i de l’ensenyament. Donem suport a la campanya en defensa de l’ensenyament públic, gratuït, coeducatiu, laic i de qualitat, que comença amb la vaga del 14 de febrer.

Volem una societat que respecti els drets de la infància, i un sistema educatiu que els estimuli a construir una realitat on la llibertat i la fraternitat siguin els valors principals. Defensem els drets dels discapacitats i reclamem polítiques que impedeixin qualsevol discriminació i facilitin la seva plena integració.

Rebutgem el model de ciutat aparador que se’ns intenta imposar, en benefici d’una minoria especuladora, i defensem pobles i ciutats que garanteixi el benestar dels seus habitants, i el dret a un habitatge digne i assequible. Rebutgem el Pla Nacional de l’Habitatge, per no ser una solució al problema. Ens oposem a la privatització dels espais
públics i donem suport a l’ocupació d’habitatges i locals buits. Lluitem perquè els nostres pobles i ciutats siguin espai de drets i llibertats i exigim la derogació de les ordenances del civisme.

La guerra és la conseqüència més dura de l’imperialisme i de les polítiques neoliberals. La guerra de l’Iraq, l’Afganistan i el Líban, l’ocupació de Palestina, les guerres de l’Àfrica, entre d’altres, continuen sent el major drama de la humanitat. Volem una Catalunya que rebutgi la guerra i lluiti per arribar a una pau justa en tots els conflictes bèl·lics actuals. L’abolició del deute extern, la prohibició d’exportar armes i l’ajuda internacional no condicionada, són elements que, sens dubte, contribuiran a acabar amb les guerres i la fam al món.

Rebutgem les successives rebaixes impositives a les empreses i rentes del capital que carreguen el pes fiscal sobre el consum i les rentes del treball i defensem els impostos directes que incideixin sobre els més rics. També denunciem la lacra que sobre el sistema impositiu i la humanitat suposen els paradisos fiscals.

Lluitem contra el racisme i la xenofòbia. Defensem els drets dels immigrants, el dret a la lliure circulació i a la ciutadania de residència. Ens oposem a l’expulsió d’immigrants i als centres d’internament, i també a la criminalització de les persones per motiu del seu origen.

En gran part, el nostre model de vida es basa en l’explotació dels recursos energètics fòssils i finits com el petroli, el gas, el carbó i l’urani, que cada com és estan i estaran en declivi. Tard o d’hora, doncs, haurem d’aprendre a viure amb una nova cultura de l’energia, perquè tota la tecnologia del món no podrà aconseguir que seguim vivint
com si tinguéssim tres planetes.

Volem assegurar el futur de l’agricultura, lliure de transgènics i que garanteixi la nostra sobirania alimentària, enfront de les multinacionals, que controlen la producció, distribució i venda de la major part dels aliments que consumim. Rebutgem les polítiques que afavoreixen els agrocombustibles, pels seus efectes negatius sobre milions de persones, ja que redueixen i encareixen els aliments bàsics.

Rebutgem la retallada de les llibertats i la vulneració dels drets humans que, amb el pretext de la lluita contra el terrorisme, estem patint. Reclamem la derogació de la Llei de partits polítics. Denunciem la repressió i criminalització dels moviments socials que s’oposen a les polítiques neoliberals, que els últims mesos han patit especialment els treballadors en lluita, el moviment okupa i els activistes contra la monarquia.

Volem que es respecti el dret dels Països Catalans i la resta de pobles del món a exercir el dret democràtic a l’autodeterminació.

Rebutgem el model de construcció europeu i denunciem que l’Acord de Lisboa estigui imposant, de forma antidemocràtica, les mateixes polítiques neoliberals rebutjades per molts ciutadans i ciutadanes en els referèndums que es van celebrar sobre el projecte de Constitució Europea.

Lluitem contra un sistema econòmic basat en l’explotació que ens condemna a la precarietat. Volem deixar de viure explotats per un sistema que sembla que no té cares, però que sabem clarament que no és producte d’una mà invisible.

Hem de trencar el consens neoliberal de la classe política, els poders econòmics i els grans mitjans de comunicació, que intenten imposar un pensament únic, que defensa la inevitabilitat del sistema actual i nega que altre món és possible.

Des de l’Assemblea de Moviments Socials catalans, cridem a donar suport a les jornades de lluita convocades internacionalment:

8 de març – Dia de la Dona

15 de març – Ara, com fa 5 anys.... NO a la guerra!

1 de maig – Pels drets socials i laborals i contra la precarietat

També fem una crida a participar activament a totes les campanyes i mobilitzacions, que, fruit dels treballs i debats desenvolupats al Fòrum Social Català, figuren a l’agenda dels moviments socials.

Declaració de l’Assemblea de Moviments Socials del FSCat

Des de la Confederal General del Treball volem manifestar la nostra més absoluta INDIGNACIÓ i REBUIG a la campanya de criminalització que s'està portant a terme contra les dones que han exercit el seu dret a avortar i contra les i els professionals sanitaris que els han ajudat a exercir el seu dret.

Aquesta campanya obeïx al fet que AVORTAR avui dia en l'estat espanyol no és un dret ple. Continua estant PENALITZAT, ja que en 1985 només es va efectuar una despenalització parcial de l'avortament, obeint a una mesura hipòcrita que va voler acontentar als sectors més conservadors i reaccionaris, situant a les dones i a les clíniques on s'exerceix en una absoluta inseguretat jurídica.

No és la primera vegada que s'intenta criminalitzar l'avortament. Enfront d'això, des de la Confederació General del Treball exigim a les institucions la seva absoluta DESPENALITZACIÓ, reconeixent-lo expressament com un DRET, això és:

1r.- La decisió de la maternitat és un dret personal i íntim de tota dona, amb independència de la seva edat, estat civil o nacionalitat. La interrupció lliure i voluntàriament decidida de l'embaràs és un dret que tota dona té, és un dret inalienable a decidir sobre el seu propi cos.

2n.- L'Estat ha de garantir l'exercici d'aquest dret de forma gratuïta en la xarxa sanitària pública, per a totes les dones, garantint a totes la seva intimitat sota el més absolut secret professional.

L'educació sexual no sexista en els centres escolars, així com l'accés als mètodes anticonceptius i la anticoncepció d'emergència ha d'estar garantida amb tots els mitjans i recursos necessaris.

Des de la Confederació General del Treball, exigim que cessi la persecució i criminalització de les dones i dels i les professionals sanitaris, que l'avortament sigui reconegut com un dret ple, garantit, lliure i gratuït.