Estimats companys i conpanyes:

Estem vivint emocions contraposades. D'una banda hem de felicitar a tots i totes les nostres votants i simpatitzants pel gran suport que ens han donat. Volem felicitar sobretot al poble basc, per la seva gran aportació en vots i els fantàstics resultats obtinguts, convertint-nos en la tercera força a Nafarroa i (encara per confirmar) en tercera força també a la Comunitat Autonoma Basca.

Sentim no haver pogut escriure abans, però hem estat analitzant les dades concientment i hem arribat a la conclusió que hi ha hagut una tupinada de proporcions històriques. A les dades evidents de tupinada a certs pobles de Gipuzkoa, Bizkaia i Nafarroa, on els nostres vots han estat canviats des dels recollits a l'acta fins al que apareix en el Ministeri d'Interior, cal sumar les abundants dades de votants que estem rebent a través del correu electrònic. Bastants votants ens han dit que després d'haver dipositat el seu vot, en ocasions al costat de tota la família, en l'acta o en les dades del MIR apareixen 0 vots per II. Fins i tot tenim informes de lectures d'altres partits on citen més dades dels quals aporta la web del MIR.

Aquest divendres s'ha fet la presentació de la candidatura d'Iniciativa Internacionalista a Girona i a la Bisbal d'Empordà. A Girona s'hi ha aplegat una vuitantena de persones que han seguit els parlaments durant prop d'una hora al punt de trobada de la rambla.

L'acte ha començat amb la intervenció d'en Miquel Blanch - candidat gironí a la candidatura, i ha continuat amb la Cristina Mas - membre de Lluita Internacionalista, en Benet Salellas - advocat i membre de la Cup, la Rut Ribatallada - membre de la Cupa d'Arbúcies i en Jaume Roure - treballador a l'atur i repressaliat per la crema de fotos del Rei.

Els parlaments s'han centrat en les propostes que recull la candidatura i en la denúncia de la política repressiva i capitalista de la Unió Europea. S'ha remarcat que la veu d'Iniciativa Internacionalista servirà per a fer sentir la lluita dels treballadors i treballadores i la lluita per l'autodeterminació dels pobles oprimits.