Bolivia.- La veu del poble bolivià és al carrer, com també la seva sang. En aquest precís moment, en el país més pobre de Sudamèrica i el més ric en petroli i gas (han descobert la bossa de gas més gran del món) viu una rebel·lió popular en front d'un genocidi governamental. El conflicte ve de lluny. Bolivia, amb el president escollit "democràticament", Gonzalo Sánchez de Lozada (que amb prou feines sap parlar castellà, imagineu el quechua), és el país que pateix amb més plenitut els mals del neoliberalisme. Com en l'antic colonialisme, els rics del món, i sobretot els "gringos", xuclen el petroli de la terra i la sang de la gent. La diferència entre rics i pobres és abismal i tot el que es fa des del govern contribueix a ampliar aquest abisme.

Actualització: ens diuen en un comentari: la data està malament, és el 22 de gener, a la web de Jóvens en Defensa de l'Ebre podreu trobar més informació. (ara mateix no és accessible)

Terres de l'Ebre.- El 22 de gener és la nova data per a la celebració del judici a Josep Sabaté, membre de Jovens en defensa de l'Ebre. El judici s'aplaçà el 25 de setembre ja que F.Sancho, el que fins aquesta darrera setmana era delegat del govern de la Generalitat a les terres de l'Ebre, no es presentà el dia de la vista. La fiscalia va considerar a Sancho com un testimoni essencial per a realitzar el judici i va demanar aplaçar-lo.

El passat 12 d'Octubre el Casal Popular de Manlleu -BOIRA BAIXA- va realitzar un acte de protesta contra al celebració de la diada de la hispanitat en terres catalanes. L'acte va consistir en realitzar una seria de pancartes a la plaça major del poble on es podia llegir: "12-Oct, res a celebrar. Hispanitat = Genocidi", "Fora Tricornis" i "Gent sense cases, cases sense gent. Com s'entén? Habitatge social, ja!". Seguidament vam anar a instalar-les a la façana de la ex-caserna de la Guàrdia Civil per donar a conèixer que volem recuperar aquells terrenys abandonats fa anys per constiruir-hi habitatge pels joves i social, a més, de protestar per la diada de la hispanitat.

S'inaugura el nou any judicial carregat de repressió pels desposseïts de sempre, càstigs i pals pels pobres que protestin i busquin alternatives a aquest sistema que ens escanya. No són poques les cases i centres socials de Barcelona i comarques que estan sota perillosa amenaça de desallotjament. A Terrassa no han deixat, apart del kasalet d'Acció Autònoma, cap centre social per desallotjar, però sí que hi ha encara judicis pendents contra l'okupació.

Els Països Catalans són un territori privilegiat pels seus valors paisatgístics, naturals i culturals que cal conservar i gestionar per assegurar la nostra qualitat de vida, la de les generacions futures i la memòria històrica.

Tanmateix, el model socio-econòmic imperant està comportant un desgavell territorial, econòmic, ambiental i social sense precedents. Segons l' Agència Europea del Medi Ambient ens trobem en una de les quatre regions d'Europa que pateixen un major impacte sobre el territori. Si considerem les contínues agressions a causa de l'especulació, la planificació incorrecte i deficitària per part de l'administració i la permissivitat envers l'incompliment de la normativa ambiental; s'entén que en els últims anys dotzenes d'entitats i plataformes arreu del país s'hagin creat per aturar alguns dels projectes més agressius.

Des de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC), sindicat estudiantil present arreu del territori, ens plau comunicar-vos que els dies 17, 18 i 19 d'octubre realitzarem la nostra cinquena Assemblea Nacional a Rià (Conflent). En aquesta, us avancem que sobretot es debatrà al voltant de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (anomenat també procés de Bologna), veritable punta de llança de les lluites estudiantils universitàries per aquests propers cursos ja que està en joc la supervivència del migrat ensenyament públic així com la pèrdua del poc poder decisori que mantenim encara als Països Catalans sobre el nostre ensenyament.

12 d'Octubre: res a celebrar. Resistim als feixismes

Crònica de la manifestació de Barcelona i de la concentració de Girona.

Poc més d'unes 1.500 persones van sortir ahir al carrer a la ciutat de Barcelona per dir no al feixisme en una manifestació que provablement va ser de les més tranquiles i modestes dels darrers anys a Barcelona. La manifestació va comerçar a plaça Països Catalans a les 12.00h i es va desplaçar lentament cap a la plaça de Catalunya sota un clima d'aparent calma que quedava constantment amenaçat pel desproporcionadíssim desplegament policial enmig del qual la manifestació quedava gairebé diluida. Poques vegades l'assetjament i control policial (helicòpter inclòs) s'havien fet notar d;una manera tan descarada i evident. La manifestació estava rodejada i múltiplement acordonada.

El Dimarts 18 de Novembre, per primera vegada en la història, l’Estat espanyol haurà de seure al banc dels acusats al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, acusat de tortures.

El 1992 (any olímpic ), desenes d’independentistes van ser detinguts, torturats i empresonats. D’aquesta onada repressiva anomenada “Operació Garzón”, l’independentisme revolucionari ha trigat molts anys a superar. Dels represaliats, un total de 16 persones, van decidir tirar endavant una denúncia contra l’Estat per tortures. Ara 11 anys desprès, havent superat totes les barreres que imposa l’Estat espanyol, han aconseguit portar el cas a Europa.

El dilluns 6 i el dimarts 7 d'octubre, a l'Audiència Nacional, a Madrid, van ser jutjades 11 persones, 3 basques i 8 catalanes.

La intenció d'aquest escrit no és fer una crònica exhaustiva d'aquests dos dies de judici, sinó més aviat explicar el punt de vista i les impressions de les persones que hi vam ser, per aportar més elements a la versió oficial oferta pels grans mitjans de comunicació.

Són molts els conflictes oberts a les nostres terres i cap cop més la gent que no està disposada a acceptar que es trinxi el nostres paisatge en nom d'un progrés que només ho és per les butxaques especulatives d'uns pocs.

La gent de Salvem les Valls organitzarem el nostre seguici per demostrar que la vitalitat del moviment contra l'eix Vic-Olot per Bracons creix malgrat la política de fets consumats del govern de CiU (des d'Olot estem organitzant un autocar que cal confirmar).