Bolivia.- La veu del poble bolivià és al carrer, com també la seva sang. En aquest precís moment, en el país més pobre de Sudamèrica i el més ric en petroli i gas (han descobert la bossa de gas més gran del món) viu una rebel·lió popular en front d'un genocidi governamental. El conflicte ve de lluny. Bolivia, amb el president escollit "democràticament", Gonzalo Sánchez de Lozada (que amb prou feines sap parlar castellà, imagineu el quechua), és el país que pateix amb més plenitut els mals del neoliberalisme. Com en l'antic colonialisme, els rics del món, i sobretot els "gringos", xuclen el petroli de la terra i la sang de la gent. La diferència entre rics i pobres és abismal i tot el que es fa des del govern contribueix a ampliar aquest abisme.

La revolta començava farà un mes pel polèmic conflicte nacional per treure el petroli i el gas bolivià per un port xilè, antiga porta al mar de Bolivia, per portar-lo cap al "yanki". Les transnacionals es queden per a elles 300 millons de dòlars enfront els 40 milions que es queda l'estat bolivià. El robatori està servit. Aquest conflicte nacional entre dos vells rivals (1879 Xile pren l'únic accés al mar de Bolívia), que indigna els més conservadors, es suma a la lluita de les classes obreres, que exigeixen que el petroli es quedi i es refini a Bolívia. A la importància de la lluita de classes, s'hi uneix la lluita racial, d'identitat. Això vol dir la revolució indígena, majoritàriament camperols, del poble Aymara. Cansats de ser manats, decideixen lluitar per governar-se.

El poble bolivià representat per dones i homes, nens i nenes, àvies i avis, tots units pel fet de ser gent humil i sobretot pobre, s'organitzen en movilitzacions populars (jubilats, professors, policies, camperols, indígenes, treballadors sense terra, sindicats miners, i totes les dones que fan que el demà sigui possible). L'estratègia que segueixen és aïllar la capital, la Paz, tallant totes les entrades de combustible i menjar, exigint al govern que faci el que diu el poble o marxi. El poble parla d'un govern autista, que només es fixa en el que passa dins del palau i la resposta a les seves demandes és la violència governamental, el terror de l'exèrcit al carrer amb llibertat i impunitat per a assassinar.

Quan tot el poble es rebel·la contra el seu amo, aquest decideix matar. Lozada, recolzat per Estats podrits, l'exèrcit, empreses privades de Sta. Cruz i el 9% de la població, burgesos i aristòcrates (oligarques) fills i nebots dels genocides espanyols que fa més de 500 anys que maten amb total impunitat, tal i com ara està fent el genocida Lozada, titella del neoliberalisme yanki. Les amenaces del president de "capturar y procesar a todo el que se haya pronunciado por la renuncia del presidente" han fet que el líder de l'oposició, Evo Morales, passi a la clandestinitat i que un dels líders indígenes aymaras, Felipe Quisque, declari que davant l'auto-cop d'estat del president, els indígenes governaràn Bolívia.

La Central Obrera Boliviana ha declarat la vaga general. Els moviments socials parlen del principi d'una guerra civil que no té fronteres pel amos del diner i té fosses i presons pels esclaus de les injustícies. Però el poble bolivià és digne i ja va demostrar la seva força al guanyar una batalla de la guerra oberta a tot el món per l'aigua. Saben què és vèncer quan Hugo Banzer va anul·lar la privatització de l'aigua. El seu successor sembla ser pitjor. Un milionari de l'explotació de les mines i persones lliura d'impostos a les empreses i per contra vol disminuir a la meitat la jubilació dels treballadors.

La repressió ratlla la de Palestina. Un exèrcit i policia militar utilitzen armes de guerra, metralletes, blindats, helicòpters disparen a matar en front d'un poble armat amb pedres i fones que lluiten per la llibertat. Els miners amb dinamita i la policia és la part més armada del poble, la majoria del cual, només disposa de la seva vida davant el foc de l'estat. La seu del Movimiento Nacionalista Revolucionario i el de Nueva Fuerza Revolucionaria, partit del president i partit col·laborador, respectivament, van ser cremades com apadregat tot el centre financer de la Paz.

La revolta que va començar a El Alto i a la Paz s'extén arreu del país degut a les terribles dimensions que està agafant el conflicte. En aquets moments extrems s'evidencien la manipulació i mentides dels mitjans de comunicació, així com la veritable funció de l'exèrcit, matar la seva pròpia gent. Pobres lluitant contra pobres. Tots demanen el cap de Sánchez de Lozada, "el gringo", al que acusen d'ofegar amb sang a Bolívia per afavorir el projecte d'exportació de gas als EEUU. �s tal la matança que fins i tot la federació de periodistes convoca a les movilitzacions de tota Bolívia per parar el genocidi.

Font: Contra-Infos 14/10/03