El dilluns 6 i el dimarts 7 d'octubre, a l'Audiència Nacional, a Madrid, van ser jutjades 11 persones, 3 basques i 8 catalanes.

La intenció d'aquest escrit no és fer una crònica exhaustiva d'aquests dos dies de judici, sinó més aviat explicar el punt de vista i les impressions de les persones que hi vam ser, per aportar més elements a la versió oficial oferta pels grans mitjans de comunicació.

Dilluns al matí, amb nervis i molt de fred, sortim del metro al carrer Gènova. Comencem a caminar carrer avall. A la dreta, la seu estatal del Partit Popular; una mica més avall a l'esquerra, l'Audiència Nacional i, al fons, la Plaza Colón amb la seva gran i famosa bandera.

El judici començava, en teoria, a 2/4 d'11. Des d'abans de les 10h, familiars i amics dels encausats es troben ja a la porta de l'Audiència.

Mentrestant, la nit anterior, un autocar amb 55 persones havia sortit de Barcelona en direcció a Madrid. A mig camí, Mossos d'Esquadra encaputxats van parar l'autocar, van fer baixar i identificar a totes les persones que hi anaven i les van fer estar una bona estona en fila de cara a l'autocar. Tot això amb amenaces, males paraules, mostrant armes'?

Cap a 2/4 d'11 els policies de l'entrada de l'Audiència Nacional van deixant entrar amb compta gotes a la gent, per assistir a un judici que, en teoria, era públic. Sempre de 5 en 5, i en un principi només els familiars, algunes persones accedeixen a dins de l'edifici passant prèviament per un detector de metalls i registrant les seves dades, i la seva imatge, en un ordinador. Quan ja han passat unes quantes persones, un policia decideix que no pot entrar ningú més, quan a la Sala encara hi ha lloc i familiars molt propers (com pares o mares) han quedat fora. Finalment, quan el judici ja ha començat, deixen entrar unes quantes persones més. Tot i això, molta de la gent que havia vingut amb l'autocar es queda sense entrar. Cal remarcar, però, que els mitjans de comunicació no van tenir cap problema per accedir a la sala i que ho van fer abans que nosaltres.

El judici comença, finalment, a les 12. Entrem a la sala. Al fons, un seguit de taules on hi seuen jutges, fiscal, traductors, advocats'? Al mig, unes cadires per als acusats que estan en llibertat i en un cantó, una peixera immensa de vidre, i a dins, els presos. Al fons de tot, hi ha el lloc per al públic, la premsa i la policia que, amb uniforme i de paisà, ens 'acompanya'?. Un altre vidre separa el públic de la sala.

Quan entrem veiem als presos i les preses. En Zigor, la Laura i en Diego estan asseguts un al costat de l'altre i no paren de xerrar entre ells. En 2 anys i mig no s'han pogut veure! També hi ha gent en el públic a qui l'Estat no se ha volgut autoritzar visites per als presos i fa 2 anys i mig que no veu a qui són companys i amics de fa molt de temps.

Llavors comença el judici. Primer, les preguntes del Fiscal, després les de les altres defenses i finalment les de la defensa de cada encausat. El desenvolupament dels processos judicials acostumen a tenir un punt de teatre o ritual. A l'Audiència Nacional, aquesta sensació s'accentua.

Durant el judici no hi ha gaires sorpreses. Només alguna pregunta curiosa del Fiscal, com per exemple si no és estrany, havent-hi 8 universitats a Madrid, que una madrilenya vagi a Barcelona a estudiar Dret quan les classes són en català; o l'afirmació de que Barcelona té 5 milions d'habitants, el qüestionament de que per visitar un pres a l'Estat Francès hagis d'entregar fotografies juntament amb les teves dades personals'? Ens molts casos, la impressió era de que tant el tribunal com el Fiscal no sabien gaire, en alguns casos, de què parlaven i que passi el que passi durant el judici, hi ha milers de factors externs (polítics, policíacs, mediàtics'?) que afecten o poden afectar al resultat i sobre els quals s'hi pot fer poc durant el judici.

El primer dia de judici va declarar en Diego, a part de la Lierni Armendariz i en Fernando Garcia Jodrá. El segon dia, la Laura, en Zigor i les altres 5 persones encausades.

A l'inici del primer dia, l'advocada de la Lierni, i després ella mateixa, van denunciar que durant el trasllat des de la presó de Soto del Real fins a l'Audiència Nacional, ella i la Laura van ser agredides per la Guàrdia Civil. El segon dia van patir un escorcoll integral.

La gent que va venir amb l'autocar es va quedar al carrer, amb cartells a favor dels presos, fent una concentració. La Policia els va anar allunyant de l'Audiència fins a Plaza Colón, a tres o quatre cantonades, on van passar tot el matí envoltats de policies que limitaven els seus moviments i els controlaven i intimidaven en tot moment.

Acabat el primer dia del judici, el furgó de la Guàrdia Civil que transportava els i les preses va passar per davant de la concentració. Els crits de la gent de 'Llibertat presos i preses polítiques'? van ser contestats amb cop dels nostres companys i companyes des de dins el furgó.

El segon dia de judici, al voltant de les 12, van acabar de declarar totes les persones encausades i es va fixar tota la setmana vinent (del 13 al 17 d'octubre) per a declaracions de testimonis (tant de les defenses com de la fiscalia) així com per a les proves.

Des de Rescat volem agrair a tota la gent que s'ha mobilitzat tots aquests dies. Volem agrair a tota la gent que ha anat a Madrid a mostrar el seu suport directe a preses i encausades, així coma totes i tots les que s'han realitzat manifestacions, concentracions, talls de carrers o accions simbòliques a Gràcia, Sants, Poble Nou, Sant Andreu, Barcelona, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Ribes, Sitges, Cornellà, Molins de Rei, Capellades, Lleida i segurament altres que ens deixem.

Tot i això volem recordar a tothom que el judici no s'ha acabat, que en Juanra, la Lola, en Zigor, la Laura i en Diego encara són a la presó, que en Juanra serà extraditat properament a l'Estat Espanyol i que molts dels i les preses encara tenen judicis pendents.

Fins que no les tinguem a tots i totes al carrer, entre nosaltres, haurem de seguir lluitant!

Llibertat presos i preses polítiques!

Audiència Nacional, tribunal d'excepció!

No a l'extradició d'en Juanra!

Estat espanyol, torturador!

Llibertat Zigor, Diego, Laura, Lola i Juanra!

Rescat, col.lectiu de suport a presos i preses polítiques.

Països Catalans, 10 d'octubre del 2003.