Campanyes.org es una eina-servidor a través del qual crear i gestionar campanyes de recollida de signatures i/o enviaments de correu electrònic a través la Xarxa. Campanyes.org pretén d'alguna manera omplir un buit existent proporcionant una nova eina per tal que les diferents campanyes que estàn proliferant arreu del nostre país puguin també desenvolupar-se amb garanties en el món dels bits.

He rebut aquest correu des de Lleida, després d'haver rebut la notícia pel "fòrum de sociolingüística". Crec que val la pena que ens mobilitzem una vegada més...

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i Alerta Solidària de Girona volem denunciar el veto de l'alcaldessa Pagans perquè la moció presentada per nosaltres al ple de l'Ajuntament en relació als tres joves presos de Torà no s'hagi arribat ni a debatre.

La CUP i Alerta varem rebre la notificació el darrer divendres dia 9 en que se'ns informava que atenent al ROM, el reglament orgànic municipal, l'alcaldia havia impedit que ni tan sols es debatís la moció al ple. Segons fonts que hem pogut consultar de l'ajuntament, l'alcaldessa va impedir expressament que el text arribés als grups polítics. Aquesta moció s'ha debatut i aprovat sense més problemes a localitats com Lleida, Cervera o Molins de Rei.

Fa alguns dies vaig llegir que s'estava movent una proposta per crear una tele i una radio lliures, ara ens arriba (via LiberInfo) la bona voluntat dels partits:

"Diferents partits polítics diuen Sí a la concessió de freqüències per a ràdios i teles associatives pels moviments socials, a l'espera de la seva demanda formal.

NO OBLIDEM! - Diumenge 18 de Maig 12h Plaça Urquinaona - Pla de Palau:

Que al fons de l'oceà encara hi ha un vaixell que deixa anar fuel

Que els fons marins encara no s'han netejat

Que a les platges les capes de sorra i chapapote se superposen

Que els penyasegats encara estan bruts

Que la Xunta no deixa treballar els voluntaris

Que les ajudes demanades a Europa no són suficients

Que la negligència, la prepotència i la irresponsabilitat segueixen sent l'estil de les administracions

Del 9 al 23 de maig de 2003 es presenten centenars de Candidatures per a les Eleccions Municipals del dia 25 que, creiem, hem de fer pronunciar sobre la seva contribució concreta, sobre la seva prioritat política i pressupostària, a favor de la Cultura de la Pau, que ens porti a renunciar a les guerres com a mitjà de mal resoldre els conflictes.

Hem rebut el següent article de J.M. Loste:

El govern basc considera la il·legalització d'AuB de «topinada cuinada a La Moncloa» i diu que l'anul·lació de les llistes recorda la dictadura i acusa Jiménez de Parga de prevaricació

Tot i que des de fa mesos els polítics només pensen en les eleccions, la campanya pròpiament dita va començar oficialment la mitjanit passada amb els tradicionals actes dels candidats. Un inici de campanya marcat per la nul·litat de les plataformes i agrupacions d'electors de l'esquerra independentista basca, un sector de la societat que en les eleccions del 25 de maig no hi serà representat. La decisió del Constitucional va ser aplaudida pel PP i el PSOE, mentre que el govern basc va qualificar-la de «topinada cuinada a La Moncloa» i va dir que actuacions com aquesta porten «als moments més foscos de la dictadura».

El número 2 de la llista d'Esquerra Unida a Salt, al Gironès, ha rebut l'impacte de dos balins mentre enganxava uns cartells electorals al carrer. Els Mossos investiguen si els trets de balí li han disparat des d'algun edifici de l'altra banda del carrer.

Els fets han passat als voltants de dos quarts de nou, quan el número 2 de la llista d'Esquerra Unida, Sebastià Parra, enganxava uns cartells electorals a la cruïlla del carrer Anselm Clavé amb l'avinguda dels Països Catalans. De sobte, ha sentit l'impacte de dos trets de balí, l'un al peu i l'altre a l'esquena, que li han provocat una ferida lleu. El cap de llista de la formació, Francesc Montalbán, ha dit que "és l'acció d'alguna persona desequilibrada".

Quan tinguem més informació ampliarem la notícia.

Els dies 20 i 21 de juliol del 2001, es van organitzar a Celrà unes Jornades per a la Insubmissió que van consistir en la presentació de 6 insubmissos als jutjats i diverses activitats més, entre d'altres una festa al Centre Cívic (La Fàbrica). Aproximadament a les 4:30 h. del dia 21 (quan la festa ja s'havia acavat i el Centre Cívic ja estava tancat), un cotxe patrulla dels mossos d'esquadra va acudir al lloc per un pressumpte avís d'alarma del mateix local.

A l'exterior del Centre Cívic quedàvem unes 9 persones. Després de comprovar que no hi havia cap problema, els agents es van dirigir a nosaltres amb to amenaçador i prepotent, i ens van obligar a identificar-nos. Totes i tots ens vam identificar, però el nerviosisme dels mossos va créixer quan els vam demanar explicacions envers la seva actuació, alhora que reclamàvem saber els seus números de placa. Allà van començar els insults per part dels "agents de l'autoritat", gens acustomats a que es questionin els seus mètodes repressors, van demanar reforços immediatament.

Una setmana després que el Tribunal Suprem, acatant instruccions del govern espanyol, suspengués 241 candidatures locals i forals del País Basc, el Tribunal Constitucional confirmava el dijous 8 de maig la decisió, amb el rebuig dels recursos presentats pels advocats de les llistes.

Representants legals dels més de 3500 candidats que veuran impedit el seu dret a presentar-se a les eleccions han denunciat la irregularitat i la indefensió dels afectats, que comptaren amb un plaç d'escasses hores per presentar el recurs. L'autoritària decisió del Suprem al.legava fins i tot com a motius de suspensió de les llistes, que en aquestes hi figuressin "familiars de candidats d'Herri Batasuna o EH" d'altres convocatòries, familiars de presos, o "persones que havien participat en rodes de premsa" independentistes. L'escandalosa ofensiva feixista espanyola per perseguir les idees es completava amb l'ordre de Garzón de confiscar les paperetes de les llistes abertzales per ser "constitutives d'un delicte de col.laboració amb el terrorisme", i fins i tot amenaçava amb empresonar regidors o càrrecs electes d'altres partits com el PNB i EA que donéssin alguna mena de suport als independentistes perseguits per les seves idees.