Fa alguns dies vaig llegir que s'estava movent una proposta per crear una tele i una radio lliures, ara ens arriba (via LiberInfo) la bona voluntat dels partits:

"Diferents partits polítics diuen Sí a la concessió de freqüències per a ràdios i teles associatives pels moviments socials, a l'espera de la seva demanda formal. Vinculen també, la creació del tercer sector audiovisual al model assembleari.

En la taula rodona d'ahir dimecres anomenada “MITJANS DE COMUNICACIÃ? I SERVEI PÃ?BLIC”, els representants dels diferents partits polítics assistents van donar el seu sí a la creació del tercer sector audiovisual -present ja a països com França- mostrant-se favorables a atorgar freqüències per a ràdios i teles dels moviments socials.

Al llarg del debat convocat per Comunicacció, que va tenir lloc al Col·legi de Periodistes a partir de les 11 del matí, es va anar perfilant com a més desitjable el model de gestió assembleària per a aquests mitjans audiovisuals associatius.

Van participar-hi membres de diversos col·lectius i associacions, partits com EuiA i LI, associacions professionals de periodistes i els representants de partits parlamentaris Josep Bargalló d'ERC, Miquel Lluis Muntaner de IC, Carme Valls de CpC/PSC, Jaume Ciurana de CiU, Xavi Julve d'Els Verds i més i Quim Gil de "Una altra democràcia és possible".

Entre les propostes, elaborar una nova Llei de l’audiovisual que contempli clarament l’existència d’un tercer sector (comunitari) caracteritzat per formes de gestió assembleàries i d’introduir criteris clars de rectificació pel que fa a les concessions administratives de llicències radiotelevisives (Bargalló).

També s’apuntava com a eina de millora de la participació ciutadana la creació de Consell Municipals de Comunicació integrats per partits i entitats o l’obertura del futur CanalForum als Moviments Socials Ciutadans (Ciurana). O la necessitat de recuperar l’esperit de les TV de districte fagocitades per Barcelona Televisió i la seva gestió poc transparent i gens participativa i de tornar a la ciutadania barcelonesa l’emissora municipal de la que ha estat privada per la creació de la xarxa COM Ràdio (Julve).

El representant d’IC-EuiA destacà entre altres la necessitat de construir espais de diàleg entre els sectors professional, polític i societat civil i de dinamitzar la comunicació local.

La representant de Ciutadans pel Canvi apostava per criteris professionals en la conducció concreta dels espais.

Gil i Julve donaven, a més, el seu suport tant a la proposta d’obrir franjes de programació assembleàries a la COM ràdio i a les altres emissores públiques coma la concessió de noves freqüències per a una tele i una ràdio de moviment.

Diferents assitents a l'acte van explicar les percepcions que des dels moviments socials i col·lectius diversos existeixen dels mitjans de comunicació i la distància que els separa de la funció de servei públic.

+ info de l'autor/a del e-mail

http://liberinfo.net/user.php?op=userinfo&uname=Pau

www.LiberInfo.net"

- - - - 8<- - - - - - - - -

Crònica de la taula rodona:

"15/05 <00:32> Barcelona

Tema: mitjants de comunicació

Amb la participació d'un públic format per membres de diversos col·lectius i associacions, alguns partits polítics, associacions professionals de periodistes i amb la notòria absència dels mitjans de comunicació avui 14 de maig ha tingut lloc un acte al Col·legi de Periodistes per analitzar l'actual model comunicatiu com a servei públic. Us passem la crònica.

TAULA RODONA PARTITS - MOVIMENTS "MITJANS DE COMUNICACIÃ? I SERVEI PÃ?BLIC" - 14 DE MAIG DE 2003 (Col.legi de Periodistes, Barcelona, 11 hores)

Amb la participació d'un públic format per membres de diversos col·lectius i associacions, partits com EuiA i LI, associacions professionals de periodistes i amb la notòria absència dels mitjans de comunicació ha tingut lloc un debat amb els representants de partits:

Josep Bargalló Valls, Diputat, Portaveu Adjunt del Grup Parlamentari d'ERC

Miquel Lluis Muntaner, de IC-EUiA

Carme Valls, diputada de Ciutadans pel Canvi/ PSC.

Jaume Ciurana, de CiU

Xavi Julve d'Els Verds i més

Quim Gil de "Un'altra democràcia és possible"

S'ha constatat al llarg del debat una certa coincidència en considerar deficient o equivocat el model actual amb diferències a l'hora d'atribuir responsabilitats.

Entre les propostes s'ha apuntat la necessitat d'elaborar una nova Llei de l'audiovisual que contempli clarament l'existència d'un tercer sector (comunitari) caracteritzat per formes de gestió assembleàries i d'introduir criteris clars de rectificació pel que fa a les concessions administratives de llicències radiotelevisives (Bargalló - ERC).

També s'ha apuntat com a eina de millora de la participació ciutadana la creació de Consell Municipals de Comunicació integrats per partits i entitats o l'obertura del futur CanalForum als Moviments Socials Ciutadans (Ciurana - CiU). O la necessitat de recuperar l'esperit de les TV de districte fagocitades per Barcelona Televisió i la seva gestió poc transparent i gens participativa i de tornar a la ciutadania barcelonesa l'emissora municipal de la que ha estat privada per la creació de la xarxa COM Ràdio (Els Verds i +).

A la seva intervenció el representant d'IC-EuiA ha destacat entre altres la necessitat de construir espais de diàleg entre sector professional, polític i societat civil i de dinamitzar la comunicació local.

Des dels moviments i ciutadanes i ciutadans presents a l'acte, a més de nombroses crítiques al tipus de polítiques públiques tant de l'ajuntament com de la generalitat en aquest camp han sorgit dues preguntes concretes: estàn els partits disposats a deixar entrar el model assembleari als mitjans de comunicació públics (COM Ràdio, CCRTV; RTVE); pensen atorgar unes freqüències per ràdios i teles associatives a la ciutat de Barcelona si les sol·licitessin un sector significatiu dels moviments socials ciutadans.

Respostes: el representant de CiU recolça la proposta d'una franja gestionada per una assamblea a COM Ràdio, alguna fòrmula sense precisar de participació a la CCRTV i no es pronuncia sobre la concessió de freqüències.

El representant d'ERC respon que hi ha d'haver un tercer sector, associatiu i comunitari al dial.

La representant de Ciutadans pel Canvi recolça la participació dels moviments socials en els mitjans públics - apostant per criteris professionals en la conducció concreta dels espais - i

Diu que si a la creació de mitjans propis dels moviments i per tant a la concessió de freqüències.

El representant de IC-EuiA diu que donarien el seu suport a la concessió de freqüències per crear una ràdio i una tele dels moviments a Barcelona.

Motivats i Els Verds i més donen el seu suport tant a la proposta d'obrir franjes de programació assembleàries a la COM ràdio i a les altres emissores públiques coma la concessió de noves freqüències per a una tele i una ràdio de moviment.

Des de l'associació convocant es tanca l'acte constatant la persistència d'ambiguïtats en el plantejament d'algunes qüestions com per exemple la indefinició dels mecanismes i dinàmiques que hauran de portar a canvis del marc normatiu (hi participaran els moviments, la societat civil? I com? I amb poder de decisió o només consultiu?) o la nebulosa concepció que des dels partits es té del sistema assembleari que implica al conjunt de la ciutadania, no simples plataformes d'organitzacions. L'assamblea segons la pràctica dels nous moviments és un espai on exercir el nou poder constituient basat en la participació directa del conjunt de la ciutadania.

INTRODUCCIÃ? TAULA

El grup de gent que estem al voltant d'algunes iniciatives comunicacionals que han sortit en els darrers anys de l'àmbit dels nous moviments socials, hem considerat interessant en aquest període pre-electoral propiciar un debat públic entre partits i moviments socials sobre una esfera, la dels mitjans de comunicació, que a la nostra societat marca el model de relacions socials, polítiques i culturals més que qualsevol altra.

En el camp mediàtic, exactament com en tots els altres, assistim des de fa temps a un repartiment del pastís entre lliure mercat i sector públic. Lliure mercat amb els seus corol·laris de concentració, monopolis, reducció del dret a la informació i de béns públics a pura mercaderia objecte d'especulació. I un sector públic que per simplificar, però no gaire, farem coincidir amb el sistema de partits. La societat civil, amb les seves formes organitzatives, les seves demandes, les seves propostes i iniciatives és bandejada d'aquesta dimensió. �s reduïda al paper d'objecte que quan convé s'analitza o que com a molt es convida però que no té cap dret real d'accés a l'espai mediàtic.

Val a dir que l'accés a l'espai mediàtic, al seu control, és un element definitori, dins la societat de la informació, del grau de llibertat i democràcia d'una societat. Sense accés als mitjans de comunicació, no hi ha possibilitat d'influir en els àmbits decisionals o de gestió de la res pública. Una societat civil que no té cap control real - fora d'unes declaracions de principi inoperants - sobre els mecanismes de producció i difusió de les informacions i de les idees, està de fet condemnada al rol d'espectadora passiva a la qual un sistema despòtic, més o menys il·lustrat, concedeix cada 4 anys la possibilitat d'omplir una papereta.

Molta gent es pregunta, avui, en ple període electoral: ¿quin sentit té acceptar la imposició d'escollir entre diverses opcions quan, de forma sistemàtica, se'ls nega la possibilitat d'informar i d'informar-se de la realitat?

�s una pregunta que no té res a veure amb la indiferència o l'apatia apolítica. Als darrers 4 anys els carrers de Barcelona i de tota Catalunya s'han omplert de persones que feien política, que entre altres coses reivindicaven el dret a tenir veu, a opinar i a decidir. Milions de persones, que han fet palesa una vegada i una altra la fractura entre moviments polítics ciutadans i sistema de partits - pensem en la novetat, ja esdevinguda costum, de deixar a la cua de les manifestacions la pancarta amb aquells que havien de representar el conjunt de la ciutadania -.

El sistema xirria, aquí i arreu, i els intents de recomposició, per part de les institucions i partits de govern, semblen més aviat inspirats en les fórmules clàssiques adoptades per tot poder quan veu perillar el se statu quo: mà dura, detencions, increment del control, repressió policial al carrer i reforçament del control damunt dels mitjans de comunicació, amb tancament de diaris i censura inclosos. Els mitjans de comunicació privats fan la gara gara al poder de torn, els públics són reserva exclusiva dels partits de govern i dels seus aliats, econòmics i socials (o volem parlar de sistema de clienteles?).

¿Sóm davant la degeneració d'un sistema substancialment sa o davant la conseqüència inevitable d'un model que de democràtic només té l'etiqueta, ja que el poble queda científicament, sistemàticament exclòs dels àmbits de poder real?

Però dèiem que, aquí i arreu existeixen plantejaments, cada cop més nombrosos, que tendeixen a la superació de l'actual model de democràcia delegada, parlamentària, representativa, cap a fórmules de participació assembleària, fòrmules horitzontals, basades en la transparència, en la recerca del consens a través del debat, en la independència total dels poders fàctics de tota mena... fins i tot a l'àmbit dels mitjans de comunicació.

De la societat civil han sortit iniciatives destinades a obrir espais de participació assembleària dins els mitjans públics, orientades a la creació de nous mitjans - escrits, radiofònics i televisius -,

han sortit experiències (amenaçades per lleis lliberticides i pràctiques de control orwel·lianes) d'un ús absolutament participatiu i horitzontal d'internet com a àmbit de debat i contrainformació.

Totes han topat o, molt ens temem que toparan, amb la indiferència, la desconfiança, la oposició, la intransigència del sistema de partits.

Aquest matí per obrir el debat voldriem proposar una sèrie de reflexions/preguntes als convidats dels partits polítics aquí presents:

1.- El dret d'accés dels grups socials significatius als mitjans de comunicació públics és un dret constitucional - ¿Quines mesures pràctiques pensen adoptar els partits per garantir l'exercici d'aquest dret?

2.- Un dels "esculls" que les administracions públiques no saben superar, quan es parla de l'aplicació d'aquest dret, és: Com es determina quan un grup social és "significatiu"?. ¿Quins serien doncs, des de l'àmbit de la política institucional, els criteris, qualitatius i/o quantitatius, que es pensa que s'haurien de prioritzar (i qui ho hauria de fer).

3.- Des de diversos àmbits professionals o socials es defensa la necessitat d'estendre aquest dret d'accés també als mitjans privats. Com?

4.- L'espai radioelèctric com a bé públic s'hauria de poder usar també - si no principalment - per a fins de comunicació social, i no simplement comercials o institucional. Concretament ¿què pensen fer els partits per a la creació d'un tercer sector -associatiu, comunitari- en el món audiovisual i radiofònic?

5.- El model de democràcia delegada ha entrat en una forta crisi. Cada cop és més nombrosa - dins el mateix sistema - la gent que veu necessàries correccions "participatives". Quines són les propostes dels partits per portar els intents de profundització democràtica al món dels mitjans de comunicació?

De tot això en volem parlar avui. Tot donant les gràcies a les persones que heu acceptat d'assistir a aquest acte, tant a la taula com a la sala, voldríem, abans de començar, explicar una mica els criteris que ens han portat a fer aquesta composició de la taula que ja ha suscitat alguna crítica, segurament ben fonamentada però que alhora demostra la distància que hi ha entre la cultura política de la democràcia representativa i la nostra de democràcia directa.

En primer lloc, hem de dir que el criteri d'importància basat en la representativitat, calculada segons el numero de vots, no és al nostre entendre cap criteri inqüestionable ni molt menys un principi democràtic fundador (recordem, que a la democràcia atenenca els governants s'escollien per sorteig, que era la sola manera admissible d'escollir entre homes lliures i iguals). Per tant també en aquesta taula hi ha una formació que participa per primera vegada a les eleccions i una altra que, pel que sembla, té moltes dificultats per sortir als mitjans de comunicació, tot i la llarga experiència de la seva cap de llista en un àmbit sensible de l'administració municipal com ara els drets civils. Hem de dir que hem privilegiat a nivell d'invitació els partits que tenen alguna responsabilitat de govern, a la ciutat o a Catalunya, perquè representen en aquest tema la part que decideix i amb la qual sol haver-hi més aviat poques possibilitats de diàleg. També hem pensat que era lògic que la composició de la taula fos per candidatures i no per partits; no és una qüestió de legitimitat o d'"importància" atorgada a uns o altres i ens disculpem amb la gent d'EuiA, Lluita Internacionalista i altres que es puguin haver sentit exclosos i que en tot cas podran intervenir en el debat com tothom, com a individus o representants de les seves organitzacions.

I ara comencem amb les intervencions per ordre alfabètic ja que el criteri que se sol utilitzar en aquests casos, el del pes electoral, es prestaria per si sol a un debat interessantíssim però que no és el que ens ocupa avui.

+ info de l'autor/a del e-mail

http://liberinfo.net/user.php?op=userinfo&uname=liberinfo

www.LiberInfo.net"

ja ho veieu... és l'hora de fer propostes, tothom s'hi apunta!