Hem rebut el següent article de J.M. Loste:

El govern basc considera la il·legalització d'AuB de «topinada cuinada a La Moncloa» i diu que l'anul·lació de les llistes recorda la dictadura i acusa Jiménez de Parga de prevaricació

Tot i que des de fa mesos els polítics només pensen en les eleccions, la campanya pròpiament dita va començar oficialment la mitjanit passada amb els tradicionals actes dels candidats. Un inici de campanya marcat per la nul·litat de les plataformes i agrupacions d'electors de l'esquerra independentista basca, un sector de la societat que en les eleccions del 25 de maig no hi serà representat. La decisió del Constitucional va ser aplaudida pel PP i el PSOE, mentre que el govern basc va qualificar-la de «topinada cuinada a La Moncloa» i va dir que actuacions com aquesta porten «als moments més foscos de la dictadura».

Faltaven pocs minuts per a les dues de la matinada quan els sis magistrats de la sala primera del Tribunal Constitucional van anunciar la nul·litat de 225 de les 241 candidatures de l'esquerra independentista basca en les eleccions del 25 de maig. Així, el Constitucional va fer pública la sentència dues hores després d'haver començat oficialment la campanya electoral. Prèviament, però, el jutge Baltasar Garzón, preveient el tarannà de la resolució, va enviar agents de les forces de seguretat a diverses impremtes del País Basc i Navarra per comissar les paperetes de les diferents plataformes i agrupacions d'electors per impedir que sortissin al carrer.

La sentència del Constitucional va ser rebuda amb satisfacció tant pel govern espanyol com pel PP. Els socialistes també van manifestar la seva alegria per la resolució, tot al contrari del govern basc. Després de considerar que la decisió de la sala primera de només admetre setze dels 241 recursos d'empara presentats per les plataformes i agrupacions d'electors de l'esquerra independentista basca és «la crònica d'un atropellament anunciat als fonaments del sistema de llibertats», el govern basc va indicar que «és un dia negre per a les llibertats civils i ciutadanes». El conseller de Justícia basc va dir que la decisió del Constitucional s'emmarca en una «estratègia del govern espanyol d'intentar rebentar la convivència al País Basc», però Azkarraga va pronosticar que aquesta estratègia «es tornarà a estavellar contra la resposta madura i serena de la societat basca».