Una setmana després que el Tribunal Suprem, acatant instruccions del govern espanyol, suspengués 241 candidatures locals i forals del País Basc, el Tribunal Constitucional confirmava el dijous 8 de maig la decisió, amb el rebuig dels recursos presentats pels advocats de les llistes.

Representants legals dels més de 3500 candidats que veuran impedit el seu dret a presentar-se a les eleccions han denunciat la irregularitat i la indefensió dels afectats, que comptaren amb un plaç d'escasses hores per presentar el recurs. L'autoritària decisió del Suprem al.legava fins i tot com a motius de suspensió de les llistes, que en aquestes hi figuressin "familiars de candidats d'Herri Batasuna o EH" d'altres convocatòries, familiars de presos, o "persones que havien participat en rodes de premsa" independentistes. L'escandalosa ofensiva feixista espanyola per perseguir les idees es completava amb l'ordre de Garzón de confiscar les paperetes de les llistes abertzales per ser "constitutives d'un delicte de col.laboració amb el terrorisme", i fins i tot amenaçava amb empresonar regidors o càrrecs electes d'altres partits com el PNB i EA que donéssin alguna mena de suport als independentistes perseguits per les seves idees.

Les reaccions foren ben aclaridores, tant l'esquerra independentista com els moviments populars bascos, a més dels sindicats LAB, ELA, EHNE, STEE i ESK denunciaren "la vulneració de drets que suposen i el caràcter antidemocràtic de les mesures judicials espanyoles", i"l'Apartheid que pateix un sector cada vegada més ampli del poble basc". Per la seva banda, els partits espanyolistes PP i PSOE aplaudien l'actuació judicial i es congratulaven que a les eleccions no hi pugui ser defensada l'opció independentista, cosa que "enfortia" el seu original model de democràcia. En unes sorprenents declaracions, el secretari general d'IU culpava als propis independentistes de la seva il·legalització per no haver volgut renunciar als seus plantejaments polítics i ideològics.

Els regionalistes, PNB, EA, Batzarre i Aralar criticaven la suspensió, però no renunciaven a aprofitar la il·legalització de l'esquerra abertzale per ocupar el seu lloc a Ajuntaments i diputacions.

Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB), plataforma de l'esquerra independentista basca que es presentava a les eleccions autonòmiques de Navarra i a les diputacions, i que també ha vist anul·lades les seves llistes, convocava pel divendres 9 una jornada de mobilització i manifestacions de protesta, a la qual s'adheriren nombrosos col.lectius i moviments socials bascos.

Alcaldies imposades a dit:

L'anul.lació de més de 220 candidatures abertzales comportarà no només l'eliminació del dret de molts bascos a estar representats a les institucions, sinó fins i tot permetrà que alcaldies de molts municipis bascos amb majoria o totalitat de regidors abertzales, caiguin en mans de candidats que el PP o altres formacions han presentat, tot i que no obtinguin cap vot. Així, ajuntaments de Navarra, Guipúscoa, Biscaia o �laba governats des de fa vint anys per HB o EH, tindran alcaldes del partit ultradretà espanyol provinents de Burgos o Madrid que no tenen cap suport al poble i que no han trepitjat el mai la vila que governaran, o localitats que seran governades per gestores nomenades pels jutges espanyols.

Es reproduïria així la situació del franquisme, amb dotzenes d'alcaldes nomenats a dit per l'Estat en un procediment propi d'una ocupació militar, que es vol presentar com un sistema democràtic. Premi de Bush a Aznar:

Per altra banda, i com a premi pel seu suport a la guerra i a les matances nordamericanes a l'Iraq, Aznar exhibia la inclusió de Batasuna a la llista d'organitzacions "terroristes" del departament d'estat dels EUA. Llista on històricament els Estats Units -l'estat que ha protagonitzat o encobert més violacions dels drets humans, el terrorisme d'estat i desenes de dictadures arreu del món- ha inclòs aquells moviments o països que consideren "terroristes", i on hi han figurat des de l'IRA i el Sinn Fein fins als acords de Pau, o el Congrés Nacional Africà de Mandela fins al final de l'Apartheid sudafricà, i on avui hi figuren les organitzacions de resistència palestines, Iran, Síria o Cuba.

Més informació:

AuB : http://www.aubilgunea.org

Gara: http://www.gara.net

ENDAVANT-OSAN

http://www.endavant.org