comarques

Acte presentació campanya contra els transgènics Olot.

Plataforma la Garrotxa Lliure de transgenics

Acte Campanya 27 d'octubre

A la comarca de la Garrotxa s'ha posat en marxa una campanya per tal que la Garrtoxa sigui declarada lliure de transgènics. Aquesta iniciativa surgeix de diferents àmbits tant col.lectius com individuals (som agricultors, naturalistes, consumidores preocupades, sindicalistes...) i s'inicia a la Garrotxa adherint-se a la 'Declaració de Municipis Lliures de Transgenics a Catalunya'?. Ja s'hi han adherit poblacions com Ripoll, Valls i Rubí. A la resta de l'Estat Espanyol diferents municipis d'Euskal Herria, d'Astúries, d'Andalusia, de Múrcia i de Menorca. A nivell europeu també participen 78 regions, 86 províncies i 3400 municipis.La preocupació entorn del tema és creixent ja que l'Estat Espanyol juntament amb Romania són els únics països a Europa on encara persisteixen cultius amb plantes transgèniques a nivell comercial (unes 50.000 ha estimades el 2005).

Ratificada la sanció per ensenyar una estelada

Informa Alerta Solidària: "El jutge del contenciós administratiu de Girona ha ratificat finalment la sanció imposada contra el seguidor del Girona que va ensenyar una estelada al camp de l'Osca. Contra aquesta sentència la justícia espanyola no preveu cap altra forma de recurs i per tant, ara s'obliga al jove a pagar 3.000 euros.

L'estelada, els càntics a favor de la independència dels Països Catalans i el ressó mediàtic que se'n derivà, a Osca, quedaren sobradament provats que foren els veritables motivants de la sanció administrativa imposada per la Delegació del Govern Aragonès a Osca.

Primer aniversari de l'ateneu popular l'Arboç d'Arbúcies

Aquest dissabte 21 d'octubre celebrem el primer aniversari de l'ateneu Popular l'Arboç. Per celebrar-ho, fem un seguit d'activitats durant tota la tarda davant mateix de l'Ateneu, C/ sorrall núm. 8, amb sopar popular inclòs i finalment concert al poliesportiu d'Arbúcies.

Hi esteu tots i totes convidats!! Us esperem!!!

El 4 de novembre: no en el nostre nom, Bracons no calia!

Fa pocs mesos el Govern de la Generalitat va anunciar l'inici de les obres de l'eix Vic-Olot a la Garrotxa, amb les feines inicials de perforació del túnel de Bracons. Aquestes no son més importants que d'altres, l'EVO, ja avançava quan es construïa a Torelló, a Sant Pere de Torelló o quan l'inici d'obres a Sant Andreu de la Vola el març de 2003. Però sens dubte té un valor simbòlic important per tots nosaltres que aquesta malaurada infrastructura aparegui a la Vall d'en Bas i a la Garrotxa, capital de resistència durant 12 llargs anys davant el que sempre hem denunciat com un despropòsit, gratuït i innecessari.

Vaga de fam per la readmissió de tots els acomiadats/des de SEAT

Els propers dies 20, 21 i 22 d'octubre es farà una vaga de fam per la readmissió de tots els acomiadats/des de SEAT.

Pocs dies abans del Nadal del 2005 la Direcció de SEAT amb la complicitat dels dirigents d'UGT i CCOO i l'autorització del govern Tripartit de la Generalitat, van acomiadar a 660 treballadors/es. Ara que ha quedat demostrat el frau i inconsistència de l'expedient, ara que el compliment dels plans productius fa necessària la contractació de més treballadors, és de justícia exigir: Per Nadal tots els acomiadats/des han d'estar reincorporats a Seat.

Eleccions 1 Novembre: VOTEU CONTRA LA TORTURA

L'1 d'abril de 2003, un jove de Torà va ser detingut sota la Llei Antiterrorista pels Mossos d'Esquadra. Al cap de tres dies d'estar detingut va ingressar a la UVI de l'Hospital de Santa Maria de Lleida a causa d'un quadre d'ansietat greu i taquicàrdies. Se li van fer tot tipus de proves mèdiques i en una d'elles va donar positiu d'amfetamines a l'orina que, presumptament, se li haurien subministrat durant el període d'incomunicació. Davant d'aquesta evidència de maltractament, els seus familiars van presentar una querella per tortures davant el jutjat núm. 2 de Lleida.

Primer judici a l'Estat espanyol contra un activista anti-transgènic

Actualment estan en marxa dos processos judicials diferents, els primers que tenen lloc a l´Estat espanyol, contra dues persones vinculades a la lluita contra els transgènics a Catalunya. La Fiscalia demana presó per a una d'elles i l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària; depenent del DARP) i la Universitat de Barcelona una multa d´uns 500.000 euros per a l'altra.

El 19 d'octubre a les 10h. Albert Ferré afrontarà un judici al Jutjat de lo Penal nº2 de Lleida. Ha estat acusat d'haver participat en la destrucció d'un camp experimental de blat transgènic de titularitat
pública. L'IRTA i la Universitat de Barcelona s'han personat com a acusació particular i demanen gairebé 500.000 euros d'indemnització i 12 mesos de pena - multa. L'acció va tenir lloc el 3 de juliol del 2004 a Gimenells, Lleida. Va ser convocada i reivindicada per la Plataforma Transgènics Fora! i hi van participar més de 70 persones.

28 d'Octubre tothom al carrer: llibertat empresonats escamot Dixan!

'Lago'? és el nom que va posar la policia espanyola a la detenció de 23 veïns de Banyoles, Olot, Salt, Sta Coloma de Gramenet i Barcelona per ordre de l'Audiencia Nacional, una nit del gener de 2003. A Aznar, arraconat entre el Prestige i les primeres mobilitzacions contra la guerra, va faltar-li temps per dir que s'havia desarticulat una cèl·lula terrorista amb armes químiques. Si Bush podia trobar armes de destrucció massiva a l'Iraq, per què ell no a... Banyoles, posem per cas. No només Aznar, fins i tot Collin Powell va usar l'Operació Llac a l'ONU per intentar justificar la guerra. Però no ens ho vam empassar i els carrers van continuar plens de gent cridant-los que NO A LA GUERRA. Mentrestant la policia espanyola havia de reconèixer que les famoses armes químiques d'Aznar, de fet, eren detergent i tota l'esquerrra parlamentària, amb José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant, flagel·laven Aznar amb coses com que 'la mentira es mentira, el jabón es jabón y ustedes no tienen ninguna credibilidad'?. El jutge instructor, Ruiz Polanco, va deixar anar tots els detinguts i, finalment, va arxivar el cas. Aparentment, el malson de l'Operació Estany havia acabat.

Un detingut en el partit de la Selecció del Principat

Segons ens fa saber Alerta Solidària: "Aquesta nit ha estat detingut a l'entorn de l'accés número 3 del Camp Nou, a Barcelona, un aficionat independentista. El seguidor de la selecció, de Girona, s'havia desplaçat amb l'autocar que Maulets havia organitzat. El detingut es trobava amb un amic seu quan un agent del cos de Mossos d'Esquadra que custodiava aquesta nit l'estadi li ha pres una bandera, plegada, que duia a la mà. Es tractava d'una ensenya basca que demanava la repatriació dels presos polítics. L'agent li ha advertit que es tractava d'una bandera 'il·legal'? i li ha requisat sense més explicació. Quan l'aficionat l'ha volgut recuperar de l'interior del vehicle policial on l'agent l'havia desat, han procedit a la seva detenció. En la detenció, els agents han actuat amb violència, segons han informat a Alerta Solidària alguns testimonis que hi han estat presents. En un determinat moment, els agents han tret a aquesta persona de la furgoneta. Aquests mateixos testimonis han dit que ara ja anava emmanillat. Ha estat traslladat a dependències policials, detingut. El jove podria declarar demà al matí [avui] i llavors ser deixat en llibertat. Anirem informant a mesura que ens arribin més informacions.

Posicionament de Salvem l'Empordà davant l'anunci d'aprovació definitiu del PDTE

La plataforma Salvem l'Empordà es va constituir el 14 de juny de 2002, amb l'objectiu de demanar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques la redacció d'un Pla director comarcal que ordenés i limités el desgavell urbanístic que s'estava donant a la comarca, sota uns criteris de sostenibilitat i participació de la gent de la comarca.

Després que l'estiu del 2005 es presentés l'avantprojecte Pla Director Territorial de l'Empordà (a partir d'ara PDTE) des de Salvem l'Empordà vam valorar positivament el fet que es protegís el sòl no urbanitzable i que es limitessin (tot i que de manera molt tímida) els creixements urbanístics municipals, de la mateixa manera que no valoràvem gens bé la proposta d'infraestructures viàries i ferroviàries proposada a la comarca.

Contingut sindicat

Torna a dalt