Declaració de LA GATINADA NEGRA

Cal transformar les assemblees de desocupats en òrgans de contrapoder i transformació social postcapitalista. 

Apareixen, com a ressò d'unes vers altres, les anomenades assemblees de desocupats, com ara a Barcelona i Girona, també tenim notícia d'assemblees d'aquest tipus a ciutats com ara València, Granada o Madrid. La OIT apunta que en els propers mesos a nivell mundial hi haurà cinquanta u milions més de proletaris sense feina i que el 45 % de la població mundial s'haurà de buscar de la vida per menjar cada dia amb un dòlar. Al Regne d'Espanya hi ha un horitzó laboral que apunta per les pròximes setmanes cap els cinc milions i mig de desocupats. Només cal veure l'allau d'acomiadaments. Tot això amb una bossa enorme de desocupats que ja no cobren l'atur.

Per milions de desocupats aquesta situació límit per englobar la pobresa extrema es tradueix en la pèrdua de l'habitatge, la pèrdua del nivell de consum, embolicar-se encara més en l'endeutament i la dependència d'usurers, pèrdua de l'automòbil i altres artefactes de luxe, renunciar a projectes pels fills o familiars, haver de demanar suport a familiars, veïns i amics, que segurament es troben igualment de fotuts..., tot plegat genera angoixa, baralles familiars, estrès, sentiments de dubte, desesperació, com ara els desocupat holandès que va intentar xocar amb la reina dels Països Baixos, i sobretot humiliació.

Però l'estat de desocupació generalitzada és una situació de transició postcapitalista, puix no es tracta d'una situació passatgera que l'any 2011 o 2012 s'haurà superat. Res d'això. El capitalisme s'enfonsa i encara que la transició postcapitalista passi per un repunt temporal la quota de desocupació seria major que la que hi havia en aquests darrers quaranta anys. A més, seria una desocupació en un moment encara més nociu del capitalisme decadent i això projectaria unes reformes laborals terribles, amb unes pitjors condicions laborals, amb l'acomiadament lliure i sense contemplacions, com ja demanen les patronals, i si avui la immensa majoria de les feines estan en precari i com a molt a 800 euros el mes aleshores el treball assalariat patiria una situació més miserable i amb major precarietat, sense pensions, ja que s'hauria sortit de la pobresa per caure en la més desgraciada misèria. L'Estat del Benestar s'hauria transformat en allò que els besavis en deien "misèria i companyia. Per tot això, les assemblees de desocupats han de partir d'aquest anàlisi de la dura realitat de la lluita de classes, doncs el capitalisme s'enfonsa definitivament i això obliga a una acció tot pensant que no ens trobem en una situació de desocupació generalitzada passatgera, ja que és crònica i sense cap altre sortida racional que la necessària ofensiva de classe per la transformació social revolucionària vers l'autogestió generalitzada en transició postcapitalista vers el Comunisme llibertari.

No podem restar passius, cal ésser actius enfront el fals dilema capitalista de "reclamar feina o reclamar un subsidi d'atur indefinit". L'assemblea de desocupats de la ciutat d'Angers, a la República francesa, proclama que "encara que no ens donen feina nosaltres necessitem menjar cada dia".

L'atur laboral no solament és un problema del proletariat desocupat. El sistema capitalista promou les separacions per millor poder controlar la situació. Volen que cada treballador s'espavili pel seu compte i d'aquesta manera patim un veritable sistema de les separacions: conflicte laboral de cada empresa, "lluita de sector", "lluita de desocupats", "lluita contra la MAT", "lluita d'immigrants", "lluita contra el procés de Bolonya", tot plegat una divisió que comporta desengany i derrota i més derrota proletària o estudiantil.

L'atur laboral no solament afecta a qui es queda desocupat, ja que es tracta d'una situació creixent que cada dia implica a més treballadors assalariats, una amenaça sobre el conjunt del proletariat, un espasa que penja sobre el cap de qualsevol assalariat. A més, l'atur és el futur per l'estudiantat, igualment per aquells miserables que no es revolten contra el procés de Bolonya i la mercantilització creixent de qualsevol activitat intel·lectual o científica.

L'atur és un problema de tota la classe treballadora: desocupats, assalariats, estudiants o immigrants. Per això és fonamental obrir les assemblees d'aturats, sense un caire tancat, ja que cal ajuntar les assemblees a qui intenta crear les xarxes de resistència postcapitalista, com ara agafar terreny amb possibilitats d'aigua per regar horts de subsistència davant el possible col·lapse social o altres iniciatives de viure sense intercanvis monetaris o treball assalariat.

Les assemblees de desocupats poden construir òrgans de contrapoder revolucionari per unificar les mobilitzacions i confrontacions de classe, més enllà del caire específic del sindicalisme, per això tampoc poden ser espais específics tancats en el problema de la desocupació. Les assemblees d'aturats hauran de tenir objectius polítics i socials enfront els sistema de les separacions i del règim de partits polítics.

En les reunions de desocupats hi va poca gent. Però això no hauria de provocar angoixa. Cal entendre la situació de la gent sense feina, ja que desconfia dels sindicats quan aquests fan convocatòries de desocupats, sobretot l'UGT i les CC.OO., dons davant les seves contínues preses de pèl consideren que es tracta de reunions per enredar encara més el proletariat. D'aquesta manera es genera passivitat i rebutjar qualsevol forma d'organitzar-se. Per això, solament podran créixer aquelles assemblees que siguin autònomes i autoorganitzades, controlades i dirigides pels propis treballadors sense cap control sindical o de partit polític.
L'autoorganització de l'assemblea passa per una mesa elegida i mai autoproclamada. Cada membre de l'assemblea haurà de tenir dret i poder ésser elegit per estar a la mesa. Els components de la mesa assembleària hauran d'ésser revocables en qualsevol moment. Serà la manera de fer possible la transició entre una assemblea de desocupats i un veritable consell obrer o soviet lliure.

Les decisions hauran d'ésser adoptades en el decurs del debat col·lectiu. Mai decisions a espatlles de l'assemblea. Mai decisions imposades per la política dels fets consumats.

Les assemblees de desocupats hauran d'ésser obertes a qualsevol altre treballador, sigui precari, immigrant, assalariat actiu o encara sense treballar, com ara un estudiant de secundària o un estudiant universitari.

Cal trencar el marc dels espais de reunió per anar als llocs de treball o la barriada d'habitatge, a les fàbriques, a les oficines de treball, a les reunions de qualsevol plataforma reivindicativa o moviment social, als instituts i a les facultats, arreu, per trobar més gent per a la revolta social i unificació de les lluites que hauran de promoure aquestes assemblees obertes de desocupats vers l'autogestió generalitzada.