Salvador Sostres; sóc independentista?

Bé, escric molt; no escric molt bé com vostè, tot i que tampoc
en tinc ganes. Vostè ha creat reflexió en mi.M’explicaré, duc els cabells
llargs, arrecades i un tatuatge, sóc pastisser i em dutxo un mínim de quatre
cops per setmana, fa anys que treballo
en moviments per aconseguir la llibertat del
meu poble, els Països Catalans; sempre he pensat que sóc independentista.

Un jove és enviat a la presó per quelcom (que culpable o no)
resulta ser exagerat. El seu article sobre en Franki, a qui no conec, tal i com tampoc no el conec a vostè, m’ha
conmogut. I si he estat equivocat tots
aquests anys, creient i treballant en la independència del meu poble? Digui’m
vostè que sap de què va i reparteix els carnets, si puc ser independentista o
no.

Tantmateix, li asseguro que si aquest poble ha de ser
independent, tindrà com a habitants tot tipus d’individus:nois amb rastes,
dones amb bigoti, cossos desacomplexats, grassos, prims, nets, bruts.... Ja que
la independència també és això, és la llibertat de ser cadascú com és . Si la
independència ha de ser obligatòriament amb americana i corbata i evidentment
calba com vostè, val més que plegui ara mateix, em recorda a obligació i a
feixisme.

Pel que fa a vostè, sàpiga que els seus llibres que jo havia
comprat estaran en la pila de trastos vells de la nit Sant Joan. I posat a
proposar li proposo que es canvii el nom, enlloc de Salvador podria dir-se
Judes i enlloc de Sostres, Terra que és a on m’ha caigut amb el seu autoodi,
tant sols li demanaria que no s’aixequi i que vigili que no el trepitji cap
pollós.