comarques

La Laura i en Zigor han estat absolts de l'acusació de col·laborar amb ETA

Actualització 03/11/04
Podeu llegir el comunicat de Rescat a l'ampliació de la noticia.

A l'espera d'un comunicat de RESCAT (Col.lectiu de suport als presos i preses polítiques) us posem la notícia del diari electrònic vilaweb on explica que la Laura Riera i en Zigor Larredonda han estat absolts.

L’Audiència Nacional absol Laura Riera i Zigor Larredonda de col·laboració amb ETA L’Audiència Nacional espanyola ha absolt els catalans Laura Riera i Zigor Larredonda de col·laboració amb ETA. Als dos joves se’ls havia acusat d’haver col·laborat en l’assassinat del regidor del pp de Viladecavalls.

Drets contra l'odi

Des del Front d'Alliberament Gai de Catalunya volem senyalar de forma clara a la jerarquia de l'església catòlica com a incitadora d'una guerra en tota regla contra la laicitat de l'estat en general i contra les persones homosexuals en concret.

Des de l'anunci de les reformes en l'àmbit del divorci, de l'educació i de la regulació del matrimoni entre homosexuals i la possibilitat d'adopció per part de les parelles de gais i lesbianes, els màxims representants de l'església catòlica han iniciat una veritable creuada amb declaracions pròpies de l'època on el tomisme era l'única font de veritat i tots aquells que posessin en qüestió la dictadura ideològica de la fe catòlica eren ajusticiats.

La Màquia NO es tanca

El passat dimecres 27 d'octubre el Diari de Girona va publicar la notícia de l'amenaça de tancament, per part de l'Ajuntament, del Centre Social La Màquia en un termini de tres mesos, si no es realitzen 'mesures correctores pel que fa a insonorització i seguretat'?. Aquesta és la primera notícia que van rebre els membres, socis i usuaris de La Màquia d'un decret signat el dia 15 d'octubre per l'alcaldessa Anna Pagans.

Des del Centre Social La Màquia, ja fa més d'un any que s'han dut a terme converses amb l'Ajuntament per acostar posicions respecte a les millores del local, inassumibles econòmicament per una entitat sense ànim de lucre, motiu pel qual no entenem ni estem en absolut d'acord amb un ultimàtum d'aquest tipus, ni amb la forma com s'ha produït.

L'Audiència Nacional vol empresonar un militant històric de l'esquerra independentista

Una vegada més l'Estat Espanyol, ara com en el 92 en mans del partit socialista, intenta criminalitzar Pep Musté per silenciar i menystenir la denúncia de tortures dels detinguts del 92 contra l'Estat i amb la pitjor arma, la repressió política en forma de presó.
Pep Musté, militant històric de l'Esquerra Independentista catalana, va ser citat a l'Audiència Nacional el matí del dilluns 25, en relació a una de les dues causes pendents que encara té amb la justícia espanyola, les que suposen penes de 6 i 7 anys de presó respectivament.

Programació alternativa a les Fires de Girona

Un any més podrem gaudir d'una sèrie d'actes alternatius als proposats per l'ajuntament durant les Fires i Festes de Sant Narcís. Amb l'objectiu de viure aquests actes a la pròpia ciutat, i no en un reducte situat a l'entrada nord de la ciutat. Els membres de dos casals independentistes són els impulsors d'aquests actes, tot i que la organització no és conjunta.

D'una banda, l'Ateneu 24 de Juny, ha presentat el cartell de les Fires Populars, amb una programació per tots els gustos i totes les edats, amb concerts, castanyada i campionat de botifarra.

Denúncia contra el rei espanyol per cacera il·legal a Romania

Joan Carles I de Borbó va participar el cap de setmana del 9 i 10 d'octubre en una cacera d'óssos i porcs senglars a la regió romanesa de Covasna, segons va confirmar l'alcalde de la comuna de Batani, Bardocs Csaba. El que a l'Estat espanyol va ser presentat com una activitat lúdica, ha obert un agre debat a Romania, on els mitjans de comunicació han censurat durament el monarca per haver-se implicat en una cacera en què van denunciar que s'havien matat nou animals protegits. Csaba va assegurar que Joan Carles I es va allotjar en una casa que havia estat propietat de Nicolae Ceausescu, «on l'exdictador anava amb regularitat abans de la caiguda del comunisme, el 1989».

Comissat l'ordinador d'un noi de 14 anys per demanar l'etiquetatge en català

L'Audiència Nacional Espanyola va fer escorcollar per la Guardia Civil la casa d'un adolescent de 14 anys a Lloret de Mar. La investigació es va obrir desprès que el noi enviés uns correus electrònics a diverses empreses on els hi demanava que etiquetessin els seus productes en català. El que va determinar l'actuació policial, on es va comissar el seu ordinador, va ser la suposada amenaça que van sentir algunes empreses en rebre un correu en nom de l'Exèrcit del Fènix -idea que va treure del llibre de Harry Potter-. I que aquestes a partir del dia 1 d'octubre serien bombardejades amb emails si no usaven la llengua pròpia de Catalunya en els seus productes i a les seves pàgines web.

FBI vs Indymedia, moltes preguntes queden per respondre





Indymedia recupera els discs durs confiscats, però moltes preguntes queden per respondre.



Ciberespai.- El Dimecres, 13 d'octubre, l'equip confiscat del Centre de Mitjans Independent va ser retornat misteriosament de la mateixa manera que havia desaparegut, sense cap informació sobre qui ho va prendre o perquè, o a ordres de qui. «No hi ha res oficial. No hem vist el paper amb l'ordre judicial. Investigacions i judicis a Indymedia n'hi ha contínuament, el tema aquí és aclarir el cas del segrest dels servidors.

El Correllengua arriba a Girona

Un any més els actes del Correllengua arriben a la ciutat. Els actes són els següents:

  • Fins aquest divendres 22 d'octubre, a la rambla es fa una recollida de llibres per la Franja de ponent. Des de principis de més hi ha una parada de recollida de llibres a la rambla de la llibertat de Girona i al final es lliurarà els llibres recollits a en Guillem Chacon (de la Franja de ponent).
  • Zígor i Laura seran jutjats novament a l'Audiència Nacional

    Els propers 21 i 22 d'octubre en Zígor i la Laura seran jutjats a Madrid per l'antic i franquista 'Tribunal de Orden Público'? (T.O.P.) avui anomenat Audiència Nacional. Les acusacions es basen en declaracions extretes sota tortura a mans de la policia en el període d'incomunicació que permet la llei antiterrorista. Aquestes pseudodeclaracions van ser negades i les tortures denunciades davant del jutge. En aquest nou judici en Zígor i la Laura s'enfronten a una petició fiscal de 30 anys de presó per cadascú. La tardor del 2003 ja van tenir un judici la sentència del qual es va saber l'estiu del 2004 i, que els condemnava a nou i set anys de presó respectivament. En el cas del Zígor tot i estar totalment en desacord amb la sentència, aquesta el desvinculava d'aquest nou judici, per tant, judicialment parlant, no s'hauria de celebrar el judici contra ell.

    Contingut sindicat

    Torna a dalt