Em dic Miquel Martí i Pol vaig néixer a Roda de Ter, a la comarca d'Osona, el dia 19 de març de l'any 1929 i sóc el segon de tres germans, tots nois. El meu pare era manyà d'ofici i treballava de torner en un taller que, segons el que feia constar a la propaganda dels seus productes, era la "primera fábrica nacional de telares automáticos en serie". La meva mare treballava als dobladors d'una fàbrica tèxtil de filatura de cotó i fibres artificials. Els Martí som una família amb força implantació, al meu poble, i d'adolescent i de jove em vaig adonar que els Martí-Pol érem allò que se'n sol dir els parents pobres, uns parents respectats si venia el cas en què calia demostrar-ho, però al capdavall pobres. Ara, quaranta-cinc o cinquanta anys més tard, les coses s'han anivellat força, no perquè els Martí-Pol ens hàgim enriquit, sinó perquè una bona part dels altres Martí han anat més aviat de mal borràs.

Manifest definitiu de la campanya "Pel Català a l'Escola", iniciada des de l'àmbit educatiu en resposta a l'aprovació de la LOCE (Ley de Calidad) i el conseqüent augment d'hores setmanals de llengua castellana a l'eduació primària.

Per consultar les activitats de la campanya i per contactar: www.pelcatala.lateneu.org o pelcatala(ARROBA)correu.vilaweb.com

Diu així: "He estado pensando en muchas cosas que según la época son pecado o apología terrorista. Con sólo pensar que esto ya es una payasada y que nosotros no decimos una sola palabra, uyy... y todavía decir que en Afganistan están usando una antigua y conocida forma de hacer desaparecer millares de personas, metidas en vagones de tren, que según dicen estan esperando juicio.

Como que no es suficiente castigo estar en un vagon de tren en medio del desierto. Y eso sólo ha pasado en dos historias que conozco: en "Cien años de soledad" y el famoso Holocausto de Hitler. ¿Qué quiero decir?

A les pròximes eleccions catalanes del 16 de novembre es presenten, a les comarques gironines, dues llistes amb una clara ideologia feixista i xenòfoba. Són la Plataforma X Catalunya (PxC) i el Moviment Social Republicà (MSR), ambdós partits dirigeixen únicament la seva campanya a impulsar un major control de la immigració per defensar una suposada superioritat étnica.

El llenguatge que utilitzen suavitza sovint el seu ideari. Lemes com 'Per un millor control de la immigració' (Les dues formacions coincideixen en això), 'prou' o bé 'immigrant paga el bitllet' amaguen la voluntat de limitar els drets de les persones immigrades.

A la Junta Electoral de Vic

Senyor o senyora President/a de zona:

Amb data de 28 d'octubre de 2003 he rebut la notificació segons la qual he estat designada per a formar part d'una mesa electoral a les properes eleccions autonòmiques del dia 16 de novembre, a Torelló (Osona).

No crec pas que vostès ignorin que ja he presentat en dues ocasions una al·legació d'objecció electoral i que he estat jutjada i condemnada per aquesta causa.

El 22 d'octubre va tenir lloc al Jutjat de Menor de Girona el judici per la manifestació arran de la visita del ministre Piqué a Girona el setembre del 2002. Tal com ja vam informar dos dels menors van ser condemnats per un delicte de resistència i vàries faltes de lesions contra els Mossos d'Esquadra.

En el judici un dels menors va explicar que havia estat

bufetejat un cop detingut i amenaçat per un agent dels Mossos. El Jutge de Menors en la versió definitiva de la sentència, considera molt creïbles les afirmacions del menor i ha ordenat obrir una investigació judicial contra l'esmentat mosso.

L'àmbit del 22@BCN promou la implantació de la indústria de Nova Economia i de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació al Districte de Sant Martí. Aquesta indústria està prenent cada cop més protagonisme en les guerres, posant de manifest la relació existent entre aquesta i la indústria d'armament. Part important del sector centra la seva activitat en la investigació, desenvolupament i fabricació de productes destinats a ús militar. Per tant, es fa palesa la necessitat de guerres per tal que aquest sector tingui una demanda continuada de productes i serveis així com l'increment dels seus beneficis. Veïns i veïnes exigeixen que es deneguin les llicències d'instal·lació i activitat a les empreses vinculades als grups industrials, que tenen el desenvolupament armamentístic entre els seu àmbit d'activitat. Més info.

Els nous catalanoparlants no tenim existència pública, però som molta gent. Provenim de famílies on no es parla el català i hem adoptat la llengua del país com a llengua habitual. A Catalunya, però, es fa una falsa distinció entre catalanoparlants i castellanoparlants: una distinció que no correspon a la realitat, i en la qual nosaltres no tenim lloc.

La nostra invisibilitat és un problema. Hi ha organitzacions amb interessos dubtosos que s'apropien de la nostra veu i parlen en nom nostre, sense consultar-nos. Pretenen "defensar" els nostres drets com a castellanoparlants i "protegir-nos" d'una suposada "dictadura lingüística". Molts i moltes de nosaltres estem farts de demagògia a costa nostra, i creiem que ja és hora de fer sentir la nostra veu en públic.

En una nova campanya d'atac a la llibertat d'expressió, ciu ataca la pàgina satírica www.arturmas.tv, on amb una estètica ciurea molt creïble, es fa una dura crítica contra el candidat a la presidència i hereu del pujolisme. On se l'acusa obertament de tota mena de coses: soci del pp, mentider, censor, espanyolista...

Segons podem llegir a la mateixa pàgina, ciu s'ha adreçat directament a la WIPO (organització mundial de la propietat privada) per resoldre aquest 'conflicte'.

Avui diumenge 9 de novembre molta gent s'ha trobat a Mieres per intercanviar objectes, paraules, feines, menjars, somriures, ... s'ha celebrat la XVIII fira d'intercanvi de Mieres. Tot i que la pluja de bon matí ha fet traslladar la fira cap al pavelló del poble, durant una bona part del dia no ha plogut i se n'ha pogut gaudir a l'aire lliure. Les petites parades de cadascú s'han estès també per fora del pavelló.

Xanquers, actuacions musicals, intercanvi d'objectes, jocs,... i la sopa de pedres, que es cuina amb els diferents ingredients que es reuneixen de tothom i se serveix gratuïtament.