Els nous catalanoparlants no tenim existència pública, però som molta gent. Provenim de famílies on no es parla el català i hem adoptat la llengua del país com a llengua habitual. A Catalunya, però, es fa una falsa distinció entre catalanoparlants i castellanoparlants: una distinció que no correspon a la realitat, i en la qual nosaltres no tenim lloc.

La nostra invisibilitat és un problema. Hi ha organitzacions amb interessos dubtosos que s'apropien de la nostra veu i parlen en nom nostre, sense consultar-nos. Pretenen "defensar" els nostres drets com a castellanoparlants i "protegir-nos" d'una suposada "dictadura lingüística". Molts i moltes de nosaltres estem farts de demagògia a costa nostra, i creiem que ja és hora de fer sentir la nostra veu en públic.

També ens preocupa que disminueixi l'ús públic del català, la llengua que hem adoptat i en la qual hem invertit temps i energies; la llengua que, des de fa segles, ha servit perquè les persones arribades de fora esdevinguessin catalans i catalanes. Ens preocupa que molts conciutadans, com nosaltres d'origen no-català, no acabin de fer el procés que hem seguit nosaltres: l'adopció del català com a llengua habitual. Aquest procés no és fàcil: moltes persones es veuen bloquejades per sentiments d'inseguretat i vergonya quan comencen a parlar català habitualment, i la majoria dels catalanoparlants no hi ajuden, perquè es passen al castellà quan detecten un accent no català. Cal transmetre la nostra experiència d'haver adoptat el català, i ajudar les persones que s'enfronten amb els "petits grans problemes" de començar a parlar la llengua.

Finalment, molts i moltes de nosaltres considerem que la societat catalana no s'implica prou en la promoció i la defensa de la nostra llengua comuna, el català. I malauradament, la política lingüística que es fa a Catalunya i el moviment en defensa de la llengua no acaben de connectar amb els nous catalanoparlants, presents i futurs, perquè se centren massa en la idea de "recuperar" el català. Però nosaltres no hem de recuperar cap llengua, perquè no n'hem perdut ni n'hem renunciat a cap; al contrari, nosaltres hem guanyat una llengua. No tenim nostàlgia del passat, sinó que mirem cap al futur. No volem la supervivència sinó el benestar del català, la nostra llengua comuna. I creiem que ha arribat el moment de parlar a favor del català des del nostre punt de vista, el dels nous catalanoparlants.

Per tots aquests motius, un grup de nous catalanoparlants, homes i dones, joves i grans, hem creat VEU PR�PIA, una associació de nous catalanoparlants a favor de la llengua catalana.

Veu Pròpia.