Acció en defensa dels espais lliures urbans

Aquest passat dissabte 23 de desembre, la CUP de Girona va convocar un acte a l'Hipercor gironí per demostrar la seva oposició a l'ampliació d'aquest centre comercial mitjançant l'eliminació de la plaça Salvador Dalí (que està al costat mateix d'Hipercor) en una clara operació d'especulació immobiliària. En poca estona, van recollir alguns centenars de signatures en contra d'aquesta acció de l'Ajuntament de Girona.

Podeu veure el vídeo de l'acte aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=xFV6fEtUNME

Ni agressions ni sancions! Prou impunitat policial!

Alguns col·lectius i organitzacions de la ciutat de Girona han engegat una campanya de denúncia per fer front a la creixent agressivitat dels cossos policials municipals i la persecució que es pateix. Hi han acumulades diverses multes per pintades i cartells a membres d'aquests col·lectius. El més greu però, són els escenaris de violència i control absolut que protagonitza la policia municipal, sobretot alguns personatges de les patrulles nocturnes. De fet, ja s'han viscut alguns enfrontaments en espais i moments d'oci que han acabat en detenció i processos judicials i també en agressions i abusos de poder. Cal emmarcar tots aquests fets amb el control continuat de totes les accions i manifestacions combatives que es realitzen a la ciutat.

Les organitzacions i col·lectius que han iniciat la campanya són Maulets, el centre social la Màquia, la CUP, lluita internacionalista i el casal el forn.

El sector immobiliari contracta dos alts càrrecs d’Iniciativa al tripartit

Jesús Rodríguez
/redaccioARROBAsetmanaridirecta.info/

Coincidint amb la segona gran manifestació per un habitatge digne –dissabte 23 de desembre– s’ha conegut una informació vinculada directament als responsables d’habitatge i medi ambient de la Generalitat. Ricard Fernàndez Ontiveros i Jordi Canyas Sala han estat contractats per les promotores Habitat i Acciona respectivament.

Fernàndez va ser un dels principals gestors de la nova Llei de l’Habitatge, juntament amb Carme Trilla. Havia participat a diversos debats televisius com a defensor de l’accés a la vivenda. Nascut l’any 1961, llicenciat en Economia per la UB, coordinador del Pla Estratègic de Santa Coloma de Gramanet en el període 1989-1993, director de l’àrea d’economia i finances de Sant Cugat del Vallès fins el 1996, gerent de Regesa fins 2001 i gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge fins 2003. Fins fa un mes Secretari General d’Habitatge de la Generalitat. Ara és responsable de l’àrea immobiliària de la macropromotora Habitat. Jordi Canyas va iniciar la seva carrera al Departament de Política
Territorial. També fou assessor del Pla Delta del Llobregat.

Marxa de torxes per les preses i presos polítics catalans 2006

Us convidem un any més a participar a la marxa de torxes organitzada per RESCAT que el dissabte 23 de desembre recorrerà els carrers de Girona per a visualitzar la situació de les preses i els presos polítics catalans, per l'estatus polític, el reagrupament i l'amnistia. La marxa començarà a la Plaça del vi, a les 19h.

A continuació es reporodueix el manifest:

Són 5 anys els que consecutivament portem manifestant-nos amb torxes pels voltants del dia de Nadal, reclamant que els presos polítics catalans tornin a casa, i que ho facin en llibertat. Tants anys com nadals porten presos lluny de casa, lluny de les seves famílies i amigues, lluny del seu entorn social.

A Girona, els anticomunistes fan l'agost amb nosaltres

D'un temps ençà, a Girona ciutat , han anat apareixent botigues que venen material que coneixeríem amb el mot 'del rotllo', això, que en un primer moment és una bona notícia perquè indica que la demanda de material polític a la nostra ciutat creix, i per tant (teòricament) la conscienciació política també, deixa de ser-ho segons qui el vengui.
A la plaça de l'Ajuntament hi ha una botiga que es diu Plastic Store, que en el darrer any ha augmentat la venta de material independentista, antifeixista, comunista o anarquista, estampat en samarretes, pedaços, xapes i un llarg etcètera.

Nova web de Ràdio 90 Emissora lliure i cultural!

Ràdio 90, emissora lliure i cultural d'Olot ha renovat la seva plana web amb informació actualitzada sobre els programes i els col·laboradors i la nostra història.

Nova direcció web: www.r90.org
infoARROBAr90.org
Aptat. correus: 191 C.P. 17800 Olot

Ràdio 90, és una experiència que es va iniciar l'any 1990 a Olot - d'aquí el nostre nom -al voltant d'un grup d'amics tocats pel món de la ràdio, mitjà en el qual ja havien tingut diferents intervencions.
Després de superar un seguit inacabable de dificultats, finalment el 17 de juliol de 1993 comencem les emissions de manera regular i ininterrompuda fins el dia d'avui, cobrint la zona central de la Garrotxa, Olot i rodalies.
El plantejament, objectius i definició de la nostra emissora no ha canviat en absolut al llarg d'aquests anys. El primer de tot és el plantejament associatiu, desinteressat i respectuós amb els que professionalment es dediquen a fer tasques similars, el que provoca la total inexistència de publicitat i patrocinadors a la nostra sintonia. Per tant som una emissora sense afany de lucre i autofinançada per tots els col·laboradors. Tampoc pretenem fer res semblant al que es pot trobar al dial de la FM i sí potenciar música, grups i experiències que habitualment no tenen un espai en aquest mitjà de comunicació. Un altre dels objectius és que la qualitat sempre ha d'estar per sobre de la quantitat.

Benetton usurpadora de Terres maputxes

Poca gent ha anat a comprar a Benetton aquesta tarda a Girona, almenys a la botiga del carrer St. Clara, una de les quatre que té la propietària d'aquesta franquícia a Girona, molt poca. Un dissabte nadalenc i sucós per a una botiga de roba al mig de la Girona comercial, on la febre consumista es veu desbordada. La concentració de solidaritat amb el poble Maputxe ha estat tot un èxit. Més d'un centenar de persones s'han aplegat durant tota la tarda davant de l'establiment per expressar el rebuig a les multinacionals que agradeixen diàriament al poble Maputxe i a la natura que ens pertany a totes, una d'elles és Benetton.

La retallada de llibertats

Aquests dies estem pendents de la resolució l'operació estany, que ha començat bé (amb absolució), però mentrestant podem veure com notícies que haurien de fer trontollar governs, fer córrer rius de tinta i altres coses similars, doncs simplement passen desapercebudes:

Els "terroristes" que havien d'atemptar en un munt d'avions simultàniament, ara només estan acusats de falsificació (http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/south_asia/6175427.stm).

Manifestacions per un habitatge digne

El moviment per un Habitatge Digne convoca a través de la xarxa manifestacions per al pròxim 23 de desembre sota el lema "No podem tornar a casa per Nadal perquè encara no n'hem marxat".

A Girona la convocatòria és a les 17 h al davant de correus.

El moviment per un Habitatge Digne ja té nova data de protesta: el pròxim 23 de desembre. I un lema: No podem tornar a casa per Nadal perquè encara no n'hem marxat.

La protesta consistirà en concentracions i manifestacions en nombroses ciutats de l'Estat espanyol, entre elles diverses ciutats catalanes.

Girona a l'espera de l'escamot Dixan

El dia 6 va tornar a casa el primer alliberat de l'Operació Estany

Directa Girona
/gironaARROBAsetmanaridirecta.info/

Mohammad Nebbar, un dels encausats en l'anomenada Operació Estany, va arribar a casa seva, a Olot, el dijous 7 de desembre. Aquest va ser el primer alliberament, després de les primeres deliberacions, del tribunal que jutjava l'Escamot Dixan a l'Audiència Nacional. La resta de companys empresonats arrel de l'operació instruïda pel jutge Baltazar Garzón 'Djamel Boudjelthia, Ali Kaouka, Mohammad Benaboura i Mohammad Taharaui' estan esperant encara el resultat de les deliberacions que haurà de fer aquesta setmana el tribunal.
Durant la roda de premsa que va fer Mohammad Nebbar, juntament amb el seu advocat i amb un membre de la Plataforma Aturem la Guerra de Comarques Gironines (organització que ha liderat la campanya per l'alliberament dels imputats en l'Operació Estany), va declarar que 'volem que ens deixin en pau i viure com a ciutadans d'aquest país, complint amb les nostres obligacions'. Aquest desig ha estat mostrat en moltes altres ocasions per Smail Boudjelthia, germà d'un dels inculpats, que explica com van arribar com a emigrants econòmics a l'Estat espanyol i van ser acusats com a terroristes per legitimar una guerra injusta: la invasió de l'Iraq.

Contingut sindicat

Torna a dalt