Us convidem un any més a participar a la marxa de torxes organitzada per RESCAT que el dissabte 23 de desembre recorrerà els carrers de Girona per a visualitzar la situació de les preses i els presos polítics catalans, per l'estatus polític, el reagrupament i l'amnistia. La marxa començarà a la Plaça del vi, a les 19h.

A continuació es reporodueix el manifest:

Són 5 anys els que consecutivament portem manifestant-nos amb torxes pels voltants del dia de Nadal, reclamant que els presos polítics catalans tornin a casa, i que ho facin en llibertat. Tants anys com nadals porten presos lluny de casa, lluny de les seves famílies i amigues, lluny del seu entorn social. I ho fem així, amb torxes, amb foc, en la foscor i de forma descentralitzada. Amb el foc el que ens crema la ràbia i la impotència davant judicis en tribunals excepcionals, tortures amparades per la llei Antiterrorista i arbitrarietats de carcellers i jutges de vigilància penitenciària.

En la foscor, com en la que viuen elles i ells la seva vida, en presons de màxima seguretat, en ce.les d’aïllament, en espais socialment destructius, amb l’angoixa dels possibles accidents de trànsit del pare, la companya o el fill camí d’unes presons a més de 300, de 500 o de 1000 quilòmetres.
Descentralitzadament, com la seva dispersió, que els allunya de les seves famílies i entorns socials, així com de la resta de presos polítics en lluita. Així nosaltres ens dispersem amb ells, per recollir la vostra solidaritat arreu dels Països Catalans i fer-la arribar a Picassent, Zuera, Albacete o París.
Així, mobilitzant-nos un cop més, reclamant allò que els pertoca, el reagrupament del col.lectiu de presos i el dret a tenir interlocució política en el procés de pau que els ha de permetre l’amnistia.

Caminant un cop més per places i carrers il.luminant la foscor, trencant-la per poder trencar el silenci i la manipulació, fent arribar aquesta llum de solidaritat i escalfor a cada company pres i a les seves famílies.

Perquè la seva injustícia quotidiana ens reafirma en la lluita, perquè la nostra solidaritat és l’arma d’atac contra el silenci, perquè malgrat les tortures i la presó no ens faran creure.

Perquè la lluita segueix essent l'únic camí. Perquè més enllà de ser paraules buides, la nostra denúncia va carregada amb il·lusions segrestades i somriures absents. La nostra paraula apunta decidida als i les culpables, als i les indiferents amb tota la ràbia i odi amb què pot expressar-se la veu d'un poble sotmès que no vol rendir-se encara que li costi el preu en vides, clandestines o confinades.

La nostra paraula és només això, i tant com això. Raó i paraula que, de nou, s'agermanen per entendrir, un any més, aquesta terra erma; per endurir les nostres voluntats; per acompanyar les nostres companyes tancades; per ferir (amb tot el mal que es pugui) la infàmia còmplice que gira la cara com si res no l'afectés; per demostrar un cop més, entre l'Onyar i el consum, que aquest poble no es rendeix. Que ho sentin a Madrid, a París i a Brusel·les: no lluitem per perdre.

Llibertat preses i presos polítics catalans.
Visca la terra.

RESCAT Girona 2006