Rebem de LiberInfo.net:

15 denúncies sobre tortures presentades per independentistes catalans ademeses a tràmit pel tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg poden condemnar l'Estat espanyol.

El proper dimecres 12 de març a les 17 hores Sala d'Actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla, 10 Barcelona) compareixeran davant dels mitjans de comunicació els demandants contra l'Estat espanyol sobre tortures amb l'advocat Sebastià Salellas i el filòsof i espcriptor Josep Mª Terricabras, que fou membre de la Comissió de Portaveus dels independentistes encausats en el judici celebrat a l'Audiència Nacional el 1995. Així com un membre de l'associació Cristians contra la Tortura.

El dissabte passat, es va fer una trobada presencial del Gilug (grup d'usuàris i usuàries de Linux de les comarques gironines*) que va servir per definir algunes coses que teniem pendents (com el logo i el web) i crear algun grup de treball en els temes que interessen als membres (almenys als que erem a la reunió).

Una de les propostes més interessants va sortir improvisada a mitja reunió...

A continuació podeu llegir el missatge que el subcomandant Marcos va fer arribar a la manifestació contra la guerra de Roma el passat 15 de febrer.

Va ser la veu de la mare de Carlo Giuliani, assassinat per la policia italiana a Génova durant les marxes populars del juliol de l'any 2001, qui va portar l'eco d'una veu llunyana, però que va ressonar molt pròxima pel contingut del seu missatge. La denúncia, els somnis i la rebel·lia dels zapatistes, sumant-se, des del sud-est de les serres mexicanes, al NO A LA GUERRA col·lectiu de gran part de la societat europea

Des de la Plataforma Per la Pau - Aturem la Guerra de les comarques gironines s'ha engegat la campanya 'LLIBERTAT DETINGUTS' i ens envien el següent comunicat:

Des del passat 24 de gener, 16 treballadors magrebins, 8 d'ells ciutadans de les comarques gironines (d'Olot, Banyoles i Sant Jaume de Llierca), romanen empresonats per ordre de l'Audiència Nacional sense que fins al moment s'hagin aportat proves que els incriminin en una suposada xarxa terrorista. El mateix Aznar, un dia després, va afirmar als quatre vents que es tractaven de membres d'Al-Qaeda, vulnerant amb aquesta declaració la presumpció d'innocència que tot ciutadà té en un estat de dret. Mentre que mediàticament s'han fet una sèrie d'afirmacions i vinculacions del tot falses i no provades que han estat utilitzades políticament, aquestes persones han patit una vulneració flagrant dels seus drets fonamentals i estan empresonades de manera il·legal, fins i tot quan la justícia francesa ha retirat la petició d'extradició que mantenia per a dos dels detinguts. Alhora, aquest irregular procés ha estat envoltat d'un gran hermetisme informatiu per part de les fonts judicials, cosa que posa en evidencia l'efectivitat d'aquestes detencions i fa denunciable l'actuació de l'Audiència.

La Plataforma per Egunkaria (recolzada per 80 entitats que ja firmen el manifest), afegint-se a la convocatòria de jornada de solidaritat realitzada per les treballadores i els treballadors del diari i per Konsteilua (consell dels organismes socials de l'euskera) per al proper dijous 13 de març, ha convocat una concentració a les 20.00 hores a la plaça Sant Jaume.

La Plataforma també va decidir adherir-se a l'acte que es celebrarà dilluns 10 de març a les 19.00 a la Parròquia de Santa Maria del Pi sota el lema 'Per la llibertat d'expressió, no al tancament d'Egunkaria. Pels drets humans, no a la tortura'?. Hi intervindrà Martxelo Otamendi, director d'Euskaldunon Egunkaria.

El 8 de març de 1911 es celebrà per primera vegada a la història el Dia Internacional de la Dona. Més d'un milió de dones hi participaren, demanant el dret a:

- Votar

- Treballar

- Ocupar càrrecs públics

- La fi de la discriminació laboral

El 25 de març de 1911 s'incendià l'empresa tèxtil NordAmericana "Triangle ShirtWaist Company", on hi van morir carbonitzades 146 obreres, declarades en vaga i tancades a l'immoble, per trobar-se la sortida d'emergència tancada amb clau.

Tots els casos formem part de la mateixa frustració, si es que pot dir-se així, el fet de ser detingut, humiliat i jutjat.

Des que sortís la sentència que ens és clarament favorable, s'han anat succeint les informacions des de les posicions més allunyades.

- En primer lloc, volem deixar constància de la nostra satisfacció per demostrar-se, per fi, que nosaltres només havíem estat producte d'un muntatge policíac més, creat exclusivament, per a justificar l'impressionant dispositiu policíac que va patir la ciutat de Barcelona durant la Cimera de caps d'Estat.

Rebem de LiberInfo.net:

Ahir es va conèixer la sentència de la Secció 5ª de l'Audiència de Barcelona en la que es condemna durament l'actuació policial durant la Campanya contra l'Europa del Capital.

Avui s'ha conegut una sentència de l'Audiència que dóna la raó als querellants contra J.G. Valdecasas i diu que amb la fiança presentada inicialment n'hi ha suficient per seguir amb la investigació del cas.

Adjuntem la nota de la Comissió legal de la Campanya contra el Banc Mundial:

Llegeixo al Contra-Infos:

Barcelona.- Després de l'empresonament la setmana passada d'un membre de l'Ateneu Llibertari de Viladecans i d'un altre noi anarquista de Sant Adrià de Besòs, s'han produït diverses protestes. Recordem que l'home de Viladecans, Fernando, de 35 anys de es troba empresonat a Soto del Real (Madrid) i el noi de Sant Adrià, Emilio, està a El Acebuche (Almeria). La Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats i l'Observatori Penal de la Universitat de Barcelona han denunciat els empresonaments recalcant el caràcter polític de tota l'operació policial.

Rebem de Liberinfo:

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col.legi d'Advocats de Barcelona i l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona han emés un comunicat on denuncien la recent operació antiterrorista dirigida per Garzón a Catalunya i on demanen la posada en llibertat dels dos joves

empresonats, la inhibició d'aquest jutge en el cas i la inmediata retirada dels càrrecs de terrorisme.

Adjuntem el comunicat:

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col.legi d'Advocats de Barcelona i l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona han tingut coneixement de que el dia 25 de febrer van comparèixer davant del Jutjat d'Instrucció nº 5 de l'Audiencia Nacional, del qual és titular el jutge

Baltasar Garzón, i sota la imputació d'un delicte de terrorisme de l'art. 571 del Codi Penal, cinc joves detinguts el 21 de febrer, i als qui el ministeri de l'interior atribueix la colocació de diversos artefactes incendiaris en oficines

bancàries i altres establiments de Barcelona i Viladecans.