Rebem de LiberInfo.net:

15 denúncies sobre tortures presentades per independentistes catalans ademeses a tràmit pel tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg poden condemnar l'Estat espanyol.

El proper dimecres 12 de març a les 17 hores Sala d'Actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla, 10 Barcelona) compareixeran davant dels mitjans de comunicació els demandants contra l'Estat espanyol sobre tortures amb l'advocat Sebastià Salellas i el filòsof i espcriptor Josep Mª Terricabras, que fou membre de la Comissió de Portaveus dels independentistes encausats en el judici celebrat a l'Audiència Nacional el 1995. Així com un membre de l'associació Cristians contra la Tortura.

Antecedents:

Entre els dies 29 de juny i el 9 de desembre de 1992 més de quaranta persones van ser detingues arreu dels Països Catalans, la majoria d'elles vinculades al moviment independentista català. D'aquest nombre de detinguts, una trentena ho foren abans dels Jocs Olímpics que se celebraren a la ciutat de Barcelona l'agost de 1992.

Pocs dies després de les detencions, a través dels familiars dels detinguts i a través dels qui van ser posats en llibertat, es va anar sabent que la majoria havien estat torturats per agents de la guàrdia civil amb l'objetiu d'obtenir declaracions autoinculpatòries i acusacions contra d'altres persones. Les tortures foren practicades en alguns casos a Barcelona, a Manresa i a Girona, i en tots els casos a Madrid, concretament a a la Direcció General de la Guàrdia Civil. D'aquestes denúncies públiques de tortures se'n feren ressò en diferent grau els mitjans de comunicació, amb el consegüent acomiadament d'alguns dels periodistes que denunciaren aquells fets.

Les reaccions que van aparèixer arreu del país van ser múltiples, i en la seva majoria de rebuig a la pràctica de la tortura. Les pràctiques que es denunciaven van ser diverses: l'ús d'una bossa de plàstic col·locada al cap amb l'objectiu de provocar una sensació d'ofec; submergir el cap dins d'una banyera plena d'aigua fins que el detingut no pot aguantar més; cops amb llistat de telèfons i amb barres de ferro; aplicació d'electrodes a diferents parts del cos; llarges estades drets fins l'esgotament; amenaces de mort amb pistoles; amenaces de mort i de violació a familiars; etc.Alguns dels detinguts van fer intents de suïcidi, que van ser utilitzats posteriorment per part de la Direcció de la Guàrdia Civil per intentar justificar que els senyals de contusions dels detinguts eren producte d'autolesions.

Les denúncies judicials:

El rebuig de la societat catalana va ser contundent, com es pot desprendre del ressò que va tenir a la premsa. I les exigències d'investigar si s'havien produït tortures van venir reforçades per part de persones lligades al Govern Català, Ajuntaments i Parlament de Catalunya, que manifestaren públicament llur actitud. Alguns casos varen ser portats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Al seu torn, la majoria dels detinguts van formalitzar les seves denúncies a través dels respectius advocats. Alguns, però, ja havien denunciat les tortures en la seva declaració davant del jutge de la Sala número 5 de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón.El jutjat encarregat d'investigar les denúncies, però, va arxivar les causes i els recursos que posteriorment es van presentar. Igualment, el Tribunal Constitucional va corrovorà l'actitud del jutjat ordinari i de nou va arxivar les denúncies. Alguns casos van arribar davant el Tribunal Internacional d'Estrasburg en forma de denúncia contra l'Estat Espanyol, denúncies que van ser desestimades per raons de forma.

En la mateixa sentencia del judici, que tingué lloc el 1995, on es va condemnar a diversos detinguts per declaracions realitzades sota tortura, el mateix tribunal demanava que es deduïssin testimonis davant la persistent denúncia de la majoria dels processats sobre les suposades tortures practicades per la guàrdia civil als detinguts. En termes jurídics això va permetre a gran part dels processats (17 persones), l'any 1997 tornar a iniciar el procés de denúncia que ha estat de nou sistemàticament arxivada per totes les instàncies judicials espanyols sense que s'hagi obert cap mena d'investigació al respecte.

La denúncia col·lectiva a Estrasburg:

Cinc anys després, d'aquest nou procés de denúncies iniciat el 1997, ens trobem de nou davant del Tribunal Internacional d'Estrasburg, el qual ha admés a tràmit la denúncia i es troba ara en fase d'al·legacions. En aquesta fase, l'advocat de l'Estat Espanyol, Sr. Javier Borrego Borrego, no ha escatimat esforços per confondre els membres de la Sala tot fent servir part dels arguments que en el seu dia va fer servir la guàrdia civil.

Ara, però, per primer cop, l'Estat ha hagut de respondre de manera concreta i precisa a les nostres denúncies i als indicis evidents que es presenten en la majoria dels casos. Amb el greuge que l'acusació ja no es limita a les forces de l'ordre sinó també a l'aparell judicial, i en darrer terme a tot l'aparell de l'Estat.

La pràctica de la tortura no és una pràctica aïllada a l'Estat espanyol, i en aquest termes ha estat denunciat per Amnistia Internacional i el Comitè per la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, entre d'altres instàncies internacionals. L'Estat espanyol no només no persegueix aquesta pràctica, sinó que l'empara quan indulta els agents condemnats per tortures i els premia amb ascensos i condecoracions.

La demanda interposada contra l'Estat espanyol està sent examinada per la Secció Quarta del Tribunal, que el proppassat dia 29 de gener del 2003 ha vist modificada la seva composició. La raó d'aquesta modificació és en compliment de la normativa del Conveni Europeu de Drets humans que limita a 6 anys el temps que un jutge pot formar part del Tribunal.

Fruit d'aquests canvis, el membre de l'estat espanyol, Antonio Pastor Ridruejo, ha estat substituït per Javier Borrego Borrego, que ha actuat fins ara com a agent defensor de l'estat espanyol en aquesta causa i ha estat l'autor de les al·legacions presentades contra la demanda per tortures. No es pot parlar, doncs, d'imparcial la seva presència en aquesta causa com a membre del Tribunal.

Ara, ens trobem, doncs, en el final d'un procés iniciat ara fa mes de 10 anys, i que té possibilitats, pensem, de reeixir en forma de condemna a l'Estat Espanyol per la manca de voluntat política per erradicar la tortura.

Aquí hi podeu llegir un parell de les cròniques de les tortures patides pels independentistes, que vam publicar uns mesos enrera, i aquí hi ha la resta de cròniques, que vam extreure d'aquí, a partir d'un enllaç d'Alerta Solidària.