Després de llegir-me l'article d'en Vicens Partal sobre els rumors falsos del mail del cop d’estat, i amb independència de la credibilitat o no del rumor, us voldria fer una parell de consideracions jurídiques sobre el que diu la Constitució i la Llei Orgànica que regula els estats d’excepció; que no es correspon amb les afirmacions de vilaweb.
En primer lloc no és cert que la competència sobre la declaració d’estat d’excepció fos, un cop dissoltes les corts, del ple del Congrés dels Diputats, doncs el propi art. 116.5 segon paràgraf de la CE estableix el següent “Disuelto el Congreso o expirado su mandato si se produjere alguna de las situaciones que dan lugar a cualquiera de dichos estados, las competencias del Congreso serán asumidas por su Diputación Permanente”; i no cal ni recordar la intervenció d’aquest òrgan en els darrers intents de fer comparèixer en José Maria Aznar a donar explicacions sobre les armes de destrucció massiva, plegat a la voluntat del PP.

En relació a la signatura del monarca, si bé és cert que aquest només és un requisit formal, és imprescindible per poder publicar el Real-decret al BOE, i és justament aquesta publicació el que dona la força jurídica a la norma.

Finalment, també s’ha de dir que l’estat d’excepció no autoritza al govern a suspendre unes eleccions, ara be, aquestes es podrien haver suspès “de facto” ja que aquesta llei pot arribar a: prohibir la lliure circulació de persones, les manifestacions públiques, el dret d’expressió, pot autoritzar la detenció indiscriminada de persones, la intervenció de les comunicacions, etc.

Com podeu observar el PP tenia elements suficients per suspendre les eleccions si hagués volgut, perquè a més podrien haver justificat l’estat d’excepció a través dels atemptats de l’11-M i el perill de nous atemptats. De fet no seria tan diferent al que va succeir el 2001 als EUA amb la suspensió de molts drets fonamentals.
Aquest clima de crispació, i d’inseguretat (amb els carrers presos per les CFSE i l’exèrcit) hagués tingut un resultat imprevisible a les eleccions de l’endemà.