25 anys després de l'aprovació de la Constitució Espanyola. 25 anys en els quals s'ha estalonat una situació de continuïtat a l'Estat espanyol, una situació amb signes de perpetuació. 25 anys per a poder certificar que la tortura de les cel·les franquistes ha estat maquillada, refinada, perfeccionada per un sistema de "més del mateix". 25 anys de guerra bruta, brutalitat i negació contra Euskal Herria.

Es van ratificar pactes, es van firmar acords, es van esquinçar les robes...La transició estava feta, els errors corregits, els aparells de l'estat estaven, finalment, depurats. Referèndum. Sí categòric a Espanya. No rotund a Euskal Herria. Perquè sabíem que no es resoldria la situació. Perquè érem conscients que les presons s'omplirien de nou i que serien centenars les denúncies de tortures interposades per homes i dones d'aquelles províncies abans considerades traïdores. Els sentiments esfereïdors de bascos i basques es van amuntegant encara en demandes, declaracions, plecs que romanen sobre les taules dels nous tribunals espanyols. El novembre de 1979, el Ministre d 'Interior, que ja operava sota el flamant text constitucional, Ibáñez Freire, manifestava solemnement que les denúncies per tortures eren falses.

Des d'aleshores fins avui el Govern espanyol i les sucursals autonòmiques es mantenen numantinament en aquesta posició. Han volgut amagar la misèria, la putrefacció del seu sistema amb Audiències, lleis antiterroristes constitucionals, espais opacs per a interrogatoris salvatges i flamants protocols d'actuació policíaca. S'han preparat campanyes pels drets humans mentre a les masmorres continuaven els xiscles i els crits.

Davant de tot aquest panorama, la societat basca. Una única mà que contínuament pretén treure la tapa del cubell de les escombraries. Uns únics ulls que volen furetejar el que n'hi ha dins. Un únic cor que reconeix als seus en el turment i la brutalitat. Un únic cap que ha après a entendre el veritable missatge de les campanyes oficioses, de les versions oficials. Una única boca, per fi, que amplifica un crit unànime. Un únic cos que recorrerà el proper dia 14 de febrer els carrers de Donostia. Cal que Euskal Herria aixequi aquesta veu única per a que, d'una vegada per totes, cap ciutadana basca, cap ciutadà basc, cridi en la soledat del turment.

El 14 de febrer totes i tots a Donostia!!!

Ja n'hi ha prou!

Adhesions a la campanya - Més informació.