Repàs de la política lingüística del govern Matas en una legislatura iniciada encara no fa un any, orientada a negar la unitat de la llengua i a evitar la seva plena normalització. Fem però, especial èmfasi en les decisions que afecten al sistema educatiu. Des de la CEPC, impulsem i participem en els diversos actes de rebuig, tant a Mallorca com a Eivissa, tant a la universitat com als instituts.

Illes: Valoració de la CEPC dels atacs del Govern Matas a la llengua catalana

Del Pacte de Progrés al govern Popular

Encara no fa un any, El PP encapçalat per Jaume Matas recuperà la presidència del Govern Balear, amb el suport d'Unió Mallorquina tot i la seva majoria absoluta. La seva campanya girà en dos eixos: D'una banda, una política econòmica basada en l'explotació turística de les illes, independentment del seu impacte sobre el territori i de la seva sostenibilitat, tot comptant amb el suport de l'empresariat illenc; i d'altra banda, en una campanya en clau espanyola centrada en la defensa del bilingüisme per el suposat greuge que patia la llengua castellana. L'objectiu, doncs, desfer els tímids avenços de l'anterior Pacte de Progrés.

Atacs a la llengua catalana

Durant aquest temps, el govern Matas ha actuat amb celeritat en els dos fronts que prioritzà en campanya, a cop de decret i valent-se de les diverses conselleries, amb Unió Mallorquina fent el paper de comparsa i amb el suport més o menys confés de part del PSIB-PSOE. Respecte els atacs a la llengua catalana, la punta de llança ha sigut la Conselleria d'Educació i Cultura dirigida per Francisco Fiol, la qual ha impulsat un seguit de mesures clarament regressives, menystenint els diversos agents socials que han rebutjat les seves decisions. En aquesta conselleria, cal destacar el paper jugat pel titular de la Direcció General de Política Lingüística, Miquel Melià, filòleg ciutadellenc i Catedràtic de Llengua i Literatura Catalana que ha deixat clar que no és més que una figura decorativa, necessàriament còmplice del projecte de genocidi lingüístic. Ja d'entrada, aquesta direcció general ha vist retallat el seu pressupost per aquest exercici 816.775 euros de l'any passat als 525.000 d'enguany alhora que el Consorci per la Normalització Lingüística perdia un 73% del pressupost anual.

Així doncs, la suposada defensa del bilingüisme de la campanya electoral ha donat pas a un augment del pes del castellà en detriment de la llengua catalana, sota la justificació de que aquesta es troba en una suposada situació d'inferioritat. A tall d'exemple, diverses mesures preses són el tancament de SomRàdio (única ràdio que emetia només en català), la regulació per decret (Decret 176/2003 de reforma del Decret 162/2003) de les retallades dels nivells de català exigits per accedir a l'Administració o bé la directa exempció del coneixement de català als i les funcionàries de més de 50 anys (de ser requisit esdevé mèrit), la creació d'una televisió autonòmica bilingüe en contradicció amb la Llei de Normalització Lingüística (art.28), l'introducció del castellà a partir del 2004 en els premis literaris Ciutat de Palma per primer cop des de 1979, la imposició de tocar l'himne espanyol a la banda municipal de Ciutadella durant la diada de Menorca o bé la castellanització d'Eivissa per 'Ibiza'? en les campanyes publicitàries governamentals.

Reformes educatives del govern Matas

En el cas del sistema educatiu, el govern Matas ha anat encara més enllà que el que preveia la regressiva Ley de Calidad (LOCE) de Pilar del Castillo, independentment de les crítiques rebudes en àmbits acadèmics, estudiantils i culturals.

El conseller Fiol, amb el beneplàcit de Melià, ha decidit imposar un seguit de mesures sota el pretext de la necessitat d'impulsar les diverses modalitats dialectals a l'ensenyament, així com de garantir el coneixement de la llengua castellana i la defensa a la llibertat d'elecció de les famílies en matèria lingüística. Aquestes ambigüitats amaguen la voluntat d'instaurar a les illes un conflicte lingüístic a l'estil del creat als País Valencià, donant joc als sectors gonellistes mentre s'opta per l'espanyolització a les escoles.

Aquest paquet de mesures, aprovades amb posterioritat als actes de protesta convocats per Obra Cultural Balear (OCB) demanant una rectificació de la seva política lingüística, són:

-Llibertat dels pares i mares a escollir en quina llengua volen que els seus fills i filles aprenguin a llegir i escriure, així com en quina llengua volen rebre la informació escolar. Així doncs, sota una pretesa llibertat d'elecció, s'amaga que el vigent model actual d'escolarització en llengua catalana no ha suposat cap detriment en els coneixements de llengua castellana per part dels estudiants. Tampoc es vol tenir en compte que el castellà compta amb una situació de gairebé monopoli en els mitjans de comunicació, en l'oci o en l'administració de justícia.

-Possibilitat d'establir per part d'una majoria dels pares i mares el nombre d'hores lectives en català. Altre cop, l'Administració trasllada la seva responsabilitat a les famílies sota una demagògica cortina respecte la participació d'aquestes en l'escola deixant de banda els arguments de les personalitats competents.

-Incloure les modalitats insulars als llibres de text a l'ensenyament. Concessió als gonelles i porta d'entrada al secessionisme lingüístic. Més demagògia amb la voluntat de carregar-se el català estàndard. Desgraciadament, uns arguments coneguts amb anterioritat al País Valencià i curiosament defensats a ultrança per sectors castellanoparlants.

-Donar el nivell C de català a tots els i les estudiants que finalitzin 4rt d'ESO, suprimint la prova d'aptitud que ve fent fins aleshores la Junta Avaluadora de Català (JAC), la qual ja ha denunciat que aquesta equiparació és un frau. Recolzem les mesures de protesta empreses per la JAC amb l'atorgament de l'aprovat general (ja impugnat pel govern Matas, amb represàlies al col·lectiu incloses) o bé amb la incompareixença a les proves i amb un gran seguiment a Mallorca, Menorca i Eivissa.

-Creació d'una secció filològica de l'Institut d'Estudis Baleàrics (dependent de la Conselleria d'Educació i Cultura) que pren les competències del departament de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears (competències estipulades a l'Estatut) en matèria lingüística. Aquesta nova secció, en paraules del conseller Fiol, 'impulsarà les modalitats de les Illes i les introduirà als llibres de text'?. La intenció del traspàs no és més que buscar la complicitat d'un organisme dependent del govern, s'allunya dels criteris filològics (la UIB realitzava la tasca colze a colze amb l'Institut d'Estudis Catalans) per deixar-lo en mans de càrrecs polítics sense la més elemental preparació. S'obre la porta a un procés d'invenció d'una normativa ortogràfica pròpia.

En definitiva, des de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC), veiem amb molta preocupació l'estratègia seguida pel Govern Matas, que cal emmarcar en la darrera ofensiva espanyolista que estem patint als Països Catalans, principalment des del Partido Popular però també del PSOE, amb les col·laboracions per activa o per passiva de diverses forces regionals. En el cas de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, els atacs es succeeixen en diversos fronts, especialment a l'escola, important espai de socialització i etapa clau en el desenvolupament dels mecanismes d'aprenentatge lingüístic, sempre amb arguments demagògics que intenten amagar la voluntat d'imposar la llengua castellana. El precedent del País Valencià, amb el seguit de mesures consecutives que va anar-hi introduint el PP amb connivència amb diversos grups de poder, orientat a negar la unitat lingüística de forma acientífica fa que puguem conèixer quina és la estratègia seguida.

Destaquem en aquest apartat, el grau d'hipocresia i demagògia assolits pel PP amb el manteniment de la DG de Política Lingüística i l'ofert també pel seu titular, filòleg independent que consideràvem compromès en matèria lingüística i que esdevé una peça més de l'engranatge genocida.

Exigir el català com a llengua vehicular de l'ensenyament és l'única manera de continuar amb el procés de normalització lingüística, tot desemmascarant els sectors bilingüistes que ometen els diferents nivells de partida d'ambdues llengües; derogar la neofranquista Ley de Calidad és el mínim indispensable per avançar cap a un sistema docent veritablement públic, popular i de qualitat.

Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans,

febrer 04

www.coordinadora.net