Aquest proper mes de Gener farà tres anys que els nosaltres companys Zigor i Diego van èsser detinguts i empresonats per ordre de l'Audiència Nacional de Madrid.

Des de llavors, han estat empresonades la Laura, la Lola i en Juanra, hem viscut un judici a Madrid, hem patit trasllats i la dispersió'? però un any més, ens tornem a trobar, també per tercer any consecutiu, en aquesta marxa de torxes per exigir la seva llibertat.

L'ofensiva repressiva del Partit Popular en tots els àmbits només ha fet que començar. A les presons, les condicions de vida empitjoren encara més dia a dia. S'ha restringit greument el dret dels i les preses a estudiar, la dispersió i els trasllats afecten a totes les preses polítiques catalanes i ens obliguen a recòrrer 7520 km cada setmana per anar-los a veure, en algunes presons es restringeixen encara més les trucades o les cartes, en d'altres es limiten les persones que poden visitar als i les preses, es produeixen pallisses i abusos d'autoritat per part dels carcellers diàriament i un llarg etcètera.

Però al carrer, aquest augment repressiu és també evident. Durant aquest any hem viscut l'empresonament de l'Amanda i l'Edu i 5 llibertaris el passat setembre; a Terrassa, 32 persones estan pendents de judici pel desallotjament del KORK amb demandes fiscals superios a 5 anys de presó; a Gràcia, tres joves han vist com un jutge de Barcelona enviava el seu cas a l'Audiència Nacional, moltes cases okupades han estat desallotjades o estan en perill d'un imminent desallotjament i moltes altres persones han viscut la repressió en primera persona.

Però tot i aquesta escalada repressiva, potser aquest és també el moment de recordar les lluites i resistències que es donen cada dia arreu dels Països Catalans i a les presons de Madrid, Albacete, Badajoz, Fleury i de tot el món.

Amb consciència i constància hem d'enfrontar-nos a la repressió des dels nostres pobles i viles i hem de fer arribar aquest missatge de solidaritat i lluita centenars de quilòmetres enllà, travessant murs i reixes, fins als nostres companys i companyes empresonades, així com ells i elles, cada dia, amb el seu somriure, ens encomanen les seves ganes de lluita.

Per totes i cada una de les persones empresonades i repressaliades d'arreu hem de seguir cridant, cada moment, des de tots els indrets, que la repressió no ens aturarà.

Llibertat presos i preses polítiques catalanes!

Diego, Laura, Juanra, Lola i Zigor, us volem a casa.

Rescat, col.lectiu de suport als presos i preses polítiques catalanes.

Països Catalans 20/21 de desembre del 2003