Guanya Can Masdeu, guanya Collserola.


Perd l'especulació amb la Vall de Sant Genís

Avui una jutgessa d'aquests tribunals ha decidit absoldre'ns de l'acusació d'usurpació i en conseqüència arxivar la causa i no ordenar el desallotjament de Can Masdeu. Avui han decidit que no erem uns criminals, que per haver entrat a un edifici abandonat des de fa més de 50 anys i reconvertir-lo en un mosaic d'experiències colectives amb l'implicació de l'entorn veïnal de Nou Barris no haviem de ser condemnats ni haviem d'anar a la presó. El sentit comú ha triomfat en aquest cas. Un sentit comú menyspreuat i silenciat en molts d'altres casos d'okupacions d'espais a Barcelona, a Collserola, a petites ciutats o a l'àmbit rural. Desallotjaments, judicis i amenaces polítiques de destruir projectes són presents en el dia a dia, són presents en el pols qüotidià de centres socials com Les Naus, l'Hamsa, la Kasa de la Muntanya, l'Ateneu de Korneyà, El Pati Blau i tants d'altres. Però tal com deiem, el sentit comú ha triomfat en aquest cas. Però fins quan? Erem conscients des del començament que l'obertura de la masia de Can Masdeu aturaria la destrucció de la Vall de Sant Genís. La nostra acció va ajudar a destapar un negoci urbanístic que pretenia dotar d'equipaments de luxe i apartaments a una èlit del Col·legi de Metges, passant per damunt de l'entorn natural de la vall i de la seva riquesa de fauna i flora. Som conscients també a l'actualitat, que Can Masdeu sobrepassa els límits físics de la casa i arriba molt més enllà. Can Masdeu arriba fins a les vides de la Montse, la Pepa, l'Enric i fins a la vuitantena de veins i veïnes que formen part de l'Assemblea d'Horts Comunitaris, cultivant el seu tros i ajudant a gestionar els usos de les terres fèrtils de la vall. També arriba fins en David, la Núria, en Mohamed i moltes altres desenes de nens i nenes d'escoles de Barcelona que participen als cursos d'educació mediambiental per veure i palpar d'aprop el que signifiquen a una comunitat com la nostra els cicles sostenibles de l'aigua, l'energia, la matèria orgànica i els estris reciclables.

Però no només ens hem quedat en voler arribar a molta gent transmetent experiències, coneixement i pensament, també hem volgut rebre, compartir i replantejar les nostres veritats, obrint-nos a que fins nosaltres també arribessin altres formes de col·lectivitat, altres formes de definir i repensar el món, essent simplement un node més dels milers de nodes de lluita que s'articulen arreu del planeta, però amb la potencialitat horitzontal d'aquestes xarxes, on la màxima de "tots i totes som Can Masdeu" pot ser tan real com la de "tots i totes contra la Guerra", "tots i totes som zapatistes" o la de "tots i totes som Laura, Nando o Iñaki (presos partíceps de diferents moviments socials)".

Tot això ha fet decidir a la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona que ara no ens volen condemnar. Però ens voldran desallotjar? Voldran fer-nos fora de Can Masdeu amb un procés civil? El sentit comú també diu que no. Que no es pot precintar un hort ple de tomaqueres, que no es pot clausurar una biblioteca, que no es pot tapiar un taller de bicicletes, que no es poden segellar les mines d'aigua, que no es pot reprimir ni silenciar l'acció i la veu de gent que ha demostrat amb el treball diari que els espais autogestionats són possibles sense els diners del mercat ni la tutela de l'Estat. A partir d'ara Can Masdeu continuarà essent una realitat complexe i en transformació. Un mosaic col·lectiu de preguntes, debats i conclusions, alegries i tristors, afirmacions i pors, però sempre disposats a demostrar la paradoxa de que la nostra existència seria més forta i més evident si no hi fossin la Generalitat i l'Ajuntament, aleshores perquè els volem?

Can Masdeu és i serà una realitat viscuda i gestionada, discutida i pensada pels i les que en formen part de la seva raó de ser, per tothom qui estima la Vall de Sant Genís, per tothom qui aporta el seu gra de sorra en aquest mosaic humà i natural.



Can Masdeu és i serà un espai alliberat!!!

Assemblea de Can Masdeu 3 de novembre de 2003

Enviat per LiberInfo.

Torna a dalt