Actualització 29/5/03

(carta llegida al diari el punt)

TONI STRUBELL I TRUETA. Sant Sebastià (Guipúscoa) .

El darrer dissabte sortia un article meu a l'espai de Tribuna amb el títol El cas d'Arama en què es donava compte de la impossibilitat de presentar-se a les eleccions municipals a la població d'Arama de la llista d'independents del poble, malgrat no tenir res a veure amb ETA cap dels membres de la llista. Finalment, però, el Tribunal Constitucional va decretar a darrera hora que sí que es podia presentar aquesta llista, que va treure 348 vots (5 regidors) davant dels 4 vots (0 regidors) de la llista del PP. Per a una rectificació de darrera hora, el Constitucional hi va ser a temps, però lamento que per raons de temps una rectificació d'aquesta informació no fos possible a l'article.

----8<---------------------------------------

Arama és un petit municipi d'uns 300 habitants enclavat a les muntanyes de Guipúscoa. Des de les primeres eleccions municipals democràtiques, l'única llista que s'hi presenta és la de l'agrupació independent Aramako Herritarrak (habitants d'Arama). Les llistes s'elaboren tres mesos abans de les eleccions municipals mitjançant una assemblea popular de tots els habitants del municipi majors de 18 anys. D'aquí han sortit totes les candidatures durant aquests 25 anys. Els successius alcaldes i regidors d'aquesta localitat sempre han apostat per la repulsa més absoluta contra tota mena de violència, tant la d'ETA, com la de les forces de seguretat de l'Estat. Mai al municipi no hi ha hagut violència, agressions ni atemptats de caràcter polític.

Avui, la candidatura Aramako Herritarrak ha estat il·legalitzada per la "Justícia" espanyola. Es dóna el cas que l'únic partit basc que es presenta a tots els municipis del País Basc espanyol és el PP; per tant, a falta de més candidatures, amb UN SOL VOT el PP s'emportaria l'alcaldia i tot el consistori d'aquest municipi. Com a la majoria dels pobles bascos, la llista del PP és formada per simpatitzants del PP de comunitats com Madrid, Andalusia, Castella, les Canàries... Arama passaria llavors a tenir un alcalde que ni coneix, ni mai ha viscut ni viurà en aquesta localitat. Si l'eventual alcalde i la resta de regidors d'aquesta llista del PP renunciessin a l'alcaldia, Arama passaria a tenir un gestor designat directament pel govern espanyol. La causa que s'argumenta per il·legalitzar la llista elegida popularment pels veïns d'Arama és que un dels seus membres ha simpatitzat en algun moment d'aquests últims 25 anys amb Herri batasuna.

El cas d'Arama no és únic: a la Comunitat Autònoma del País Basc s'han donat cinc casos, i a la de Navarra deu més, de candidatures independents formades fa 25 anys i il·legalitzades ara pel govern espanyol. I cap d'aquestes no té relació amb el món d'ETA ni de

Batasuna: senzillament amb la causa de la llibertat i dels drets del poble basc. També hem de comptar amb els més de 100 municipis del País Basc espanyol on des del 1977 les llistes més votades sí que han estat les d'Herri Batasuna, la gran majoria dels quals cauran a les mans del PP, l'únic partit que ha presentat candidatures a tots aquests municipis. La situació de violència que ja viuen aquests pobles

s'incrementarà fins a límits insospitats sota alcaldies absolutes del PP, amb membres no bascos, elegits per un o dos vots, que faran el que els vingui de gust en aquestes contrades amb idees de tradició majoritàriament nacionalista d'esquerra. A tots els municipis del País Basc espanyol les idees nacionalistes d'esquerra deixaran de ser representades, i perdran les alcaldies i els consistoris sencers, igual que als parlaments forals (diputacions) d'�laba, Guipúscoa, Navarra i Biscaia.

A les eleccions municipals del 1999, la coalició EH va ser la segona força més votada després de PNB-EA. A molta distància la seguia la tercera força, PP-UPN. Com a exemple, cal esmentar que en aquelles eleccions EH va ser la segona llista més votada de l'ajuntament de Pamplona després de PP-UPN per molt escassa diferència. Amb la mesura que ara s'adopta, s'il·legalitza la segona força política municipal basca, i també un gran nombre d'agrupacions municipals independents, l'únic delicte de les quals és "haver estat contaminades en algun moment per algun simpatitzant de Batasuna"; però això amaga un cop més el desig del govern espanyol d'impedir el dret de llibertat ideològica i de vot a aquelles persones que se senten desquerres i tenen consciència nacionalista. Es quedaran sense representació electoral el mateix nombre de persones que la suma dels votants de PP i PSOE a tot el País Basc espanyol en les últimes eleccions del 99.

El cas del poblet d'Arama per força ens ha de fer reflexionar sobre què significa realment la pau i la llibertat que vol el govern espanyol per a Euskal Herria i per a Espanya, i ha de fer pensar a tothom qui llegeixi aquest missatge on i quan s'acabarà aquesta "croada" del PP per uniformitzar i "netejar" Espanya de nacionalistes i comunistes. IU, PCE, ERC, BNG, Endecha Astur, Maulets... poden ser els propers objectius.

Recordem el que Bertolt Brecht va dir des de l'exili quan Alemanya va caure a les mans dels nazis als anys 30: "Primer van anar contra els jueus, però jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo no era jueu; després van anar contra els comunistes, però jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo no ho era pas; van anar contra els intel·lectuals, i jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo tampoc ho era; després van anar

contra els periodistes, i jo em vaig quedar tan tranquil perquè jo tampoc ho era; fins que un dia van anar contra mi, però llavors ja era massa tard."

Missatge rebut via mail per Gesta