Per l'abolició dels exèrcits alliberem els Països Catalans

Ni OTAN, ni bases, ni euroexèrcit!

>> QUI SOM NOSALTRES I QUINS ELS NOSTRES OBJECTIUS ?

Som un conjunt heterogeni de col·lectius que des de les nostres assemblees creguem en la lluita quotidiana com a mecanisme per l'alliberament nacional i social. Un alliberament que redrece els nostres drets com a poble i que possibilite l'autogestió de la ciutadania i l'abolició del patriarcat.

>> ESTEM ALS PAÏSOS CATALANS SOTA L'AMENA�?A IMPERIALISTA?

Durant la guerra a l'Iraq hem pogut comprovar una vegada més què som els pobles per a les potències imperialistes: Només peons que sacrificar per tal d'assegurar - se sucosos beneficis econòmics, o per guanyar una millor posició geopolítica. I tot açò amb la participació activa de l'estat espanyol - Coincidència?.

Evidentment no. Per tal de mantenir un ordre estatal on no tenim cabuda les nacions minoritzades, és necessària la complicitat entre l'estat i l'imperialisme; ¿Com si no trobaria aquest estat el suport internacional que després utilitza, entre altres coses, per continuar anul·lant els nostres drets com a poble? L'ordre mundial de Bush i el "projecte" Europeu Franco-Alemany necessiten de l'ordre constitucional espanyol i viceversa.

>> PER QU�? NI OTAN, NI BASES?

L'OTAN és l'infraestructura militar dins la qual l'estat legitima l'imperialisme Yankee, i les bases la prova més evident de la nostra subordinació territorial. A canvi l'estat troba recolzament econòmic per seguir atacant-nos. Nosaltres som part del seu "eix del mal" interior, i dins d'aquesta estratègia esdevenen còmplices tota la partitocràcia, tan l'espanyola com la Catalana, des d'aquells que van directament de la ma de Bush, fins eixos que ens clavaren dins l'OTAN.

>> i L'EUROEX�?RCIT?

La guerra de l'Iraq ha palesat l'enfrontament entre les dues potències imperials que ara per ara volen repartir - se el control econòmic i militar del globus: Quines? EEUU i l'Iraq?; No, clar que no. En realitat és l'Europa promocionada pel tàndem Franco-Alemany la que mitjançant la consolidació de la zona euro que formen a més de l'UE: Rússia, Xina, Brasil, Veneçuela, Iran o Corea del Nord, entre d'altres i de la qual participava l'Iraq com a major reserva petrolera del mon, la que està posant en dubte la supremacia nord-americana. Quan EEUU ataca l'Iraq ataca també la zona euro.

El pacifisme que estats com França i Alemanya tant han pregonat durant la guerra de l'Iraq, no és més que la tapadora sota la qual amaguen les pròpies aspiracions imperials. No s'han posicionat en contra de la guerra per solidaritat amb el poble Iraquià, si no per la defensa dels seus propis beneficis.

�?s per això que ara reclamen amb tanta ansietat la necessitat de potenciar l'Euroexèrcit. �?s l'Euroexèrcit el que haurà defensar en el futur els seus interessos econòmics als països del tercer mon, de la mateixa forma que ara ho fa EEUU a l'Iraq. �?s aquest Euroexèrcit el que permetrà que continue l'expoli que perpetra l'estat Francès a l'�?frica, o el que defensarà les rendes que Europa trau de Llatinoamèrica. �?s l'Euroexèrcit el cos militar on s'articularà l'exèrcit espanyol, i el que serà còmplice del sotmetiment que patim les i els catalans. I és també part de la nova estratègia de la socialdemocracia de l'estat, la qual demana a traves de tots eixos partits "parlamentaris" que s'autodenominen "d'esquerres" donar-li el màxim de protagonisme com a força armada europea.

>> EN QUINA SITUACI�? QUEDA EL NOSTRE POBLE ?

Als Països Catalans la batalla ja fa temps que es va produir, i els de sempre es mantenen en el poder. Els resultats són ben visibles tant des del punt de vista de la territorialitat, com de la situació econòmic - social, del moment repressiu, de la situació de les dones, la cultura o la llibertat d'expressió.

·TERRITORIALITAT

La nostra territorialitat fa temps que ha sigut violada, fruit d'açò ha calgut fer front a multitud de lluites: Resistir a la ZAL en La Punta; Denunciar la contaminació de la indústria ceràmica a l'Alcalaten i La Plana, Oposar - nos a la prolongació de Blasco Ibañez i a la destrucció del Cabanyal - Canyamelar; Deenunciar l'amenaça i agressió de les mines obertes als Serrans, els Ports i la Tinença de Benifassà; Lluitar contra el PHN i per la defensa de l'Ebre; Actuar en favor de la conservació de l'Horta, Combatre la dessecació de l'Albufera i les marjals, la canalització de barrancs, la pèrdua del litoral, l'esgotament dels aquifers, etcètera.

·SITUACI�? ECON�?MICA I SOCIAL

De l'altre costat de la corda els poders públics han recolzat totes aquestes activitats especulatives. Mitjançant polítiques neoliberals s'ha establert el creixement i el benefici com a únics paràmetres de rendibilitat capitalista, potenciant un procés de concentració econòmica (la riquesa queda cada vegada acumulada en menys mans) que ha accentuat les desigualtats, tibant l'equilibri social.

El teixit productiu i agrícola, tan important des del nostre punt de vista identitari i de sostenibilitat ecològica, es desmunta i se substitueix pel sector serveis i el turisme com a motor econòmic, comprometent uns recursos naturals dels quals som deficitaris i tancant el cercle viciós: per mantenir l'agressió social / mantenir l'agressió al medi ambient.

·MOMENT REPRESSIU

Per tal d'apaivagar la resposta social, ha estat necessari reprimir amb una duresa sense precedents qualsevol contestació ciutadana. L'estratègia de l'estat ha estat comú en el que pertoca als Països Catalans, tant des de la delegació de govern a Barcelona, com en l'actuació de Cotino a València. S'aprofiten els nous instruments que atorga la llei de partits per identificar qualsevol resistència social amb terrorisme.

Aquest pla de l'estat be recolzat pels mitjans de (des)informació amb potents campanyes de criminalització dels moviments social. Així doncs hem vist; com es jutja als antifeixistes per manifestar - se a Russafa o a Sants, es condemna a pagar multes exorbitades a activistes per la defensa de l'horta en Benimaclet, o s'acusa de terrorisme i s'empresona durant cinc mesos a quatre joves per lluitar contra l'especulació, amb el mateix procediment de muntatge policial amb el que s'ataca a l'independentisme i s'empresona a joves de Torà o Terrassa.

·SITUACI�? DE LA DONA

A conseqüència d'aquest agreujament de la situació social, tots els desequilibris jeràrquics preexistents es radicalitzen. Assistim al nostre territori a un dels índex d'agressions sexistes més alt de tot l'estat, així com a l'us mercantilista del cos de la dona, o al creixement d'una prostitució desregulada i en connivència amb la pobresa i la marginació.

La discriminació laboral continua sent brutal i s'explicita tant en el manteniment de uns sous més baixos que els homes, com en les dificultats per accedir a càrrecs de responsabilitat. Açò contrasta amb les estadístiques que ja avui en dia parlen d'un major nombre de dones universitàries i d'un major nivell de formació respecte als varons. La dona treballadora continua sent castigada socialment havent d'assumir la doble jornada dins i fora de casa sense cap reconeixement ni ajut. Se segueix plantejant des de l'àmbit empresarial el fet de la maternitat com un element deseconomitzador sense que l'administració faça res per paliar - ho.

·CULTURA

Vol reduir - se la cultura Catalana a una component folcklòrica i provinciana. Des de mitjans de comunicació com Canal nou s'atempta constantment contra la nostra identitat i, amb no millor sort, es converteix el Català en un fet marginal dins la programació. Aquestes agressions es recolzen amb un pla calculat de malversació dels cabals públics i autopromoció política, que culminarà amb la privatització de tot l'ens.

L'ús social de la llengua catalana retrocedeix. Els programes d'educació integral es paralitzen, es marginen les escoletes així com les seues trobades. Es desatén l'oferta cultural en català, tant al teatre com a l'audiovisual com a la indústria editorial, pel contrari es subvencionen fundacions privades amb criteris mercantilistes i amb una oferta completa en castellà.

S'apunta la universitat com a enemic polític, es desacredita el seu criteri, i s'intenta controlar i instrumentalitzar com a principal objectiu de la "política educativa" del poder. Es generen ens normatius de caràcter acientífic, es promou el secessionisme lingüístic a base de subvencions -

En resum es continua amb aquesta lenta però constant erosió de la nostra realitat cultural.

·LLIBERTAT D'EXPRESSI�?

Per si fos poc atac a la llibertat d'expressió el fet de fer-nos desaparèixer de la vida pública amb la seua política cultural i mediatica, l'estat actua explicitatment en contra dels mitjans que el qüestionen.

Especialment sagnant dins l'ambit de les nacions minoritzades, ha estat enguany el cas de l'Egunkaria a Euskal Herria, on s'ha tancat l'únic diari que utilitzava íntegrament l'èuscar com a vehicle de transmissió, relacionant-lo amb el món terrorista. Els seus membres han hagut de patir la criminaltzació i fins i tot tortures per part de l'estat. Des dels Països Catalans s'ha tornat a demostrar la solidaritat amb el poble Basc organitzant una campanya de suport al rotatiu que ha culminat amb l'edició d'un número especial en la nostra llengua.

>> COM PODEM GUANYAR EL FUTUR?

Incidim en la necessitat de connectar amb la ciutadania i entre nosaltres, eixint del "Gehtto" i enfortint els nostres mecanismes de col·laboració i recolzament mutu. Només aquell poble que fa sentir la seua veu d'una manera rotunda i directa pot apropar-se als seus objectius.

MANIFESTACI�? 10 MAIG: VAL�?NCIA: 18 HORES PL.SANT AGUSTÍ