David Martínez:

Eren més o menys les tres de la matinada, quan em dirigia cap a casa meva amb el cotxe del meu germà, de cop i volta em surt un cotxe, un Golf, en direcció contrària, frena de cop i veig baixar 5 individus. Tots van amb pistoles a les mans i apuntant-me, surten encara més individus pel darrere meu, obren la porta i em tiren a terra d'una esgarrapada, apreten fort el meu cap amb el nas contra l'asfalt, m'emmanillen les mans al darrere ben fort.

Em tapen el cap amb l'americana que duia, no paren de donar-me cops al clatell i cops de puny als ronyons. Em fan pujar en un cotxe, estirat al terra del darrere amb sis peus a sobre trepitjant-me ben fort. Tot això va ser cosa de 2 minuts. Des del primer moment em van dir de tot: "Vamos hijo de puta que se te va a caer el pelo, cabrón, a ti i a tus putos Paises Catalanes, cerdo independentista, separatista".

El trajecte va ser curt, durant el qual podia sentir com deien: "Vamos al lago ese que hay, vamos a refrescar-le la memoria, que le va a hacer falta". Em van dur dins una espècie de cel.la molt petita, jo de cara a la paret i dues persones m'anaven colpejant per tot arreu fins que va entrar un tercer i els altres dos van marxar, aquest vaig veure que duia una carpeta a la mà i em va dir "empieza a cantar", jo li vaig preguntar, qui sou?, i tot seguit em fot un cop al clatell i crida: "venga vamonos!". Em carreguen en un altre cotxe, al darrere assegut, amb un individu a cada banda. L'un comença a dir: "Venga, cuéntamelo todo que alguien ya ha cantado tu nombre", i jo li dic que no sé de què em parla i torno a preguntar que qui són, mentrestant l'altre em colpeja contínuament al cap durant tot el viatge fins que paren el cotxe.

Em fan baixar, em posen un antifaç als ulls i em porten fins a una habitació, em posen de cara a la paret i em treuen l'antifaç. A la paret hi ha un escut de la Guardia Civil, ells em pregunten si m'agrada, jo contesto que no, sense pensar-m'ho, em va sortir del cor. Immediatament comença un brutal interrogatori, hi ha molta gent darrere meu clavant-me cops de puny als ronyons i al cap. Fan moltes preguntes tots alhora i cridant molt, no podia contestar, de cop i volta un d'ells em fa girar i un altre em diu que perquè em giro i em fot un cop de genoll als testicles. Caic a terra plegat del dolor, em diuen que m'aixequi, jo no puc i ho fan ells, em treuen la camisa dient-me: "ahora si que vas a cantar asesino de niños!" i m'apliquen elèctrodes a l'esquena. La primera descàrrega és relativament fluixa en comparació a la segona, que em fa caure a terra mig marejat; em ruixen la cara i el cap amb aigua i em fan seure en una cantonada de cara a la paret. Aleshores comencen a dir-me que a la meva mare l'han hagut d'ingressar a l'hospital amb un atac de cor i que el meu germà ha tingut un atac de nervis.

Em pregunten si tinc nòvia, jo els dic que no, ells diuen: "¿Entonces con quien follas? ¿con el Angel Colom?, ¿no lo sabes?, es maricón, ya te mandaremos unas fotos a la c rcel en la que sale él y su amiguito". De tant en tant em miraven el cap, suposo que per veure si tenia algun bony. Em diuen que ho canti tot, que tothom que passa per ací ho fa tard o d'hora i obren una porta per a què escolti els crits d'agonia d'un altre detingut. Em tornen aposar l'antifaç als ulls i tot seguit una pistola al nas que puc veure per sota l'antifaç i diuen: "Ya està bien, o cantas o te dejamos escapar y luego te disparamos?". Després d'una estona llarga em fan signar un paper en el que per primer cop m'informen que estic detingut per la Guardia Civil a Barcelona i de tots els meus drets com a tal.

Comença un altre interrogatori, jo dic que tinc dret a no contestar, es posen a riure i m'apallissen, em posen una bossa al cap i l'estrenyent fins a ofegar-me, això tres o quatre cops. Després m'expliquen tot el que em preguntaran davant l'advocat d'ofici i el que hauré de contestar, unes set o vuit vegades fins que m'ho aprenc de memòria.

Ja havien passat moltes i moltes hores quan em diuen que anem a Madrid. Em carreguen en un cotxe i durant tot el viatge no deixen d'estomacar-me. Un cop a Madrid, descanso una estona llarga en una cel.la d'un metre i mig per tres. Sense adonar-me'n ja hi tornem a ser, una bossa al cap i el mateix procediment que a Barcelona; per les veus em sembla que els agents són els mateixos, recordant-me que si no feia la declaració davant de l'advocat que tantes vegades havíem assajat tornaria a tastar la bossa i potser d'altres procediments. Per estalviar-me tot això faig la declaració exacta. Em tornen a dur a la cel.la i un altre cop de cara a la paret, per la finestreta de la porta controlen que no m'estiri en una mena de llit que hi ha. Més tard entra un agent a la cel.la i s'escalfa clavant-me cops de puny als ronyons, al cap i als testicles mentre m'insulta dient: "Haces peste a catalán, haber si te duchas guarro!". No hi va haver dia que no em caigués un cop o un altre.

Tots els dies que vaig ser a Madrid em duien davant una forense la qual em preguntava si m'havien maltractat i jo li vaig contestar que per seguretat meva no contestaria aquesta pregunta fins que no fos a l'Audiencia, i així ho vaig fer.

Després de cinc dies sense poder menjar ni dormir com cal i a base de tortures em portaren davant del Ilm. Sr. jutge Baltasar Garzón, on vaig declarar tortures i vaig negar tot el que la guàrdia civil deia de mi. Hores més tard Carabanchel semblava un paradís per a mi, allà vaig gaudir de la millor dutxa de la meva vida.

Josep Musté:

A les dues de la matinada, més o menys, a l'altura d'Olot, em varen fer parar la furgoneta tres cotxes. El primer era de la Guàrdia Civil i els altres dos camuflats. Vàren sortir d'ells una dotzena d'homes armats, apuntant-me i obligant-me a baixar de la furgoneta amb espentes i sense dir-me perquè em detenien. Em van fer pujar a un cotxe estirat al terra i havent-me tapat els ulls amb una bena, que ja no me la treuríem més fions a l'Audiencia Nacional, al cap de cinc dies. Mentrestant em feien preguntes, m'amenaçaven de mort i em deien que em tirarien al llac de Banyoles o em tirarien un tret al cap en una muntanya que ells coneixien.

Durant el recorregut fins la comandància de Barcelona em vàren canviar de cotxe tres vegades, arrossegant-me pel terra ja que anava emmanillat i no em deixaven aixecar. Mentre em feien preguntes em posaven una bossa de plàstic al cap quan a ells els hi semblava fins gairebé ofegar-me.

Al arribar a la comandància vàren començar a donar-me cops per totes les parts del cos, especialment als testicles, ronyons i el cap, amb les mans, els peus i amb uns llibres molt pesats. Mentrestant m'anaven fent preguntes, de tant en tant em posaven la bossa de plàstc al cap fins gairebé ofegar-me, i m'amenaçaven a mi i sobretot a la meva companya. Em van fer creure que també l'havien detinguda, i em deien que la violarien i la tirarien junt amb mi per un terraplé, així semblaria que havia estat un accident.

Quan s'acabava l'interrogatori em tancaven en una cel.la de cinc passes de llarg per un i mig d'ample, fins que em volien tornar a interrogar. En una ocasió em van amenaçar amb decàrregues elèctriques i em feien passar un fil per les cames mullades abans, però només era per intimidar-me. Cap al vespre em van dir que farien un viatge llarg i que allà sí que hi passaria malament si no els ajudava amb les declaracions. El trasllat va ser amb un cotxe, emmanillat i lligat al darrere. No em varen deixar anar al lavabo ni a barcelona ni en tot el viatge, això va fer que m'hagués de pixar sobre meu mentre els guàrdies civils s'enreien i es mofaven de mi.

Al arribar a Madrid tot va ser igual que a Barcelona, és a dir, cops al cap amb un llibre pesat, cops a totes les parts del cos i la bossa de plàstic al cap mentre m'interrogaven. Després em portaren a un cel.la i allà vaig rebre el primer entrepà després de quasi dos dies sense menjar res. L'entrepà era molt picant i dolent i gairebé no el vaig tastar.

Això va anar així tot el dimarts i tot el dimecres, fent-me anar a declarar cada matinada davant d'un senyor que em deien que era advocat però que no s'identificava mai, només a l'hora de signar el que havia declarat. En aquestes declaracions eren els únics moments que em treien la bena. Abans d'anar-hi, però, ja m'amenaçaven si no deia el que ells volien que digués. No em tocava cap més remei si no volia ser salvatgement colpejat altra vegada.

Dijous, juntament amb el dia que vaig passar a Barcelona, van ser els dos dies que vaig "rebre" més i més fort. Dijous vaig arribar, tant per les pressions físiques com psíquiques, a un extrem que vaig explotar i al negar-me a contestar el que ells volien em van insultar i em van dir que el valent el fes en un altre lloc, que ja se m'abaixarien els fums. Em van lligar a unes barres, em va semblar perquè anava amb els ulls tapats, i em van treure la camisa, em van mullar el pit i els braços i em van donar unes decàrregues elèctriques al colze. Després vaig quedar com atontat i em van fer seure en una cadira mentre em preguntaven el mateix que abans. En negar-me em van tornar a mullar i a lligar i em van tornar a donar descàrregues elèctriques.

Cal dir que des del primer moment de la meva detenció em preguntaven per persones concretes de l'independentisme combatiu com Carles Castellanos, Jaume Oliveres, Ramon Lòpez, Toni Lecha, etc. Des del primer moment vaig veure que el que volien era carregar-se el moviment independentista. Cal dir que vaig denunciar aquestes tortures a l'Audiencia Nacional, tant al metge forense com al jutge. El metge forense em va visitar cada dia, però jo m'ho callava per por a què fos un guàrdia civil més.

Pep Musté, Alcalá-Meco

Jordi Bardina:

Em van detenir a les 7 del matí a casa meva membres de la Guàrdia Civil; immediatament m'emmanillaren molt fort i em dugueren a la comandància de Manresa. Durant el viatge em varen posar una bossa de plàstic al cap i em començaren a colpejar tot dient-me que de mi depenia que tot anés bé o malament. En aquells moments no sabia ni de què se m'acusava.

Un cop arribat a la comandància de Manresa (sempre amb la bossa al cap) els cops continuen constantment, sobretot al clatell i cops de puny al cap; tot això combinat amb insults cap a mi i la meva companya (Perro catalán nos vamos a joder a la puta de tu novia); poc després em fan pujar a un cotxe (sempre amb la bossa al cap, que van estrenyent quan els sembla), amb el cap cot i gairebé tocant el terra, i em traslladen, segons vaig saber hores després, a Barcelona.

A Barcelona, va ésser sense cap mena de dubte on vaig patir les tortures més brutals. Interrogatoris constants i sempre com a mínim per part de tres o quatre persones que em preguntaven tots alhora i cridant. Sempre amb la bossa al cap que anaven estrenyen tfins que no podia més; un cop em posaren el cap dins una pica plena d'aigua, fins al límit de l'ofegament, mentre reien i anaven dient que recordés Mikel Zabalza. Els cops són constants, sobretot al cap, al pit i a l'estómac; amb els cops em parteixen el llavi i em tornen a picar tot dient que m'ho he fet jo. En els moments que em deixen descansar em fan seure en un racó de cara a la paret; sovint em colpegen dient que m'he girat; una mica de descans i llavors altre cop el procés: cops, insults, amenaces de mort...

M'arriben a dir que del disgust que ha tingut la meva mare en saber que el seu fill era un 'terrorista asesino de niños'; havia patit una crisi nerviosa i estava molt greu, internada en un hospital. Em pregunten per la meva companya; jo dic que no en tinc i tornen a picar-me i diuen que també l'han detinguda i que 'nos la estamos follando todos'. Vaig perdre la noció del temps, recordo que em varen deixar en una sala molt petita, sempre de cara a la paret; llavors em van dir que era a Barcelona i que em traslladaven a Madrid, on seria pitjor.

Em fan pujar dins un cotxe amb les mans emmanillades per sota les cames. Era ja negra nit. Un cop a Madrid em porten a una celúla sense llum que feia 1'5 metres per 3 de llargada; era molt bruta i feia una pudor insuportable.

De tant en tant em treuen de la celúla i em tornen a posar la bossa; els interrogatoris comencen de nou, ara malgrat que criden molt i em fan repetir constantment el que ells diuen, tan sols hi ha cops esporàdics i estic estones molt llargues sense la bossa al cap.

No tinc ni idea de quantes hores o dies passen, però de cop i volta em duen a declarar davant d'un instructor; em diuen que la noia que es troba allà present és advocada, encara que en cap moment no s'acredità ni vaig poder parlar amb ella. Allà mateix vaig declarar maltractaments i tot el que vaig guanyar va ser una pallissa quan vaig tornar a la cel.la, cops de puny, patades... mentre em deien que ara sí que sabria el que eren tortures.

M'agafen i em porten a un cotxe; els cops són constants, m'estrenyen la bossa i em diuen que em porten al Retiro a remullar-me, 'Vamos a ver si eres tan valiente y vuelves a declarartorturas hijo de puta' em deien; finalment em deixen en una altra cel·la, ara amb un potent llum que no apagaran en cap moment.

Finalment, després de cinc dies sense gairebé haver dormit ,destrossat tan físicament com moralment, i tan sols amb ganes de poder descansar, declaro davant del Il.lustríssim Sr. Magistrat Baltasar Garzón.

Jordi Bardina, presó d'Alcalá-Meco

Extret d'aquí, a partir d'un enllaç d'Alerta Solidària.