Joan Rocamora:

Em detingueren, el dia 28 a les 11'30 hores aproximadament, de manera violenta un grup d'individus (sobre la dotzena) desconeguts i, pel que puc recordar de paisà. Se'm tiraren a sobre quan jo circulava en moto, ràpidament i evitant la curiositat dels viananants em col.locaren les manilles i un sac de roba al cap. Posteriorment em dugueren al cotxe, on començà la foscor quasi absoluta fins al cap de cinc dies.

Primer intentaren d'asfixiar-me amb el sac i m'amenaçaven de llançar-me al Llobregat. Pararen el/els cotxes i em portaren a una mena de descampat no lluny de la ciutat (per la meva orientació), allí ja començaren els cops, amenaces de mort -"¨No te acuerdas de lo que le pasó a Mikel Zabalza?", i de violació de la meva companya. Més tard feren veure que em llançaven a un precipici deixant-me enlaire i a les seves mans, i em col.locaren al clatell una (suposo) pistola. Tot això entremig de cops, amenaces i asfixia.

Veient que no cedia als seus requeriments em portaren a un altre lloc, sempre amb el cap ajupit i la bossa. Allí, en una mena de cambra-cel.la em canviaren la bossa de roba per una de plàstic. Allí començà el que ells deien l'interrogatori "en serio" i on jo vaig començar a notar el canvi de cops i amenaces al que era tortura pura i dura.

Els mètodes que m'aplicaren van ser els de la bossa de plàstic al cap (agenollat o dret), la "banyera" dins d'un WC que no em provocà l'asfixia total, però els vaig informar de la meva malaltia, l'asma, llavors cediren a donar-me el medicament, per a posteriorment continuar amb la sessió de tortures. Em simularen que m'aplicaven els elèctrodes. Em donaren cops i feren pressió amb les mans als testicles i altres parts del cos com el clatell i els timpans. Cops a tot el cos amb una guia de telèfons i cops depuny i puntades de peu no tan subtils per totes les parts del cos. Tot això en un context de tortura psicològica, d'amenaces a éssers estimats, amenaces de sodomització, el joc de simular declaracions i falses declaracions en què et volen involucrar.

Amb la recança de sentir els crits de dolor i plors, tan femenins com masculins. Tot això durant aproximadament les 24 hores que vaig passar a Barcelona. Després a Madrid proseguiren amb menor intensitat i interès car ja havia donat la "informació" i declaracions que ells pretenien.

Alcalá-Meco

Ferran Ruiz:

Vaig ser detingut a les 8 del dia 29 de juny a casa per unes 10 persones que s'identificaren com a "Guàrdies Civils", anaven de paisà, m'emmanillaren i escorcollaren la casa fins a 2/4 de 9 del matí, que va ser l'hora que van despertar els veïns que havien de servir de testimonis.

Poc després em van fer vestir i em van tornar a emmanillar amb les mans a l'esquena i ben fort, amb la caçadora tapant-me el cap...

D'aquesta forma m'introduiren dins un cotxe, estirat al terra, bocaterrós, el genoll esquerre contra el pit entre els seïents del davant i els del darrere, on es trobava un dels agents que durant el lent trajecte de Vic a Barcelona (entre les voltes que feien per disposar de més temps per torturar-me) em va posar una bossa, de les que es fan servir per a les escombraries, al cap. Mentre em colpejaven fent-me preguntes (el cotxe en marxa) i el copilot m'apuntava a peu dret amb la pistola i m'estrenyia la corretja dels pantalons fins a tal punt que aquesta es va trencar. Del rebot l'agent em va picar als testicles, al fetge i a l'esquena repetides vegades, i en una de les vegades va picar sobre les manilles per a què aquestes em fessin més mal. Jo m'estava ofegant, i ells em picaven al cap i m'estrenyien la bossa, jo em moria...

Arribarem a Barcelona i em tragueren la bossa i m'embenaren elsulls, vàrem haver d'agafar-me de l'interior del vehicle entre dos agents perquè tenia les cames entumides i dolgudes dels cops (que no s'havien acabat).

Em van introduir en una sala on em van fer seure emmanillat i em van deixar respirar una estona, i després van tornar amb les preguntes i la bossa al cap. Em colpejaven amb una guia de telèfons al crani (que encara em fa força mal), rebia cops de totes menes i a totes les parts per part de, jo diria que eren una dotzena de "persones", que al mateix temps m'insultaven i em deien que què feia jo amb aquesta gent, que jo no era català, que jo era francès, que els altres ho havien dit tot, van obrir una porta per a què sentís els crits que en sortia, em van tornar a picar amb la guia, a posar-me la bossa, a preguntar un altre cop, i un altre, i un altre.

Em van posar les manilles al davant (a la nit) i em van donar un entrepà que era fastigós, després em ficaren en un cotxe particular, sense donar-me la caçadora ni les mil peles que duia a sobre, camí de Madrid, però aquest cop assegut. La conducció va tenir algun incident; es va rebentar un neumàtic del cantó dret de darrere, jo pensava que em farien una de grossa, però no va ser així, van fer moltes aturades, vaig estar amb l'ai al cor durant tot el trajecte.

Arribant a Madrid vaig poder jeure una mitja hora i després em van fer posar dret de cara a la paret de la cel.la durant moltes hores, sense moure'm ni recolzar-me fins que vinguessin a buscar-me per a fer més interrogatoris els mateixos agents que m'havien detingut a Vic. Em van tornar a torturar amb la bossa i a donar-me cops amb els llibres (la guia) mentre jo estava dret de cara a la paret a punt de caure amb tantes preguntes i sense menjar (ho fèiem un cop al dia, i era un entrepà petit).

Ells tenien un guió i te'l feien aprendre a cops perquè el repetís a la declaració, les hores que vaig dormir van serpoques, i abans de declarar davant de l'advocat d'ofici (per a mi, era bòfia) em van fer pujar i baixar unes escales de cargol moltes vegades amb la cara tapada i un agent que em torçava els braços apuntant-me el clatell amb la pistola.

Amb tot això i l'amenaça de prorrogar-me els dies a la DGGC, pots dir fins i tot que has matat a Napoleó.

Els dies que vaig estar segrestat a la DGGC vaig sentir com torturaven en Musté quan portaven la galleda amb l'aigua i els elèctrodes, li van dir que es despullés i es tregués les ulleres, després vaig sentir que li posaven els peus a dins, i per la forma de cridar que tenia en Josep el vaig reconèixer. Ells no paraven de preguntar-li, fins que vaig sentir cridar a ells (els bòfios) perquè en Josep havia perdut el coneixement, això vapassar diverses vegades la mateixa nit. Li havien aplicat elèctrodes!

Ferran Ruiz Martos, Alcalá-Meco

Extret d'aquí, a partir d'un enllaç d'Alerta Solidària.