Josep Poveda:

Durant els dies que vaig estar en mans de la Guàrdia Civil (a la comandància de Barcelona primer, i a la de Madrid posteriorment), des del moment de la meva detenció a les vuit del vespre del dia 6 de juliol i fins el migdia del dia 8 de juliol que vaig passar a l'Audiència Nacional, vaig ser objecte de tortures i maltractaments que denuncio tal i com vaig fer en el seu moment. A continuació passo detallar-les:

Des del moment de la detenció al meu domicili em van obligar a no veure la llum del dia i a mantenir els ulls tancats mitjançant unes benes lligades amb cinta adhesiva i també amb una caputxa.

Constantment vaig rebre cops de puny per tota la cara i cos amb el llom d'unes "guies telefòniques" i amb barres de ferro embolicades amb periòdics. Aquests maltractaments pràcticament no em deixaren senyal a excepció del nas, l'avantbraç i el coll.

Durant la nit de dilluns a dimarts m'obligaren a restar despert i vaig rebre contínuament, al llarg de tot el dimarts, amenaces de tortures que -segons ells- m'aplicarien tot seguit, tant sí com no (la "banyera", la "màquina"...). El trasllat, dimarts a la tarda, cap a Madrid fou en una furgona i amb l'obligatorietat de mantenir-me immòbil durant tot el trajecte, sota el pretext de deixar-me inconscient.

A Madrid, als calabossos de la Guàrdia Civil, vaig ser objecte de l'aplicació de l'anomenada "bossa" que m'aplicaren diversos cops durant tota aquella llarga nit de dimarts a dimecres. L'intent d'ofegar-me amb aquella bossa fou constant, també l'obligatorietat de restar dempeus tota aquella nit fou un altre dels maltractes que vaig rebre.

Psicològicament també puc explicar que vaig rebre amenaces sobre tortures de que podrien ser objecte amics allí presents, companys i familiars... si no declarava exactament el que ells volien que digués.

En arribar aquí, fent un punt i a part, em veig amb l'obligació de fer esment sobre l'interès, gairebé obsessiu, per part de la Guàrdia Civil amb la persona de Carles Castellanos i Llorenç per tal d'aplicar-li tota mena de maltractaments i tortures i de tenir-lo allí present. Es en aquest sentit que faig esment d'aquest fet, tot alertant a l'opinió pública en general de l'odi sistemàticque arriben a fabricar-se la Guàrdia Civil contra tot moviment o persona relacionada amb la lluita per les llibertats.

Alcalá-Meco 14 de juliol de 1992

Esteve Comellas:

La meva detenció es produí en el meu domicili, amb el que semblava una ordre de detenció (no me la deixaren pas llegir) i la presència d'un secretari del jutjat de Manresa. Em llegiren els meus drets, que incloia la presència d'un advocat per fer qualsevol tipus de declaració, cosa que vaig demanar i se'm va negar aduint que alhora m'aplicaven una legislació especial i que no podia ser. Acte seguit començaren a regirar el pis començant per l'habitació on dormia, on hi havia la meva companya. Em comminaven a que si tenia alguna cosa al pis ho digués, amb amenaces cap a ella i insults...

Començaren a buidar armaris de qualsevol manera i em deixaren anar un parell de cops de puny i a fer preguntes sobre persones i llocs desconeguts.

Davant la presència de la meva dona, amb clara afectació nerviosa pel que succeïa, i davant preguntes sobre què passava em baixaren al carrer on m'emmanillaren i amb una caçadora texana m'embolicaren el cap tot introduint-me dins un cotxe, a la part de darrere estirat a terra i ajagut i apretant-me el coll tot seguit, sempre amb el cap cot. Poca estona durà el trajecte fins a la Guàrdia Civil de Manresa on em conduiren a una sala on hi havia tres o quatre persones que acte seguit, continuant fent-me preguntes sobre persones i llocs, em descarregàvem cops al cap i m'aplicaven una bossa de plàstic amb intermitència, dificultant-me la respiració, i acompanyat de cops de puny al ventre.

En dir que havia vist una dona la nit anterior voltant pel meu barri que creia que era guàrdia civil, aquesta, que era allà em donà una patada als testicles. M'insultà arrel d'aquest fet. M'aplicaren repetides ocasions la bossa al cap i continuaven els cops dint-me que ho sabien tot i que a més la meva companya se l'emportarien per endavant. Això m'afectà molt i se n'adonaren ja que a partir d'aquest moment fou l'amenaça constant i em deixaven anar frases de què ella ho explicava tot i que altres persones també la implicaven. Això durà com una hora, després i sempre amb el cap cop o tapat per la texana, m'introduiren en una cel.la a les fosques des de la qual sentia com diferents guàrdia civils m'espiaven per una reixeta i m'anaven insultant amb paraules de "hijo puta", "terrorista", "matarlo teneis que hacer". Al cap de poc m'obriren la cel.la i amb el cap tapat i després de passar per uns passadissos m'introduiren dins un cotxe amb el cap cot tocant gairebé a terra. Durant un trajecte desconegut que durà com una hora continuaren les preguntes, insults i amenaces a partir de la meva companya, amb cops a l'espatlla i al cap.

No sé on em portaren, però recordo baixar del cotxe i continuant amb el cap tapat amb la texana vaig arribar a uns lavabos (bé, una pica i un WC) on em feren seure amenaçant-me que no girés el cap (quan els semblava que ho feia hi havia algú que em picava alc ap). Començaren a repetir-me noms i dates estranyes, de què tenia en uns disquets a casa, on tenia llistes de gent, etc. En no saber de què anava m'aplicaren la bossa al cap tres o quatre vegades tot dient-me que recordés, i advertint-me que em capbussarien en el WC, que tenien la meva companya presa i que ho passaria malament i l'acusarien d'un seguit d'actes que desconeixia.

De tant en tant, durant uns deu minuts, em deixaven sol fins que tornava a venir la "veu", dic "veu" perquè n'hi havia una de molt dura i una altra de suau que feia recomanacions. No podia inventar-me coses, els deia, i ells em facilitaven dades, llocs i persones que anava jo memoritzant i repetint.

La pressió forta, un cop cessaren els cops i ofecs amb la bossa, era la situació de la meva companya que no sabia del seu estat més que que per boca seva i amb contestes dispars quan em preguntaven noves qüestions desconegudes. Segons recordo era dilluns però no sé les hores ni si era de dia o de nit. Em feren repetir una declaració amb noves incorporacions de persones i fets com 10 o 15 vegades.

Em traslladaren cap al tard vespre a una cambra amb divers material i de tant en tant apareixia el que em preguntava sobre fets i persones. Em deia que era un pringat i que tothom (deia 16 o 17 persones) ho havia dit tot. Cap al vespre a una altra sala, sempre de cara a la paret i repetint una declaració que ja sabia de memòria.

A la nit, dins un cotxe turisme, emmanillat i cap cot, emprenguerem un viatge que durà fins que fou de dia, vaig entendre que a Madrid. Allà vaig ser introduït just sortir del cotxe (sempre amb el cap tapat) a una cel.la d'un metre i mig d'ample per tres de llarg sense cap bombeta.

Amb interferències, en principi de 2 hores, m'obrien la cel.la i d'esquena a la paret em deien que em posés un antifaç que emdonaven per tapar-me els ulls i em conduïen a una sala on s'asseïen en un racó i començaven altre cop les preguntes.Després, a la tercera o quarta vegada, feien que jo sol expliqués els fets, corregint-me ells quan m'equivocava. A vegades eren les altes hores de la matinada, i sempre al final era repetir el mateix. Passen dies, que comprovo pels àpats, fins que davant d'un advocat d'ofici declaro el que havia après de memòria.

Respecte a la meva companya, Teresa Mas, a Barcelona unes hores abans de ser introduït al cotxe que m'havia de dur a Madrid, me la deixaren veure i dir-li unes paraules, dient-me tot seguit que si no recordava més coses se l'endurien també. Això m'afectà molt. A Madrid, m'amenaçaren que em portés bé a l'hora de la declaració i que si ho feia la deixarien lliure, per obligar-me me la deixaren tornar a veure a través d'una reixa sense poder intercanviar cap mot. Al moment de declarar a l'instructor se'm feu saber que ella estava lliure sense jo creure-m'ho.

Recordo els cinc dies com un patiment i trencament psicològic pel que li estaven fent a ella. Ho sabien aprofitar per a què recités el que ells volien.

Extret d'aquí, a partir d'un enllaç d'Alerta Solidària.