Jaume Oliveras:

Vaig ser detingut per dues persones, una d'elles apuntant-me amb una pistola, a dos quarts de set de la tarda del dimecres dia 1 de juliol de 1992 quan sortia del local de la Ronda de Sant Pere; em van fer pujar a un cotxe identificant-se posteriorment com a membres de la Guàrdia Civil i dient-me que estava sota la llei antiterrorista per ser acusat de pertànyer a Terra Lliure. Durant el trajecte fins a la caserna de la Guàrdia Civil vaig anar rebent continuats cops al cap; tenint que mantenir els ulls tancats i el cap entre els genolls, amb les mans emmanillades. Vaig estar una llarga estona dins una habitació; de seguida vaig exposar els meus problemes respiratoris ja que pateixo d'asma.

Després em van portar a una altra habitació on ja van començar els interrogatoris. Em van portar els dos esprais que necessito per l'asma; però prèviament vaig notar que es van dedicar a buidar-los pel soroll que sentia. Sempre vaig amb una caputxa i un tros debossa de deixalles amb cel.lo als ulls i les mans emmanillades. A Barcelona em van amenaçar de fer-me la banyera diverses vegades.

A la matinada em van pujar en un cotxe i em van traslladar a Madrid, passant el trajecte emmanillat i el cap i els ulls tapats. Crec que, aproximadament, cap al mig dia vaig arribar a la caserna de Madrid i allí vaig passar la nit de dijous, divendres i dissabte.

A Madrid, els maltractes i amenaces van ser continuats. Només arribar ja van començar els nombrosos interrogatoris i de tant en tant em tancaven a una cel.la. Fins al dissabte a la matinada no em van deixar estirar una estona una mica llarga i vaig estar quasi sempre dret i amb els ulls tapats. Contínuament era traslladat de la cel.la a diferents habitacions on era interrogat.

A part d'aquest cansament i pressió psicològica vaig rebre cops al cap, al clatell, l'espatlla i l'esquena d'una forma continuada. Malgrat que quan era a cel.la i ho demanava, em donaven els medicaments per l'asma; de res em va servir ja que em van fer la"bossa" diferents vegades. Ficant-me una o dues bosses alhora i deixant-me sense respiració i en alguna de les ocasions introduint-me fum del tabac per dins.

Van estar a punt en força ocasions de fer-me la banyera, arribant només a tirar-me aigua per sobre. Una nit també vaig ser amenaçat amb els elèctrodes, passejant-me'ls per la cara i mostrant-me una cadira amb rodes on m'havien de lligar amb una bossa al cap per començar a donar-me cops. Psicològicament vaig quedar destrossat, sentint-me com un vegetal. Em van amenaçar que si no deia el que ells volien no els costaria res tirar-me al port del Masnou per ofegar-me. També van amenaçar i insultar la meva companya, amenaçant-me amb la seva detenció i volent-la implicar.

Van manifestar el seu especial interès en torturar en Carles Castellanos; fent-me repetir que jo era la seva mà dreta. Les dues declaracions policials que vaig tenir de fer i signar van ser una autèntica farsa. Abans de fer-les me les feien assajar quatre o cinc vegades i si no ho feia bé com ells volien, em tornarien a baixar per interrogar-me.

La primera declaració va ser dissabte per la tarda i abans de fer-la ja em van comunicar que tenia una pròrroga de 24 hores d'incomunicació; per tant havia de tornar a baix a la cel.la. Diumenge al matí vaig fer la segona declaració, havent de tornara la cel.la abans de ser traslladat a l'Audiència. Algunes de les respostes en la declaració policial ja eren contestades pel mateix interrogador; els advocats d'ofici van mostrar un total desinterès pel cas, i per les declaracions que em van obligar a signar la Guàrdia Civil. Finalment, un cop a l'Audiència, vaig manifestar a la forense que havia rebut aquests maltractes i amenaces.

Alcalá-Meco, 14 de juliol de 1992

Ramon Lòpez:

Em dic Ramon Lòpez i Iglésias i sóc militant independentista des de fa anys. Tot seguit descriuré el meu pas pels soterranis de la comandància de la Guàrdia Civil, a Barcelona i Madrid, a partir de la meva detenció a Barcelona fins la declaració davant del jutge de l'Audiència Nacional de Madrid, amb la intenció que serveixi per donar a conèixer a l'opinió pública en general la pràctica de TORTURES per part de les forces de seguretat de l'estat i perquè es facin les investigacions oportunes, si arribés el cas.

La meva detenció es va produir el dimecres 1 de juliol de 1992 cap a quarts de vuit del vespre. En aquells moments estava junt amb d'altres companyes i companys, a l'interior de la seu que el MDT té a Barcelona, al carrer Sant Pere més Baix. Van entrar al local un grup de membres de la Guàrdia Civil vestits de paisà acompanyats d'un jutge i una secretaria i es disposaven a registrar el local, al mateix temps que demanaven la documentació a tots i totes les persones que érem a dins.

En el moment d'identificar-me em van afagar pel braç fins a la porta de sortida on una altra persona em va comunicar la meva detenció, mentre una altra em posava les manilles, i tres o quatre més em conduiren, cap a baix, a l'interior d'un cotxe. M'havien aplicat la llei antiterrorista, per tant restava incomunicat i sense dret a un advocat durant quatre dies.

Va ser a partir d'aquell moment que van començar els maltractaments. Durant tot el trajecte fins la comandància de la Guàrdia Civil a Barcelona (Plana Major, 2a secció, 4a regió), un cop m'havien cobert el cap amb una bossa de plàstic, no deixaven de donar-me cops a la cara, al cap i a l'estómac, al mateix temps em proferien amenaces i insults contra la meva persona i família.

Els interrogatoris a Barcelona van durar tota la nit. Consistien fonamentalment en forts cops al cop, a la cara, a l'estómac i als genitals. Em van fer el mètode de tortura anomenat "la bossa", que consisteix a cobrir el cap fins a l'alçada del coll amb una bossa de plàstic de les escombraries de color negre, i apretant fort produeix al cap de poc temps la sensació angoixant d'asfíxia.

Al mateix temps que em feien "la bossa", em donaven cops al cap amb un llibre gruixut i/o una guia telefònica, la qual cosa en un primer moment em produïa una sensació de pèrdua de coneixement momentània tot restant agenollat al terra. A més a mes, les amenaces i insults eren constants. Una de les amenaces consistí en dir-me que em tirarien per un barranc després de matar-me, al mateix temps que tocaven una sina amb un objecte metàl.lic que podria simular o ser una pistola.

Tot això, resumit, és el que em feren fins al matí del 2 de juliol abans de fer el viatge en cotxe fins la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid.

Durant tot el viatge vaig dur els ulls embenats i no em van donar res de menjar, igual que tota la nit anterior. Un cop a Madrid, i des del mateix moment d'arribar, els interrogatoris no van deixar de produir-se, només amb l'interval de temps que hi havia entre l'interrogatori d'algun dels meus companys i el meu, encara que moltes vegades feien fins a tres alhora. En tot aquest temps, des de l'arribada del dia 2 de juliol fins la declaració a l'Audiència Nacional, el dia 5 de juliol, les tortures, les amenaces i la humiliació a la meva persona van ser constants. La cel.la, situada als soterranis de l'edifici, era totalment fosca i la pudor feia l'aire irrespirable, més tard, en el moment d'obrirla porta i abans de tapar-me els ulls, vaig veure restes d'excrements humans a una banda de la cel.la.

Els mètodes de tortura eren tant de tipus físic com psicològics. A més dels cops per tot el cos, però sobretot al cap i l'aplicació de "la bossa" en tot els interrogatoris, les amenaces eren tant de tipus sexual contra la meva companya, contra la meva família i insults contra els catalans. Amenaces de mort contra la meva persona i l'aplicació d'altres mètodes de tortura, tot ensenyant-me, no visualment sinó per contacte, el que ells anomenaven "la banyera", que consistia en introduir-me el cap dins l'aigua fins provocar la sensació d'ofec i asfíxia, i l'aplicació del que ells anomenaven la "màquina de parlar", que no era una altra cosa que descàrregues elèctriques mitjançant l'aplicació d'uns elèctrodes, unes pinces en els genitals o altra part del cos.

Durant tot el temps, duia una bena als ulls, la foscor era un factor de gran tensió, no sabia on era, no veia ningú ni tampoc d'on venien els cops. En els interrogatoris n'hi havia els que més parlaven i feien preguntes i els que pegaven i/o torturaven, però hi havia moments que tots es posaven a donar-me cops i a cridar fort, amenaçant-me i insultant-me.

En una de les sessions, em tenien agenollat a terra i emmanillat a l'esquena i amb la bossa ben apretada al cap, mentre altres trepitjaven els meus peus i no paraven de donar-me cops al cap i a la cara. En aquell moment, quan se'm feia impossible de resistir més estona, em van venir una mena d'atac de nervis, després del qual vaig quedar estirat a terra agafat pels peus i l'espatlla mentre un agent deixava caure el pes del peu sobre la meva cara.

En altres ocasions deixaven que sentís com torturaven els altres companys, escoltant crits i cops, i em demanaven si entre aquests reconeixia els crits de la meva companya que l'estaven torturant i que depenia de mi que paressin de fer-ho, això ho acompanyaven del detall de tot tipus d'agressions sexuals que li estaven fent.

Durant tot el temps de la meva detenció no vaig poder seure ni canviar-me de roba, i només a partir del tercer dia em van donar de menjar.

En altres ocasions em van obligar a cridar consignes com "Viva la Guardia Civil" i d'altres per l'estil i contra el poble català.

Dissabte dia 4 de juliol, abans de pujar a declarar davant la Guàrdia Civil, em van amenaçar tot dient-me que si no declarava el que ells volien, anul.larien la declaració i em tornarien a torturar fins que declarés tal com ells volien. Diumenge dia 5, el mateix dia de la declaració a l'Audiència Nacional, abans de sortir de la comandància de la Guàrdia Civil, vaig rebre una altra amenaça, si no em ratificava de la meva declaració i si declarava tortures i maltractaments davant el jutge, anirien a detenir la meva companya tot incloent-la en el sumari. Aquesta amenaça la tornaren a repetir en els soterranis de l'Audiència Nacional, abans de posar-me en mans de la Policia.

Tota aquesta declaració és un resum de tot el que he hagut de passar i de patir durant la meva detenció. Ben segur que em deixo detalls que la meva memòria no vol tornar a recordar, però puc assegurar que en cap moment he volgut dramatitzar en res de la meva declaració, més aviat al contrari, ja que és difícil d'expressar en paraules els sentiments, el dolor, la crueltat, la degradació i el patiment.

Qualsevol Estat o govern autoanomenat democràtic i de dret que necessiti i faci servir la TORTURA com a pràctica sistemàtica i com a instrument polític, és un Estat corrupte i podrit. Un Estat sense cap legitimació ètica ni legal de cap tipus.

Ramon Lòpez i Iglesias, Alcalá-Meco, 15 de juliol de 1992

Extret d'aquí, a partir d'un enllaç d'Alerta Solidària.