Llegim a Muixeranga:

Uralita és una empresa que estava ubicada a la Carretera de Barcelona, entre els termes municipals de Cerdanyola del Vallès i Ripollet. Aquesta empresa es va instal·lar a Cerdanyola el 1907 i es dedicava a la producció de peces de fibrociment per a distribuïr-les posteriorment a diversos indrets de l'Estat espanyol. En pocs anys s'havia convertit en un motor d'industrialització de la comarca, però amb un preu molt car per als treballadors: la intoxicació provocada de la inhalació de les fibres. En les darreres dècades va començar a reduïr la producció i a vendre subdivisions del recinte, de manera que va començar a potenciar plantes a altres parts del país, com St. Vicenç del Raspeig (Alacant), i de l'Estat, com ara Valladolid.

Les instal·lacions que quedaven a Cerdanyola feien funció d'oficines i magatzems per a la comercialització dels productes, fins que l'any 2000 va vendre finalment la seva finca a diverses immobiliàries vinculades al Banc de Sabadell. La seva marxa va ser silenciosa, però la requalificació dels terrenys no va ser gens discreta. Els terrenys passaven de ser sòl industrial a sòl residencial.

L'amiant i les peces defectuoses del procés de producció eren abocades a les proximitats de les naus i en camins de Cerdanyola i del barri fronterer de Ripollet. L'herència que Uralita ha deixat a Cerdanyola i el poble veí són les malalties originades per l'amiant, que com a mínim es calcula 300 afectats, encara que podrien ser molts més perquè s'han donat casos de morts que inicialment no s'han atribuït a aquesta causa per ignorància.

L'amiant és un material confeccionat per fibres minerals, de preu baix i d'excel·lents qualitats tècniques perquè és incombustible i fa d'aïllament (elèctric, tèrmic i acústic). Generalment s'utilitzava en més de 3500 productes diferents, especialment en la construcció de vaixells, vagons de tren, frens i eines de fricció, en filtres d'indústries químiques, com a tèxtil per a suportar altes temperatures i per l'elaboració de peces de ciment (tubs de conducció d'aigües, plaques de revestiment d'edificis, etc).

Tant l'amiant com els productes que contenen aquest material, poden produïr diverses malalties per la inhalació de les fibres. Les partícules s'allotgen dins dels organismes (especialment el pulmó i la pleura) i pot provocar abesteosi, mesotelioma (tumor maligne de pleura) i càncer de pulmó. Les víctimes potencials són els treballadors, els seus familiars quan renten la seva roba de treball, i els veïns, sobretot els treballadors i els veïns de la zona perquè es troben exposats contínuament a una atmosfera contaminada. Els sectors més castigats són la construcció de vaixells i vagons, els estibadors i els transportistes que carreguen i descarreguen aquest material.

A hores d'ara, l'ús i la comercialització de l'amiant estarà completament prohibida en els territoris de la UE a partir de l'1 de Gener de 2005. Malgrat això, davant el greu estrall ocasionat a l'Estat espanyol, l'ex-Ministra de Sanitat Celia Villalobos es va posar d'acord amb els sindicats per a prohibir el seu ús a partir del 14 de desembre de 2002. Per tant, aquesta substància serà properament exclosa del mercat. Els edificis, indústries i instal·lacions que continguin amiant s'hauran de desmantellar a partir d'aquesta data.

Fonts sindicals calculen que a l'Estat espanyol hi ha més de 60.000 treballadors exposats a aquesta substància i més de 1100 morts l'any.