La fam ja provoca la mort als infants de l'Argentina

Aquesta setmana han mort de gana 5 nens de la província del Tucaman argentí. Segons uns estudis del diari La Nación en aquesta regió existeixen 46000 famílies que viuen en estat de total indigència, i el 24 % dels menors de 6 anys presenten simptomatologia greu de desnutrició. L'ONG Red Solidaria comptabilitza 260000 casos de desnutrició infantil i recorda que 23 de les 33 morts diàries infantils que es donen al país serien fàcilment evitables si els nivells assistencials de salut i de recursos nutricionals fossin adients.

El govern de Buenos Aires s'excusa al·legant que és un problema de mala administració per part del Governador del Tucaman, Julio Miranda, de l'ajut mensual que rep per pal·liar la fam dels seus administrats. Concretament es destinen per aquesta finalitat 485000 euros a aquella zona que, repartits entre les famílies pobres, queden en uns irrisoris 42 euros mensuals (cal recordar que l'elevat IPC de l'Argentina fa que la carestia de vida sigui molt superior a la d'Europa). Preguntat el president Duhalde durant la cimera Iberoamericana de Punta Cana per aquests fets respon amb un vergonyós "no creo que le falte alimento a ningún chico en la Argentina, lo que falta es organización social" i falta de vergonya de l'executiu, podríem afegir.

El tipus de moral d'aquesta classe política queda al descobert quan li roben al poble fins i tot les injustes merdoses almoines destinades des de la centralitat.

Aquesta notícia que publica avui La Vanguandia fa ràbia, més que pena, quan es produeix a un país ric, amb prou recursos agropequaris i de matèries primeres, capacitat per oferir benestar a la societat si els seus mitjans estiguessin ben repartits i la immunda ètica capitalista no existís.

Precisament a la cimera iberoamericana, celebrada durant aquest dies a Punta Cana, els mandataris dels països participants, i entre ells el cap d'estat i el president del règim espanyol, arriben al "comprometedor" acord de donar recolzament a l'Argentina en les seves negociacions amb el FMI. Simplement acord de bones intencions que acaba sent paper mullat sense cap iniciativa efectiva per posar fi a aquesta situació d'injustícia i desigualtat que pateix aquell país.

�s per treure foc pels queixals quan obres aquell mateix rotatiu barceloní i et trobes un "España apuesta por Iberoamérica" a la seva primera plana mentre el poble argentí està morint dessagnat a mans de les multinacionals financeres, moltes d'elles espanyoles, i de la corruptela burocràtica. Es veu que al periodista del grup Godó se li va espatllada la màquina en no afegir al titular "en desigualdades sociales".

I es que, des d'el punt de vista dels Mèdia, la responsabilitat de la crisi a l'Argentina sembla com si caigués únicament sobre la corrupció de la classe política, i s'obvia intencionadament com a causa primera la política del FMI i del món financer que fa negoci de la mateixa. Clar i català, la veritable responsabilitat recau en la banca internacional que espolia l'Argentina. Ja ens hem oblidat "del corralito" de fa un any?

Arribats a aquest punt, alguns apunts sobre la crisi econòmica i l'anomenat corralito que bloquejava els comptes bancaris de la gent:

* A l'estiu del 2001 els bancs volen cobrar el deute públic (el que l'estat els deu, que en ocasions peteix uns tipus d'interès de fins el 30%). L'administració argentina pressiona la banca per no cedir a l'ultimàtum dient que es produiria una suspensió de pagaments si els ha de fer efectiu el deute. Aleshores les multinacionals financeres per escarmentar al govern, i servint d'exemple aquesta mesura correctiva a la resta de països sud-americans també endeutats, planegen repatriar els fons cobrant-se el deute estatal amb els dipòsits del estalviadors.

* A 31 de desembre del 2001 la banca internacional (en mans dels bancs espanyols i nord-americans com BBVA, BSCH i Citibank respectivament) repatrien (o roben els diners del argentins, emportant-sel's a les seves seus centrals) uns 130000 milions de dòlars dels quals la meitat, 65000 milions, corresponen als comptes corrents del estalviadors.

* Com a exemple de la favorable situació bancària d'aquest sector, el balanç comptable del BSCH a finals de l'any passat era de 2201 milions d'euros al seu favor. Decideixen repatriar més de 300 milions d'euros (els fons del Banc Rio que controla) cap el Banc d'Espanya a inicis del desembre del 2001 com consta en una de les memòries fetes per aquest grup bancari espanyol.

* Fins aleshores els crèdits atorgats pels bancs corresponien en un 30% a l'estat, un 20% a particulars i un 50% a les empreses (bàsicament les multinacionals que s'havien beneficiat de les empreses estatals liberalitzades per l'administració. O sigui, els diners que les multinacionals devien a l'estat argentí en concepte de compra)

* La banca decideix reduir a una quarta part els crèdit dels seus clients superiors a 100000 dòlars (es a dir que els que es beneficien d'una rebaixa són sobretot les multinacionals. El 80% del crèdit empresarial es concentra en 45 empreses).

* I per demostrar que la crisi econòmica d'aquest sector financer a l'Argentina és una farsa, l'estat de comptes del Banc Rio (que pertany al BSCH): 231 milions d'euros com a resultat net el 2000 amb un increment del 74% respecte l'any anterior; 58 milions d'euros com a benefici net al tancar el 2001; taxa de morositat del 4,6% que ni equival a dos punts superiors al donat a la Unió Europea.

O sigui que no n'hi havia cap motiu, ni inclús de rendibilitat, per a que aquest banc es sumés a la rapinya "del corralito".

Tots aquest vall de xifres el podem resumir en la frase del periodista Josep Manuel Novoa en afirmar que tot plegat és el MAJOR FRAU FINANCER MUNDIAL DE LA HIST�RIA DE LA BANCA. Es pot dir més alt però no més clar.

Sabotatge a la banca, mort al neoliberalisme!

Torna a dalt