Xavier Puigdemont:

Em van agafar cap a les sis de la tarda del dia 7 de juliol en el meu lloc de treball. Em van portar a la caserna de Girona. Em van insultar i em van donar uns quants clatellots, però res greu.

Em van dur a Madrid. Vam arribar a la matinada. Durant els interrogatoris em taparen els ulls amb una mena de cinta de plàstic. Em feien posar dret de cara a la paret i em feien preguntes mentre m'anaven colpejant per tot el cos.

Em van amenaçar amb l'aplicació d'elèctrodes. D'aquesta tortura en deien la màquina. Jo els vaig dir que patia asma, però ells se'n van riure. Em van dir que el forense els havia dit que jo podia resistir 3600 W i que si no ho suportava la culpa no era seva, sinó del metge forense per no assessorar-los prou bé. Els seus comentaris eren d'un gran cinisme sàdic. Jo estava atemorit. Em posaren una mena d'objectes a les mans, com unes varetes. No pucprecisar-ho millor perquè continuava amb els ulls tapats. Mentre jo tenia a les mans aquells objecte ells discutien sobre si baixaro no baixar la palanca. Jo estava aterroritzat. Em volien donar a entendre que discutien sobre la possibilitat d'electrocutar-me.

Em van amenaçar de fer-me la banyera. Ja se m'enduien a fer-me la tortura però de sobte va aparèixer l'agent "bo" i els ho va impedir. Em van fer sentir les veus dels meus companys detinguts.

Em van posar dues vegades la bossa de plàstic al cap. la segona vegada van estrènyer molt fort mentre m'anaven colpejant de forma ininterrompuda per tot el cos.

Durant els dies que va durar la detenció no vaig menjar ni dormir. Em vaig aprimar set quilos. Mai a la meva vida havia sentit tant de terror. Durant la declaració vaig signar tot el que ells em van dir davant la por que es repetissin les tortures. Em van dir que com que jo tenia un historial net no m'havia de preocupar, que si signava podria sortir.

Xavier Puigdemont, Girona, 29 de juliol de 1992

Xavier Alemany:

Em van agafar a l'Estartit a les 5 de la tarda del dia 7 de juliol. Em van dur a la caserna de la Guàrdia Civil de l'Estartit. Uns agents em van colpejar mentre em preguntaven per un amagatall d'armament. Em posaren una mena de passamuntanyes que em tapava els ulls. Al cap d'una estona em van portar a Girona. Durant el viatge em van amenaçar de parar el cotxe i "escarmentar-me". A Girona, a la caserna, no em van agredir físicament.

A Madrid, a la matinada, a poc d'arribar, vaig demanar per anar al wàter, m'hi van conduir i un cop a dins no em deixaren orinar. Em feren fer flexions durant molta estona enmig dels excrements i els orins. Al matí va ser el primer interrogatori, em deien que reconegués tot allò que ells anaven dient. Jo m'hi negava perquè era mentida. Ells m'anaven colpejant a l'esquena, al cap, al clatell i a les cames. La sessió va durar tot el matí. M'amenaçaren de posar-me corrents elèctrics. A la tarda, em posaren una bossa de plàstic al cap dues vegades. Em tiraven fum de cigarreta a dins de la bossa per augmentar la sensació d'asfíxia. El primer cop que em posaren la bossa vaig estar a punt de perdre el coneixement.

Al dia següent em van colpejar amb un objecte que semblava una guia de telèfons enrotllada, en forma de tub. Em van fer agenollar i em col.locaren els dits dels peus de forma que no pogués recolzar el pes del cos en el peu, sinó que tot caigués en els genolls. mentre estava de genolls em colpejaren molta estona pertot el cos. Els insults, les amenaces, les coaccions es van repetir una vegada i una altra.

L'endemà vaig signar la declaració. La Guàrdia Civil m'obligà a repetir allò que ells havien decidit que digués sota amenaça de noves tortures.

Xavier Alemany, Girona, 29 de juliol de 1992

Extret d'aquí, a partir d'un enllaç d'Alerta Solidària.