Actualització: Hem pensat que seria una bona idea posar aquests textos en una nova secció, la d'especials, per separar-los del que són notícies.

Hem afegit una segona crònica a continuació de la que ja hi havia.

Amb aquest text, comencem un recorregut per les clavegueres de l'estat a partir del testimoni de 17 víctimes de la repressió, potser ja els haureu llegit perquè són del famós 92, però és bo refrescar la memòria de tant en tant i no oblidar. Alguns casos recents ens hi han fet pensar, és curiós com hi ha coses que amb el temps no canvïen.

Marcel Dalmau i Brunet:

Les amenaces, tortures i vexacions de tota mena me les produïren a la "Dirección General de la Guardia Civil" de Madrid. A la caserna de Girona, malgrat el clima d'intimidació que hi regnava, em tractaren amb una certa correcció. Vaig entrar a la "Dirección General" diumenge dia 5 de juliol a la matinada. Me'n van treure per dur-me a l'hospital la matinada següent. Les sessions de tortura a què em someteren consistiren bàsicament a fer-me estar hores i hores de genolls damunt el sòlon hi havia una mena d'estelles que se'm clavaven a la carn.

Arran d'això se m'arrancà la pell dels genolls. Em col.locaren les mans a l'esquena i una bossa de plàstic al cap que un o dos torturadors m'anaven estrenyent al voltant del coll produint-me una angoixosa asfíxia. Mentrestant, altres torturadors, de cinc a vuit, em colpejaven fortament per tot el cos (al cap, al ventre, als testicles...). Eren puntades de peu, cops de puny i també cops amb objectes, amb un llibre. és a dir, mentre m'ofegaven amb la bossa de plàstic rebia una veritable pluja de cops i de crits. Entre els crits hi havia constants insults contra Catalunya i les catalanes i catalans d'un contingut racista i masclista. Durant la tortura el cap em quedava negat de suor. A vegades em tiraven fum a la bossa abans d'estrènyer-la, també cremaven amb una cigarreta l'extrem interior de la bossa per tal que aspirés el fum del plàstic cremat. Aquesta tortura me la inflingiren repetidament al llarg de sessions interminables.

El mateix terror que provoca sentir uns agents que gaudeixen asfixiant-te i colpejant-te forma part d'aquesta tortura. També m'obligaren a posar-me als testicles un fil elèctric que tenia tres terminacions. Van estar una llarguíssima estona intimidant-me i dient-me bestieses de contingut sàdic al voltant de temes sexuals. Durant aquesta tortura les vexacions de tota mena i el terror van ser interminables, permeteu-me que m'estalviï de descriue-la amb més detall perquè al recordar-ho se'm reprodueixen els efectes d'aquesta experiència terrible.

Entre sessió i sessió, quan paraven per descansar, em tancaven en una cel.la. Aquests intervals no passaven mai dels vint minuts.

Després de l'última sessió de tortura abans que intentés suïcidar-me em digueren que la Carme, la meva companya, també estava detinguda i que la portaven cap a Madrid, i que podria sentir els seus crits en "so estèreo" quan la torturessin tal com havien fet amb mi. Si bé jo ja feia hores que estava destrossat, això em va deixar absolutament abatut. Amb tot el que m'havien fet i em feien jo no tenia cap dubte sobre la veracitat de les seves intencions.

Al cap d'una estona d'estar a la cel.la, a causa de l'estat en què em trobava i amb una perspectiva immediata encara més horrible i monstruosa, vaig veure'm empès al suïcidi. Mai en la meva vida havia pensat a suïcidar-me, però aquí se'm va presentar com una necessitat (no podia més) i com una resposta a tanta crueltat i vexació. Com que no tenia res amb què suïcidar-me vaig llençar-me corrents de cap contra la paret. Vaig quedar immòbil a terra, amb el cap que em donava voltes. Em trobava semi-inconscient, seguidament entraren un grapat de guàrdia civils molt esverats. Un d'ells va ventar-me un seguit de coces, els seus col.legues l'aturaren. Jo no em podia moure. Estaven molt neguitosos, no sabien què fer. Jo vaig perdre el coneixement. Em portaren a un hospital. Els agents que allí em custodiaven es van portar amb correcció. Jo estava molt desorientat. Pensava en la Carme, però cap dels vigilants no sabia o no volia dir-me res sobre ella. A l'hospital vaig tenir una visita llampec d'un individu que proferí amenaces contra mi i la meva família si gosava parlar de les tortures, tot recordant-me que jo ja sabia "què" havia de declarar. I que si no deia allò que ells volien que digués, tot el que havia passat no seria res comparat amb el que em passaria a mi, a la Carme i a la meva família.

Ben entrat el vespre es presentaren mitja dotzena de guàrdia civils a l'habitació de l'hospital, on ja n'hi havia dos amb una màquina d'escriure i un advocat d'ofici que pràcticament ni em va fer cas. Em prengueren declaració des del llit, i l'endemà al matí, quan en cara em sentia atordit i marejat i tenia serioses dificultats per desplaçar-me, em portaren a declarar a l'Audiència Nacional. Durant el trajecte vaig preguntar per la Carme però ningú em va donar cap mena d'explicació. Pensava el pitjor. Vaig relacionar la seva sort amb les amenaces que havia rebut a l'hospital.

Ja per acabar, i a causa de les amenaces rebudes de forma repetida i insistent per part de funcionaris de l'estat espanyol, responsabilitzo el ministre espanyol de l'Interior i a la "Dirección General de la Guardia Civil" de qualsevol dany o agressió que rebi la meva dona, qualsevol membre de la meva família o jo mateix.

Xavier Ros:

Membres de la Guàrdia Civil em van afagar el dia 7 de juliol capa 2/4 de 9 del vespre tot sortint de casa. Em van dur a Girona. Durant el trajecte em colpejar la cara i el clatell mentre em feien preguntes. A Girona, a la caserna em van fer despullar, em posarencara la paret i em donaren cops. Em van fer caure i a terra seguiren colpejant-me. L'endemà, de bon matí, comencen a insultar-me, em posen en una cel.la, em cobreixen amb una manta per evitar que els cops deixin senyals, em fan agenollar i em colpegen al cap, al clatell, a l'esquena, a l'estómac i a les cames molt més intensament que el dia anterior...

Em demanen per un "zulo". Per aturar la pluja de cops els dic que els portaré a un lloc de la muntanya. Excaven unes quantes hores i no apareix res. M'amenace de mort amb una pistola. Tornem a Girona i es passen el viatge colpejant-me. El mateix dia em porten a Madrid, arribem a la matinada. Després d'esmorzar em posen en una cel.la de cara a la paret. Sessió de preguntes i cops de puny durant tot el matí. A la tarda em van posar una bossa de plàstic al cap dues vegades per provocar-me l'asfíxia. Em van colpejar repetidament amb una mena de porra de plàstic a l'esquena, cap i clatell.

Em van fer estar unes quantes hores dret a la cel.la, a causa del cansament em vaig adormir i com a càstig per haver-me adormit em van picar amb una porra a l'esquena durant una bona estona.

Al dia següent, es repeteixen totes les tortures abans esmentades. Em fan fer flexions i m'amenacen d'aplicar-me la "màquina". Tot plegat amb crits i insults personals i contra Catalunya, i amb amenaces contra la meva família.

Durant l'interrogatori em deien allò que havia de declarar. Em feien aprendre de memòria la resposta que ells havien triat i mela feien repetir diverses vegades. Em deien que si no responia el que ells em deien m'anirien torturant.

A l'Audiència Nacional, abans de declarar davant del jutge se'm va permetre parlar amb l'advocat. L'advocat em va dir que signés tot allò que la Guàrdia Civil m'havia fet dir mitjançant les tortures. Em va assegurar que el jutge li havia dit que signant aquella declaració em deixaria en llibertat sota fiança, com així va ser.

Xavier Ros, 29 de juliol de 1992

Extret d'aquí, a partir d'un enllaç d'Alerta Solidària.