Ens ha arribat la següent carta:

"Sóc la Ruth Gabarró d'Igualada i vaig ser detinguda a la manifestació del 12 d'octubre. Escric per a fer saber el tracte que vam rebre no només jo sinó les 19 persones detingudes majors d'edat. En primer lloc, desmentiré alguns punts que, en general els mitjans de comunicació us han fet arribar.

No totes les detencions es van dur a terme durant la manifestació, sinó que se'n van produir 10 de prèvies i la resta vàrem ser detinguts al carrer Roger Llúria 15 minuts després que la manifestació hagués acabat (sobre la 13'30).

Vam ser detinguts per agents de la policia de paisà (secreta), (alguns fins hi tot anaven amb estelades al coll, ràstes o cresta) que ens van colpejar brutalment i humiliar (alguns van ser obligats a cantar "el himno nacional español" mentre els trepitjaven el cap amb la bota de punta de ferro). En cap moment la policia es va identificar.

Ens van dur emmanillats amb unes brides que tallaven la circulació de la sang, a la comissaria de Via Laietana on vam estar una hora i 50 minuts drets i de cara a la paret, o com ells deien "cara al sol"; més tard, ens varen treure les brides fent ús d'una navalla i fent comentaris com: "ahora gritarás porque te voy a pinchar" o bé, "¿que vena te corto?". Vam ser escorcollats per últim cop en aquella comissaria.

A les 15h vàrem arribar a "la Verneda" on vam estar tots els majors en una sala d'espera durant 5 hores; allí, de tant en tant ens cridaven i ens demanaven les dades, ens van prendre declaració i ens van demanar un telèfon per avisar a familiars (aquests familiars, en teoria, eren avisats des de les 17h, tot i que als varen avisar a les 20h). A les 20'30 ens traslladaven dins la garjola, on ens donaren un paquet de 5 galetes i un suc de taronja (va ser el primer i últim àpat del dia) ens van proporcionar una màrfega (que cal dir que hi havia vòmits i "pixum"), i això va fer que haguéssim de dormir asseguts.

L'endemà ens lleven a les 7'00, ens tornen a donar un paquet de 5 galetes i un suc i ens diuen que sortirem aviat, la qual cosa ens va alegrar molt ja que estàvem en una cel·la que feia 10 peus per 7 peus i no hi havia ni llum natural, ni artificial: l'única claror que vèiem era la poca que les reixes deixaven passar.

Més tard de les 14h ens donen un entrepà de formatge a nosaltres i als marroquins també internats, un de pernil dolç.

Aquell segon dia a "la Verneda" vàrem rebre maltractaments psicològics de totes menes: per exemple, un policia em va presentar a dos violadors, acte seguit, es varen posar a parlar tots tres de la meva edat... (no cal que entri en detalls), vàrem ser enganyats: els nostres pares ens volien fer arribar notes de consol, menjar i medicaments, (no els vam veure ni passar), varen apallissar a un magrebí davant la nostra cel·la (era un crio, tan sols tenia 18 anys).

Naturalment aquell dia tampoc vàrem sortir d'allí, vam passar la segona nit, sopant tan sols un segon entrepà de formatge ( tal com sona: pa semblant a xiclet i algun tall de formatge). El tercer dia ens lleven a les 7'30 i ens fan recollir per anar al Jutjat de guàrdia; un cop allí em tornen a tancar (aquest cop sola) durant unes 7 hores, sense cap mena d'informació, Quan vaig sortir d'allí dins, vaig sortir amb els càrrecs:

"desordre públic" o com em van aclarir "haver agredit a un membre de la policia" (cosa que em va fer molta gràcia perquè soc de constitució "poca-cosa").

Allà fora m'esperaven els meus pares, la meva germana i membres d'Alerta Solidària, a qui dono les gràcies de tot cor per informar, tranquil·litzar als pares de tants detinguts detingudes.

Aquesta experiència fa veure que hem retrocedit molt en el temps, ja no tenim llibertat d'expressió, som enganyats, humiliats i el pitjor, som maltractats tan físicament com psicològicament per persones que en teoria han de vigilar la ciutat dels perills que hi puguin haver.

En tot moment vam ser mal informats, des de la detenció (en teoria havíem d'estar 2 horetes i marxar cap a casa) fins que vam sortir amb 56 llargues hores sobre espatlles).

Demano a qui hagi llegit aquestes ratlles que no es quedi amb el tòpic de: "Si l'han agafat és perquè ha fet alguna cosa" perquè tant en el meu cas com en la majoria dels altres casos, som totalment innocents dels càrrecs dels quals se'ns acusa, només vam fer acte de presència en una manifestació en la que demanem que s'aturi el feixisme.

Per acabar, demano als detinguts que no ens hem de tirar enrere, hem de seguir lluitant, som persones amb idees clares i nobles i tothom ha de saber el perquè lluitem!

Ruth Gabarró.

"Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres"

Joan Fuster