Un dels fets més importants de la ràtzia contra els antimonàrquics a Comarques Gironines acusat per la crema de fotos del monarca -a part de l’evident persecució de la llibertat d’expressió i l’intent de criminalització dels moviments dissidents- fou que es va posar de manifest la utilització de fitxers político-criminals per part dels Mossos d’Esquadra.

Durant el judici celebrat a l’Audiència Nacional el passat 29 d’octubre, i a partir de la lectura dels atestats, de la declaració dels agents de la Brigada d’Informació dels Mossos d’Esquadra i de les declaracions sobre els fitxers del mateix jutge, va quedar palesa l’existència d’aquests fitxers que persegueixen les activitats polítiques.

Es per tot això que des de la Plataforma Jo També Cremo la Corona Espanyola han presentat quatre denuncies contra l’existència d’aquests fitxers; al Síndic de Greuges de Catalunya, a l’Agència Catalana de Protecció de Dades i a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i finalment davant del ministeri fiscal contra la unitat d’informació dels Mossos d’Esquadra per un delicte de revelació de secrets i utilització irregular d’arxius.

A continuació us passem les imatges del judici on es fan referència a aquests fitxers:

http://morwen.blip.tv/#1584366

I també el comunicat de premsa de la Plataforma:

Els encausats per la crema de fotografies del rei denuncien als Mossos d’Esquadra per la utilització de fitxers il·legals i per un delicte de revelació de secrets.

En els diferents processos contra els encausats per la crema de fotografies dels reis s’han donat un seguit de circumstàncies coincidents que revelen la utilització de fitxers polítics il·legals per part de la policia. Atenent a les mateixes denúncies presentades, els Mossos d’Esquadra haurien utilitzat aquests fitxers per identificar els autors dels fets. L’Assemblea de Suport als Encausats per la Crema de Fotografies del rei fa ara efectives quatre denúncies perquè les instàncies competents esclareixin la irregularitat que s’atribueix al cos policial.

Les 21 persones que foren encausades originàriament per la crema dels dies 13 i 22 de setembre del 2007 van ser identificades pels Mossos d’Esquadra, el cos policial que envià cadascun dels informes a l’Audiència Nacional. Cal dir que ni durant ni després de la concentració cap dels imputats s’hagué d’identificar davant dels agents,  fet pel qual els serveis d’informació dels Mossos hagueren de relacionar les persones que constaven a les gravacions amb identitats concretes. Atenent als atestats policials dels Mossos, aquestes identificacions s’haurien produït gràcies al fet que els denunciats “són coneguts per la seva participació en manifestacions polítiques i socials de la ciutat de Girona”.

Aquesta afirmació resulta poc consistent en tractar-se de 21 persones,  ja que la conservació de tanta informació requeriria desar els noms, com a mínim, en una base de dades. Aquest fitxer, que podria contenir informació sobre les afinitats i activitats polítiques dels denunciats, vulnera, per tant, la Llei de Protecció de Dades, que no permet recollir dades amb finalitats de seguiment polític, sinó només aquelles necessàries per a prevenir un perill eal per a la salut pública o per a la comissió d’un delicte; circumstància que no és dóna en cap dels casos.

Posteriorment, tots 21 activistes foren citats a declarar a l’Audiència Nacional de Madrid. Els Mossos d’Esquadra, en aquest cas, també foren els encarregats d’entregar físicament les citacions. El contacte que s’establí amb els encausats perquè passessin a recollir-les aporta una segona evidència sobre l’existència de fitxers polítics en mans de la policia: Cadascuna de les persones  fou localitzada a través d’una trucada al seu telèfon mòbil particular. Resta per esclarir de quina manera els Mossos haurien obtingut els números telefònics. És de destacar que algun d’aquests telèfons ni tan sols consta associat a un contracte i, per tant, a una persona física. Les trucades, en alguns casos a mòbils de novies dels encausats, són una evidència més de l’existència d’aquests fitxers policials.

En el marc del judici que es va celebrar el passat 29 d’octubre de 2008 (en el qual els processats van ser absolts dels càrrecs) i en els judicis del 20 de novembre de 2007 i l’1 de juliol de 2008 (per al cas dels dos primers encausats, amb causa pendent) es donaren de nou diverses circumstàncies que parlaren de l’existència dels fitxers. Atenent al fet que els procediments policials haurien contingut traces d’il·legalitat, en les qüestions prèvies el propi advocat demanà la nul·litat del judici. La seva petició fou desestimada.

En el torn de la declaració dels testimonis de l’acusació, dos agents dels Mossos encarregats de la instrucció de les diligències, reconegueren, altre cop, conèixer tots els encausats pel fet que són assidus a “concentracions i actes de caràcter independentista” o a “actes culturals de la ciutat”.

En el judici del 29 d’octubre, preguntats insistentment per la defensa, els mateixos agents van afirmar que els noms i les dades de les persones les haurien obtingut pel fet que tots ells o tenien antecedents penals o bé s’haurien presentat a llistes electorals amb anterioritat. Aquest extrem no és cert, doncs gairebé cap dels encausats no ha tingut mai antecedents (ni penals ni policials) i menys de la meitat han participat alguna vegada en llistes electorals. Davant de l’evidència, el propi jutge va reconèixer a la sala que els encausats “estaven fitxats” i recomanà, de fet, la presentació de queixes a les instàncies pertinents.

D’aquesta manera, ara l’Assemblea i el seu advocat han preparat una sèrie de denúncies amb les quals es vol posar fre a l’ús dels fitxers policials i que en qüestiona la seva mateixa existència. L’Assemblea considera que els fitxers vulneren diferents drets fonamentals (d’expressió, d’activitat política...) i que són una eina per perseguir amb fins il·lícits la dissidència social i política als Països Catalans.

Així, es presentarà una denúncia al Síndic de Greuges contra una vulneració clara dels drets fonamentals a la llibertat ideològica, i contra la vulneració de les lleis de protecció de dades per part de l’administració catalana. A més, també es dirigiran sengles denúncies a l’Agència Catalana de Protecció de Dades i a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, recollint les vulneracions esmentades de la Llei de Protecció de Dades. Finalment, s’ha presentat una denúncia al ministeri fiscal contra la unitat d’informació dels Mossos d’Esquadra per un delicte de revelació de secrets i utilització irregular d’arxius.

L’Assemblea de suport als encausats considera que aquesta no és una pràctica aïllada que es pugui atribuir a uns agents o, ni tan sols, a una intendència dels Mossos en concret. No és el primer cop que al Principat  algun col·lectiu afectat fa una denúncia pública sobre l’existència dels fitxers polítics il·legals. De provar-se els fets, aquest cop, això suposaria un punt d’inflexió en el tractament desmesurat dels Mossos d’Esquadra (i dels seus comandaments polítics) envers els moviments polítics i socials de l’esquerra crítica. També impediria que continuessin instruint-se més causes contra activistes amb l’ajuda d’informació obtinguda de forma il·lícita.

Així mateix, l’assemblea de suport mostra la profunda preocupació per la manca d’intencions polítiques per part de la conselleria d’Interior de canviar les seves prioritats i acabar amb la repressió a la dissidència política. És per això que es veuen poques possibilitats d’observar algun canvi real a Interior mitjançant aquesta denúncia formal presentada; amb tot, el conjunt d’encausats per la crema de fotos del Rei, davant la gravetat dels fets, ha sentit el deure i la responsabilitat política de denunciar-ho públicament per tal d’intentar que aquesta pràctica il·lícita passi de ser un fet tristament habitual a ser una causa denunciable, amb les mesures correctores pertinents.