Presó de màxima seguretat. Vught

La realitat novament ens colpeja i una nova maquinària repressiva comença a greixar-se. El vell malson d' "Una Grande y libre" ara es cognomena Europa i se sustenta en diferents organismes. Recentment he tingut el més que dubtós honor d'estrenar el nou espai jurídic que regirà a la "Comunitat": EUROJUST.

L'antiga promesa d'una Europa dels Pobles i les Cultures, sense fronteres, i en la qual els individus seríem lliures d'elegir el nostre lloc de residència, es va transformant a poc a poc en un altre malson de tall Orwellià. Semblaria lògic que els països més avançats quant a drets civils imposessin cert aire de progressisme a la resta, però contràriament, són els estats denunciats una i mil vegades davant els Tribunals d'Estrasburg per violar sistemàticament els drets més bàsics, els quals marquen un camí ombrívol imposant als altres les seves pràctiques de control i repressió: la discrepància, el dubte o l'alternativa són i seran proves de subversió en la nova Europa del Capital.

En aquests temps d'uniformització obligada, si o si, mai el món ha estat tan desigual en les oportunitats que ofereix i tan igualador en els mètodes "castrenses" de càstig.

No obstant això, el més esgarrifós està per venir. Si l'Estat espanyol aconsegueix la meva extradició està clar que jo seré empresonat sense dret a la presumpció d'innocència o a un judici just -si avui en dia té algun sentit aquesta expressió-, i sense cap prova concloent en la meva contra. Jo sóc un activista polític present en l'àmplia gamma dels moviments socials de Barcelona. I com a tal vaig a ser jutjat. Sóc un dissident del pensament únic i del nou ordre social, i he comès la imprudència i el greu delicte de dir el que penso en conferències universitàries, en rodes de premsa i en concerts davant milers de persones.

He desafiat públicament al poder i això té un preu, un preu que es paga al comptat i sense descomptes ni rebaixes. I el pitjor de tot no és això, doncs en la meva mateixa situació es troben moltíssimes persones en aquesta Europa tan neta i tan coqueta i tan cívicament demòcrata amb els demòcrates cívics, el pitjor de tot és que la meva extradició a través d'aquest nou acord anomenat Eurojust asseurà no només un precedent, asseurà càtedra, asseurà una nova manera globalitzadora de silenciar les veus crítiques de tots i totes aquells i aquelles que lluitem per no ser menystinguts i per construir un món on cabin molts mons.

El president del govern, Aznar, ja ho ha dit recentment tots i totes formen part del mateix entramat; és a dir, tots i totes les que no combreguem amb les doctrines de la social-democràcia (versió Blair/Jospin/ o Berlusconi/Aznar) som i serem terroristes, i els nostres únics drets seran el de la presumpció de culpabilitat i el de podrir-nos en presons de màxima seguretat en règims d'aïllament. Amb la meva extradició, extraditaran i enterraran els drets més elementals de milions de persones que vivim en la

nova "Comunitat".

Evidentment, no està dita l'última paraula, ni sobre el segrest al que estic sent sotmès, ni sobre les llibertats individuals i col·lectives dels i les que vivim aquí i ara. L'última paraula, paradoxalment, la tindrem els i les sense veu, els agradi o no als governants. L'última paraula sobre aquest embrió d'estat setge, en el qual es llancen campanyes criminalizadores a tort i a dret i en el qual els monopolis televisius estan al servei de determinats governants, serà dels i les que sortim cada dia al carrer per a cridar que les nostres vides no estan en venda.

L'última paraula la tindrem els i les que seguim denunciant a aquesta classe dirigent que es s'atrinxera en el seu autisme negant aquelles veus dels i les que lluitem contra aquest no-res globalitzat.

Ara i sempre.

Només les mobilitzacions des de qualsevol punt podran determinar un futur tan incert en el qual policies feixistes recordant èpoques passades disparen a manifestants indefensos/es, en el qual els torturadors, amb proves falsificades, assenyalen i els mass media i els jutges sentencien, i en el qual, en efecte, tots i totes som i serem lliures de pensar el que vulguem sempre que, en realitat, no ho pensem, sobretot no ho diguem i mai se'ns ocorri practicar-ho: és l'Europa del benestar.

I ara ens toca a nosaltres, tant individual com col·lectivament, decidir si anem a acceptar que regeixi les nostres vides el model d'un estat policial que tortura i difama a tot aquell o allò que els molesta o si simplement no estem disposats/des a col·laborar amb la ignonimia....

I que la força ens acompanyi!

Juan Ra