La gent llibertària de La Gatinada Negra us convida a visitar l´exposició 'Maig-68' de cartells editats l´any 1968 a l´estat francès en el context dels fets de maig. I a la xerrada sobre el Moviment d´Ocupacions del maig i juny del 1968 i les seves repercussions en el nord-est català.   Serà el proper dijous 3 de juliol a Girona, a l´Ateneu 24 de Juny (C/ Auriga, 6) a les 7h. del vespre.

ENS CAL UN ALTRE MAIG DEL 68!!  LA GATINADA NEGRA.  L´IRREDUCTIBLE SINGULARITAT DEL MAIG DEL 68

La proliferació discursiva sobre el Maig del 68 resulta tant aclaparadora en aquestes dates que sembla innecessari afegir-hi més paraules, no obstant, la decidida obstinació posada en molts d´aquests discursos de desvirtuar l´abast i el significat del 68 constitueix un bon al.licient per superar aquesta sensació.

Els esdeveniments històrics dotats de la suficient màgia per explorar la imaginació, encendre desitjos i fer-nos somniar són tan infreqüents que el sol fet que el Maig del 68 encara conservi aquesta màgia desmenteix als qui s´esforcen en restar-li importància, reduint-lo a un episodi de lluites estudiantils, o diluint-lo en les múltiples revoltes que sacsejaren el món al final dels anys 60. Sens dubte, el Maig del 68 participava plenament d'un agitat context en el que coincidien les mobilitzacions contra la guerra del Vietnam, la seducció exercida per les guerrilles llatino-americanes, la radicalització als EUA, dels moviments per a la igualtat racial, l´èxit multitudinari de les marxes antinuclears, els ecos (finalment enganyosos...) de la revolució cultural xinesa, les exigències de llibertat que arribaven des de Praga o des de Varsòvia. Però, enclavat en aquest context com a rerefons immediat, el Maig del 68 va revestir en tot cas una singularitat irreductible que molts pretenen ocultar.

Feia anys que el potent moviment estudiantil 'Zengakuren' protagonitzava al Japó enfrontaments molt més violents que els que es donaren a Paris, i l´ala radical del moviment estudiantil alemany superava amb escreix el 1968 el seu equivalent francès, però res del que va succeir  a Tòkio o a Berlín, ni tampoc a Roma, Berkeley o Mèxic produí efectes similars als que va originar el Maig del 68. La massiva Vaga General declarada al marge de les burocràcies sindicals que paralitzà França donà oxigen  al moviment de Maig, li va proporcionar una enorme caixa de ressonància i li va conferir entitat sociològica suficient per a que les barricades del barri llatí no es quedessin en anècdota, però tampoc fou aquesta forta mobilització obrera la que va donar al Maig del 68 els seus senyals d´identitat.

Els senyals d´identitat de Maig i la seva irreductible singularitat, resultaren de la combinació de diverses peculiaritats. L´atractiu vessant transgressor i creatiu del Maig del 68 va ser una d´elles, ja que lluny d´ofegar-se en la protesta Maig del 68 va obrir vies d´innovació i de canvi en múltiples àmbits, i va declarar caducs bon nombre dels esquemes heretats.

Una altra peculiaritat fonamental fou que els batecs del Maig feren fluir expressions llibertàries arreu, i aconseguiren  propulsar els plantejaments llibertaris fora dels guetos on aquests habitaven projectant-los repentinament en les multituds i possibilitant que la gent se´ls apropiessin i que els reinventessin. Maig del 68 va ser una inesperada i desconcertant efervescència revolucionària que, curiosament, tancà un cicle i clausurà certa forma d´entendre la revolució. En efecte, el gran èxit bolxevic de l´Octubre de 1917 havia instituït un concepte de revolució i un model de praxi revolucionària que impregnà hegemònicament l´imaginari revolucionari durant mig segle.

Una de les singularitats del Maig del 68 fou la d'haver posat fi a la seducció que durant 50 llargs anys el model leninista exercí sobre l´imaginari polític radical, i haver potenciat les formes llibertàries d´aquest imaginari. El seu èxit va ser tant important que les formacions marxistes hagueren d´incorporar des de llavors tonalitats llibertàries en els seus discursos, i avui ens ofereixen l´insòlit espectacle de voler recuperar i apropiar-se d'un esdeveniment que va invalidar radicalment els seus postulats.                                   

TOMÀS IBAÑEZ

NI NOSTÀLGIA NI OBLIT: MEMÒRIA DEL 68      

L´any 1968 constitueix una inflexió en la història de les idees i l´acció socio-política. En un món bipolaritzat per dos blocs aparentment antagònics (se´ls anomenava el món 'lliure' i els països del 'socialisme real', respectivament) però basats en el reforçament del poder de l´Estat i en l´hegemonia d´una classe econòmico-política. Les respostes antiimperialistes (Vietnam era un escenari de confrontació entre un govern titella dels EUA i un moviment popular liderat pel Vietcong, les guerrilles llatinoamericanes com a mímesi del model cubà front als governs titelles del pati del darrera del Gran Patró del Nord) amb les corresponents accions solidàries  en els països de l´anomenat Primer Món foren bàsicament desenvolupades des del medi estudiantil i amb un recolzament mediàtic de l´esquerra que pretenia esdevenir poder i per tant no podia impugnar el model de coexistència pacífica.

La crisi del moviment obrer venia derivada tant de la seva dependència del gran pacte social que es consolidà a Europa passada la Segona Guerra Mundial com per la seva submissió al socialisme burocràtic que defensava la Pàtria dels Treballadors... tot aprofitant-se d´ells.

Les lluites pel reconeixement de l´Altre (es digui emigrant, colonitzat o persona de raça definida  com a 'inferior' des de la supremacia blanca) configuraven un escenari suficientment caòtic com per fer possible que la flama de la rebel.lió passés per damunt de l´arrel de l´arbre del consens.   La nova esquerra que es va configurant entorn als eixos anteriors es veu complimentada per una impugnació antiautoritària de les formes de viure i de relacionar-se. Front  a la Universitat autoritària, basada en la jerarquia del pensament com a forma de Poder, la submissió de la Ciència i la Tecnologia a la Guerra, i l´absència de pensament crític  basat en l´autoritat pretesament 'científica' del marxisme en les seves diferents interpretacions, la resposta esclatà   en els campus dels EUA però també a Europa i l´Amèrica Llatina mitjançant una reacció inesperada per la 'tranquil.litat' estructural del Poder.   Les reflexions antiautoritàries de matriu profundament llibertària però sense reconeixement conceptual des del punt de vista teòric es convertiren en el nou paradigma.

Prenent com a centre la repressió en tant que anul.lació de la capacitat creativa de l´individu en base a determinades estructures (la presó, el manicomi, l´escola,  la fàbrica-empresa, la família, la religió-església) i el forçament a la integració pactada, sorgeix un moviment social i polític impugnador del Tot. Les seves interpretacions parcials, en la meva opinió, han servit de punt d´arrancada per a la configuració de nous moviments socials de caràcter transversal i un moviment obrer antiburocràtic i recuperador de les tradicions anarcosindicalistes d´autonomia i acció directa.   El 68 van ser dotze mesos que no han de prefigurar ni nostàlgia ni oblit, sinó estímul per a generar aquest món nou que portem en els nostres cors i que no es troba sota les llambordes.

PACO MARCELLÁN

MAIG DEL 68:  L´OBSTINAT CAMINAR DE LA UTOPIA

La història de la humanitat ens ensenya que l´instint de vida supera sempre les pulsions mortíferes generades per estratègies i formes d´organització utilitzades pels humans per adaptar-se a contextos que els són hostils. Ara bé, això no vol dir que sempre hagi de ser i que serà així; car la creixent dificultat de viure junts, que genera l´actual estratègia i forma d´organització social imposada al món pel sistema consumista  capitalista o d'Estat que comporta perills mortífers com mai abans s´havien vist a nivell del planeta. No obstant, és innegable que està emergint una consciència planetària de resistència a aquesta mortífera inconsciència, i que cada vegada hi ha més proves de l´obstinat caminar de la utopia... I d´això en va ser un testimoni indiscutible el Maig del 68.  

També llavors semblaven existir com ara moltes raons per a desesperar per la marxa del món i l´aparent inconsciència col.lectiva... Recordem que el 15 de març de 1968, Pierre Viansson-Ponté escrivia a Le Monde; 'Quan França s´avorreix'. Efectivament, el consumisme semblava haver adormit el poble francès i res feia pressagiar que dos mesos més tard França viuria una experiència revolucionària  incomparable en la seva història i en la del món. Arribant fins i tot a proclamar el dret a viure cadascú segons els seus propis desitjos i a alliberar-se de tot el que redueix l´ésser humà a mercaderia.   Com en altres ocasions en la història, encara que amb les característiques de la seva època, la insurrecció de la vida va fer trontollar tots els dogmes i poders que la negaven i pretenien tancar-la en sistemes de normes i interessos. L´instint de vida es va rebel.lar contra l´autoritat i va reclamar el que li és consubstancial: la llibertat. El Maig del 68 va ser això: una revolta contra la societat autoritària, contra totes les formes d´autoritarisme i contra les ideologies que es pretenien emancipadores i reproduïen pràctiques jeràrquiques.

És clar que no va sorgir del no res, que la insurrecció de la vida contra formes precises d´autoritarisme i agressions bèl.liques havia saltat abans en altres llocs i havia sensibilitzat amplis sectors de la joventut; és un fet que en totes aquestes protestes hi era present l´exigència de pau i llibertat. Tant en les que tenien per causa les polítiques imperialistes dels EUA (Vietnam) com de la Unió Soviètica (Praga). Àdhuc en els moviments juvenils antiautoritaris anteriors dels provos i els beatniks, com dels àcrates de la Universitat de Madrid i dels propis joves llibertaris de l´estat espanyol i de l´exili que impugnaven l´esclerosi i el sectarisme del M.L.E.

El Maig del 68 va ser el resultat d´aquest obstinat caminar de la utopia que irradiava confiança en la vida i en el desig de viure-la plenament, lliurement. Per això és avui una referència important encara que els nostàlgics d´ideologies decrèpites pretenguin ignorar-lo: siguin del costat del 'reformisme' en voga o del més 'pur' radicalisme maoista.

Uns i altres preteneren apropiar-se del Maig del 68 i enterrar la seva aspiració llibertària, però és la història la que els ha enterrat a ells i ha mantingut viva aquesta aspiració.                                  

OCTAVIO ALBEROLA