El passat 15 d'abril en el programa de'n Basses s'obria el debat de participació de l'oient respecte la interconnexió de xarxes per resoldre l'abastament d'aigua a Barcelona amb la següent disjuntiva: Connectar l'Ebre a la xarxa de distribució de Barcelona és SOLIDARITAT O TRAÏCIÓ?

Crec que formular una pregunta tancada és una trampa, la reflexió és un procés previ a qualsevol resposta i per poder pensar bé primer cal tenir tota la informació i la correcta. Si s'hagués deixat la pregunta oberta la meva resposta hauria sigut contundent: el transvasament de l'Ebre representa bàsicament una INJUSTÍCIA I UN ENGANY.

INJUSTÍCIA perquè s'obliga a transvasar aigua sense haver valorat prou o no s'han fet públiques en xifres totes les possibilitats d'autoabastiment, d'estalvi, de recuperació ... de Barcelona i la seva conurbació:
- S'han fet estudis de quina quantitat d'aigua es pot recollir en dipòsits pluvials i de les possibilitats de reutilització?
- S'han quantificat les reserves d'aigües subterrànies per donar-les usos diferents als d'aigua de boca?
- S'ha comptat quanta aigua de boca es fa malbé donant-li usos que no corresponguin estrictament a aquest us?
- S'han comptat els litres d'aigua perduts per les canonades durant els últims 20 anys i què haurien costat litre a litre si la companyia encarregada del manteniment els hagués hagut de pagar com nosaltres amb una tarifa progressiva de consums?
- A part de la reducció en el consum domèstic, molt lloable per la ciutadania, s'ha comptat què es podria estalviar en les 2ª, 3ª i 4ª corones metropolitanes de Barcelona on el consums en zones residencials arriben als 350 l/hab./dia?
- S'ha fet un estudi de com aprofitar les avingudes d'aigua en tot el maresme?
- Amb quin tipus d'aigua es refrigera la tuneladora del TGV i quanta aigua gasta diàriament?
- Etc., etc., etc.

ENGANY perquè a la ciutadania se'ns té entretinguts participant en Agendes 21, Comissions de Patrimoni i Medi Ambient, Fòrums diversos, però les coses evolucionen des d'una inèrcia totalment allunyada dels votants. L'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) ja té obert un propi procés participatiu al qual hem anat diferents sectors socials, i en les conclusions en el tram del Baix Ter no figuraven els transvasaments (ni de l'Ebre, ni del Roine). Per la gent de l'Ebre és molt més que un engany. Hi ha deixat hores, diners i sobretot molta emoció, que com l'aigua és vida, es mereix ser tinguda en compte, malgrat ser una minoria enfront de la població de Catalunya.

Els gironins, que patim el transvasament del Ter a Barcelona, sabem que no hem ajudat a solucionar el problema de la conca receptora, al contrari, en tractar-la com a un nen mimat, vol més aigua sense fer l'esforç de valorar i preservar el seu propi recurs, així ha anat ens els darrers 20 anys. Hídricament parlant, Barcelona és feble i vulnerable, com un malalt en estat de transfusió permanent, que ja no pot arreglar la seva salut amb més transfusions (ni de l'Ebre ni del Roine). Creant més dependències d'aigua seguirà creixent per sobre del seu límit. Ha de recuperar el seny a partir dels seus actius.

Si es dóna tota la informació els barcelonins ho entenen i són solidaris. Ens trobem amb la paradoxa dels habitants de Castellar del Vallès, que tenen problemes per renunciar a l'aigua del Ter. És el primer poble de Barcelona província que de veritat és solidari amb Girona, la conca donadora, i entén bé la Directiva Marc Europea (2000/60) i els problemes que té per aplicar-la!

Gent del Ter