Comunicat de la comissió legal de Girona de la campanya contra l'Europa del capital i la guerra

Resum dels fets esdevinguts al pas fronterer de La Jonquera:

Durant els dies previs a la cimera de Barcelona un fort contingent policial custodiava els passos fronterers entre l'estat francès i l'estat espanyol. En un primer moment i fins divendres la seva màxima preocupació fou registrar els vehicles sospitosos de participar a les mobilitzacions en contra la cimera i la d'expulsar els immigrants extracomunitaris.

Divendres 15 de març al matí vuit autobusos (3 de Bèlgica, 5 de l'Estat francès) que es dirigien cap als actes organitzats per protestar contra la cimera europea de Barcelona van ser aturats al pas fronterer de l'autopista A-7 a la Jonquera.

Els manifestants van ser identificats i escorcollats un per un. També va ser escorcollat tot l'equipatge que duien i van ser fotografiades i inventariades totes les pancartes i fulletons que duien per a la manifestació. En cap moment la policia va trobar cap estri que pogués ser considerat 'agressiu'? o 'perillós'?. Aquest fet va ser confirmat fins i tot pel comissari de policia als advocats de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Girona. En aquest sentit alguns mitjans de comunicació van confondre i barrejar informació quan el divendres 15 i el dissabte 16 van informar sobre els fets de la frontera explicant que la policia havia trobat entre els manifestants destrals, pals, pistoles per disparar coets al mar i altres estris perillosos. Tot aquest material suposadament requisat a la frontera va ser exposat i mostrat als mitjans de comunicació en una roda de premsa que es va produir a la Jonquera el dijous dia 14 de març al matí, i per tant és impossible que provinguessin dels escorcolls efectuats als autobusos belgues i francesos que van ser aturats a la frontera el divendres al matí.

Després dels escorcolls i identificacions, que van durar tres hores en què van ser retinguts i increpats per les forces d'ordre, la policia va denegar-los verbalment i col·lectivament l'entrada al territori espanyol amb l'única al·legació que 'anaven a la manifestació'?. A més, la policia espanyola va optar per fer pressió als conductors dels autobusos, als quals va començar a amenaçar que si mantenien els autobusos al pas fronterer procedirien a retirar-los els carnets de conduir i a sancionar-los.

Paral·lelament un grup d'advocats belgues, que viatjaven en els autobusos retinguts, va demanar de dialogar amb les autoritats frontereres davant del fet que s'estava infringint de manera flagrant la normativa comunitària, concretament la directiva 64/221 que regula els supòsits de suspensió dels acords d'Schengen i que no permet denegar l'entrada en territori d'un país membre de la CE a col·lectius o grups i que en qualsevol cas aquesta denegació ha de ser individual i motivada. Aquest grup d'advocats no va aconseguir parlar amb cap del comandaments policials ni va obtenir cap resposta a les seves demandes.

Com a mesura de protesta les persones que viatjaven en els autobusos van asseure's al centre de la calçada i van tallar la circulació per l'autopista. La policia francesa va desallotjar-los de la carretera a cops de porra i violentament de tal manera que hi hagué tres persones que van patir contusions considerables a l'esquena i els braços. Finalment els van obligar a pujar als autobusos i a abandonar el pas fronterer en direcció cap a Perpinyà.

Dos advocats membres de la Comissió de Defensa de Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Girona (Maria Rieradevall i Albert Abós, aquest darrer el president de l'esmentada comissió) van aconseguir hores després mantenir una entrevista amb els superiors de la policia que havien impedit l'entrada i d'aconseguir que es retirés l'ordre de denegació d'entrada. De fet la policia es va negar a rebre'ls fins que el gruix important de periodistes va provocar un canvi d'actitud i que el comissari rebés finalment els advocats. Tot i que van aconseguir parlar amb el comissari general de Girona, i que la comissió d'advocats els va explicar que estaven incomplint la normativa comunitària, el comissari va reiterar la decisió d'impedir l'entrada dels autocars al·legant que tenia ordres.

Els autocars retornats es van dirigir a Perpinyà i els manifestants es van concentrar davant de la prefectura de Perpinyà per fer pressió perquè s'obrís la frontera. La prefectura va rebre una delegació dels manifestants i va dir que qui impedia l'accés a l'Estat espanyol era la policia espanyola i no la francesa (tot i que qui havia carregat contra els manifestants i els havia fet retornar a Perpinyà era la Gendarmeria). Finalment les autoritats de Perpinyà van habilitar un gimnàs perquè hi passessin la nit. El sindicat Sud va posar la seva infraestructura al servei dels manifestants i va traslladar-los a l'esmentat gimnàs.

El divendres a les 11 de la nit la comissió legal de Girona va intentar presentar un recurs d'alçada contra la denegació d'entrada a les oficines de la comissaria de la Policía Nacional de la Jonquera. Es tracta d'un recurs firmat per uns 250 dels manifestants retinguts. La policia es va negar a admetre'l fora d'horaris d'oficina.

Aquest recurs va ser presentat el dissabte al matí al registre de la Subdelegació del Govern de Girona.

El dissabte 16 de març es fa efectiu un decret del govern francès que els autocars no poden circular aquells dia per les autopistes de França 'per motius d'ordre públic'?. Aquesta prohibició va afectar tots els autocars que es dirigien des de diferents punts de França cap a la frontera de l'Estat espanyol. Paradoxalment (o no tant) els autocars de jubilats i de viatges de finals de curs continuaven circulant per les autopistes franceses tant en direcció nord com sud.

Els manifestants retinguts a Perpinyà van manifestar-se a 2/4 d'1 del migdia pels carrers de Perpinyà. Primer van concentrar-se davant del consolat espanyol, que es va negar a rebre'ls i després davant de la prefectura. Mentrestant dos europdiputats francesos van traslladar-se a Perpinyà per tal de pressionar les autoritats policials. Finalment i després de molta pressió mediàtica i política (també encara que molt tímida de diputats d'IU i dels diputats gironins d'ERC i ICV) es va permetre a 2/4 de 6 de la tarda l'entrada al territori de l'Estat Espanyol dels autobusos que restaven a Perpinyà, un cop s'havien assegurat la impossibilitat total de l'assistència d'aquests a la manifestació.

Tot i així cal denunciar que molts autobusos francesos no van aconseguir arribar ni al pas fronterer pel fet que la policia francesa els anava desviant cap a diferents direccions molt abans d'arribar a Perpinyà. Tots aquests manifestants van haver de girar cua i retornar cap als seus punts d'origen.

Paral·lelament, el dissabte a la tarda i en relació als fets esdevinguts el divendres al matí amb els autocars belgues i francesos, els signants del recurs d'alçada van presentar una denúncia al Jutjat de Guàrdia de Figueres contra els policies que els van denegar l'entrada perquè considerem que la seva intervenció ha estat totalment il·legal i injustificada i que han incorregut en els delictes (542, 514 i 404 del Codi Penal, impediment de l'exercici de drets individuals per part d'un funcionari públic; impediment d'exercici del dret de manifestació i reunió i prevaricació en dictar una resolució administrativa que sabien que era arbitrària).

Davant de tot això volem denunciar:

1. Que durant la setmana prèvia a la cimera de Barcelona la policia espanyola ha actuat amb total arbitrarietat i impunitat impedint l'entrada a l'Estat espanyol d'un nombre incomptable de manifestants que de ben segur supera el miler. Que les denegacions d'entrada s'han produït sense cap argumentació, verbalment i de manera col·lectiva. Que s'ha contravingut tota la normativa comunitària de lliure circulació de ciutadans europeus (fins i tot la que regula els supòsits de suspensió d'Schengen, articles 3.1 i 3.2 de la directiva 64/221). Volem insistir que la suspensió dels acords d'Schengen no empara la policia a denegar sistemàticament i arbitràriament l'entrada de col·lectius de manifestants a un estat membre de la UE.

2. Que durant aquesta setmana la policia ha aprofitat a través de les identificacions i escorcolls per ampliar les bases de dades de l'Europol i que desconeixem totalment on van a parar aquestes dades i quin control s'exerceix sobre aquestes. La policia 'comunitària'?, doncs, actua amb tota la impunitat i sense control amb les dades i imatges dels manifestants.

3. Que durant aquests dies la policia ha aprofitat per fer un contundent control de les persones immigrants que provenen de fora de la Unió Europea i que les expulsions es podem comptar a milers i que novament s'han fet sense cap mena de control, garantia ni supervisió.

4. Que durant aquests dies, la Plataforma Antirepressiva de Girona, que era qui havia assumit les tasques de Comissió Legal de la Plataforma contra l'Europa del Capital ha estat impedida de realitzar cap mena de tasca de supervisió i control en relació a les identificaions, denegacions i expulsions realitzades a la frontera. Els observadors de la Plataforma hem estat expulsats sistemàticament dels passos fronterers i lògicament identificats i escorcollats. Aquestes dades sí que circulaven a través de tots els passos fronterers.

5. Que a partir de divendres i sobretot dissabte alguns parlamentaris catalans, francesos, belgues i espanyols han fet pressió a la Delegació del Govern perquè deixés entrar els manifestants i que les seves peticions han estat ignorades sistemàticament per la Delegada, Julia García-Valdecasas.

I davant de tot això, considerem que cal denunciar i difondre aquests fets a través de la societat civil per tal que quedi pal·lesa la hipocresia dels nostres governants quan parlen de lliure circulació de les persones, més greu encara quan aquestes persones volen circular per anar a manifestar-se, dret que suposadament està garantit en les respectives constitucions.

�s per això que el recurs administratiu i la denúncia penal són dues vies que hem engegat per tal de denunciar aquesta situació i que pensem arribar fins al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de Luxemburg per tal que confirmi o denegui si hi ha lliure circulació de ciutadans europeus entre els estats membres de la UE.

Plataforma Antirepressiva de Girona (Comissió Legal a Girona de la Campanya contra l'Europa del Capital i la Guerra )