El proper divendres 5 d’octubre tindrà lloc la Xerrada-Debat: “Els fets del 6 d’octubre a les comaques gironines i als Països Catalans”, a 2/4 de 8 a la Casa de Cultura, en motiu de la commemoració dels fets del 6 d’octubre de 1934, moment en el qual, el moviment obrer organitzat va protagonitzar una revolta contra l’ofensiva dretana espanyola de retallar les minses llibertats que s’havien assolit amb la República, fins aquell moment. La revolta del 6 d’octubre, va ser una revolta protagonitzada pels obrers i la pagesia en favor dels seus drets, però també, en defensa contra les agressions que patia la nació catalana. És el moment de la proclamació de l’Estat Català.

La xerrada que tindrà lloc a 2/4 de 8 a la Casa de Cultura comptarà amb la presència de l’Histodiador i Professor de la UdG Pere Cornellà, Miquel Didac Piñeiro, Historiador i Anacosindicalista, el dirigent sindical, Pep Riera, membre de l’Assemblea Pagesa de Catalunya, Néstor Sastre, sindicalista, membre de la Intersindical – CSC, i Antoni Lecha, sindicalista i membre de la Coordinadora Obrera Sindicat (COS). En la primera part de la xerrada s’explicarà el context i l’esdevenir d’aquells fets, per passar posteriorment, a determinar quina és la situació del moviment obrer i sindical en l’actualitat i propostes concretes per avançar en la lluita sindical.

Girona durant la República:

El moviment obrer gironí tingué una personalitat pròpia i unes característiques especials producte del context social de l’època. La Federació Local de Sindicats estava organitzada en diferents seccions i tenia entre 2.500 i 3.000 afiliats dirigits, majoritàriament, per membres del Bloc Obrer i Camperol. La CNT controlava el Sindicato Único de Trabajadores de Gerona y su Radio i tenia uns 150 afiliats. La UGT tenia uns 200 afiliats. També existien petits sindicats independents o societats obreres autònomes. Les reivindicacions laborals i polítiques dels treballadors gironins es concretaren en una vintena de vagues (generals, parcials i sectorials). Les vagues per reivindicacions laborals solien ser favorables als treballadors.

La República possibilità el rellançament de premsa política. Una part de la intel·lectualitat gironina es va decantar cap a la política. I es promogueren tasques d’educació i catalanització. Les institucions privades també organitzaren actes públics, conferències, concerts i exposicions. En aquest aspecte cal destacar l’Ateneu de Girona –dirigit per Carles Rahola.

Amb el canvi de règim s’establia la llibertat de religió, es reconeixia la llibertat sindical i política. Es reconeixia el dret a la propietat privada, però s’indicava que el dret agrari havia de respondre a la funció social de la terra. El conjunt d’actuacions assenyalava les grans línies del reformisme republicà i les preocupacions socials de l’esquerra burgesa i socialista. Destaquen els decrets agraris que cercaven una millora immediata de les condicions laborals dels camperols que donaria lloc a la reforma agrària. S’inicia el pla de modernització de les forces armades.

El bienni negre:

Però les eleccions de novembre de 1933 van suposar un viratge cap a la dreta. L’aspecte més negatiu va ser el de la legislació agrària; també la involució autonòmica i l’enfrontament amb la Generalitat per la Llei de Contractes de Conreu –suspesa pel govern a petició de la Lliga– . A tot això, s’hi afegia la crisi econòmica i les fortes tensions socials. El 2 d’octubre de 1934, el nou govern –presidit per Lerroux– nomenà ministres de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) a Madrid.

Així les coses, 6 d’octubre de 1934 es decretà la vaga general revolucionària i es proclamà l’Estat Català a Girona. L’exercit sortí al carrer, que els rebels havien deixat a les fosques i es va proclamar l’estat de guerra. Els rebels es resistiren a l’edifici de la Comissaria Delegada de la Generalitat, on es produí un tiroteig. Hi moriren Josep Alabau –militant d’Aliança Obrera– i el comandant Domínguez Otero –membre de la lògia maçònica de Girona–, agredit mentre llegia el ban contra els resistents.

La rendició va arribar un cop coneguda la de Companys, a Barcelona. Aquesta va donar pas a la repressió. Que culminà amb la suspensió indefinida de l’Estatut i l’empresonament del govern català i dels parlamentaris que havien pogut fugir.

Es clausuraren els locals de les organitzacions polítiques i sindicals i es van empresonars centenars de gironins fins el punt que es va haver d’habilitar la fàbrica de paper “La Aurora”, a Pedret, per a encabir els presoners i matenir-los allà fins el gener del 1936, data en la qual, se celebraren els consells de guerra en la cerca dels responsables de la revolta.

Fonts: “La Segona República a Girona 1931 – 1936” de Pere Cornellà. Documentació Museu d’Història de la Ciutat.

Organitza: Moviment de Defensa de la Terra.