La repressió mai ens tallarà les ales per la llibertat de manifestació i l’expressió!

La llibertat d’expressió i de manifestació està amenaçada i és obligació de tots i de totes defensar-la!

Col·lectius distints de l’actiu teixit social i associatiu del país, entitats veïnals, moviments socials i organitzacions polítiques diverses... totes elles han sofert en els darrers mesos pràctiques similars de coacció i vulneració del dret de manifestació practicades pel cos policial dels Mossos d’Esquadra.

La llibertat de manifestació és un dret fonamental i quan aquest perilla, queda afectat un dels pilars bàsics de tota societat, el de la legítima protesta, el de la necessària contestació contra tota mena d’abús d’autoritat, el dret a dissentir, a criticar i a proposar les alternatives i les solucions que les autoritats i administracions neguen i intenten silenciar.

Ser presents al carrer, és una necessitat bàsica, irrenunciable i, sovint també, el darrer recurs per a molts col·lectius que no poden fer-se càrrec de les prohibitives despeses publicitàries exigides pels mitjans de comunicació convencionals, veient-se discriminats per la lògica del mercat que, un cop més, afavoreix les grans corporacions i les administracions. Oposar-se a aquestes, fer sentir la nostra veu, oferir les versions alternatives o simplement, proclamar-nos lliures tot expressant idees sense limitacions de cap mena, manifestar-nos, en definitiva, és un dret al que no podem renunciar mai.

Darrerament hem constatat pràctiques que restringeixen clarament aquest dret elemental. Pràctiques il·legals que pretenen minar de mica en mica la capacitat mobilitzadora dels sectors més actius i compromesos del nostre país: fotografies i gravacions en vídeo il·legals (no autoritzades per cap òrgan administratiu i que són font per a fitxes polítiques policials), presència desmesurada d’agents antidisturbis (estigmatitzant qualsevol marxa transmetent falsos missatge de perillositat i d’alarma social), identificacions i escorcolls corporals indiscriminats i sense justificació (a manifestants i a veïns i veïnes), encerclaments i segrestos de mobilitzacions (transgredint d’arrel el dret de manifestació i d’expressió), insults, amenaces, cops, càrregues policials...

Casos diversos que han tingut formes diferents però objectius sempre idèntics: anular a la pràctica el dret a la lliure expressió i manifestació.

Podem recordar, i és urgent fer-ho, casos recents força significatius ocorreguts a Barcelona:

* La manifestació estudiantil del 17 de novembre del 2005, pocs dies després de l’entrada dels Mossos d’Esquadra a la capital catalana, va acabar amb la contundent xifra de 47 persones detingudes. Posteriorment totes elles van ser absoltes.

* La manifestació antifeixista del 12 d’octubre del 2006, va ser encerclada pels Mossos d’Esquadra que van impedir que es dissolgués. Els agent van obligar als i a les manifestants a continuar un traçat imposat i aliè al previst fins a les andanes del metro, a la parada de Paral·lel.

* La manifestació independentista del 23 d’abril del 2007, va comptar amb una asfixiant presència d’agents de paisà que feren augmentar la tensió de forma innecessària. Molts d’aquests policies enregistraven amb vídeo tota la marxa en clara actitud intimidant. Acabada la mobilització sense incidents, i quan ja s’havien desconvocat tots els actes, els mateixos agents van provocar el desconcert entre les persones que abandonaven tranquil·lament la zona, assaltant, identificant i retenint dins l’Ajuntament de Barcelona a 6 independentistes durant més d’una hora.

* La manifestació anarquista del 1r de Maig del 2007, va ser encerclada pels Mossos d’Esquadra que un cop més van forçar el ritme i el recorregut de la mateixa. Ja abans de començar, manifestants però també nombrosos veïns i veïnes van ser aturats per agents antidisturbis que mantenien acordonada la zona de Diagonal amb Gran de Gràcia. Ningú podia passar sense ser prèviament identificat i escorcollat. Com a úniques explicacions, les amenaces i insults. Intimidant al veïnat i estenent la por entre aquelles persones que només volien manifestar-se.

* La manifestació per la defensa dels espais okupats del passat 26 de maig, va ser literalment segrestada, encerclada per agents policials, increpada i fustigada per provocacions, empentes i cops. Mig miler d’agents van ser destinats per tal d’ofegar el dret de manifestació del col·lectiu okupa de Barcelona. Es van patir diverses càrregues policials quan algunes persones intentaven sortir lliurement de la marxa. Fins a 15 persones van resultar ferides de diversa consideració per contusions, fruit de la tensió provocada per l’asfixia policial. La marxa serà recordada pel simbòlic però revelador ús d’una arma no reglamentària, el “kubotan” que, malgrat que només el poden emprar uns pocs agents previ permís dels seus responsables jeràrquics, va ser considerat un simple estri sense importància per comandaments policials i polítics del Departament d’Interior. Sens dubte aquesta marxa suposa un abans i un després en l’abús policial i en la coacció directa del dret de manifestació i d’expressió.

Podríem afegir en aquest llistat mobilitzacions laborals, pageses, veïnals, i de moltes temàtiques diferents que darrerament, per efecte de la intimidació, o per desconeixement dels seus drets legítims a ocupar la via pública, han suportat l’abús de les gravacions, identificacions, escorcolls i asfixiant presència d’antidisturbis amb gran sorpresa, indignació i, malauradament també, amb impotència i resignació.

La repressió política, expressada de mil maneres diferents està sent reforçada amb aquest conjunt de tècniques, pretenent estendre la por a patir qualsevol mena d’abús, ara també, enmig dels carrers dels nostres pobles i ciutats, imposant-nos l’estat policial del control polític i social.

A la repressió política, com sempre hem fet i continuarem fent, se la denuncia públicament, amb la cara descoberta, dient les coses pel seu nom i assenyalant els responsables. És a dir, enmig del carrer. I és enmig del carrer, que la denúncia de la repressió política s’esdevé també solidaritat, fraternitat amb les companyes represaliades, empresonades lluny de casa, apallissades a comissaria, detingudes, criminalitzades, etc.

Un darrer exemple... Núria Pòrtulas, que ha hagut de ser alliberada després de 4 mesos de presó, durant els quals els Mossos d’Esquadra no han estat capaços d’aportar cap prova que l’associés a cap grup terrorista ni tampoc han trobat cap mena d’explosius, va iniciar el seu calvari quan tornava d’una manifestació a Olot i va ser objecte d’un control policial enmig de la carretera. Propaganda anarquista i una agenda personal fou el botí segrestat sense cap mena d’explicació. El delicte comès era que la manifestació a la que havia assistit tenia per lema “prou brutalitat policial”.

Perquè la repressió mai ens tallarà les ales!

Manifestació a Barcelona, diumenge dia 17 de juny, plaça Universitat

17 hores. Plantada d’exposicions de diferents casos repressius

18 hores. Presentació de l’anuari 2006 de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura

Parlaments sobre els casos de la Núria Pòrtulas i Torà.

Lectura del comunicat unitari

Lectura del comunicat de l’Assemblea d’Okupes de Barcelona

I a continuació MANIFESTACIÓ