1er de maig 1937 - 1er de maig 2007

Per l'autorganització de la lluita de classe

Aquest 1er de Maig, 70è aniversari de les Jornades de Maig del 37, es conmemora en una cojuntura marcada per una escalada repressiva i la persecució generalitzada contra els moviments socials transformadors i per una ofensiva contra la classe treballadora i contra l'anarcosindicalisme en particular. El passat mes de març era atacada amb una bomba el local de la C.G.T. de Palma de Mallorca i la seu de la confederació de Madrid-Castilla-La Mancha va patir trencament de vidres i pintades (atemptats portats a terme per elements feixistes que en els dos casos van anar precedits de concentracions del Partido Popular).

En l'actual realitat sindical, ja fa anys que la C.G.T. resisteix pràcticament en solitari davant les polítiques neoliberals dels governs, patronals i els seus "agents socials": privatitzacions de serveis públics, Expedients de Regulació d'Ocupació, corrupció sindical, hores extres, explotació, deslocalitzacions, ocupacions policials de fàbriques, individualisme insolidari, silenci i atac mediàtic, pagant-ho amb acomiadaments de delegats, expedients, sancions, repressió sindical tant en el sector públic com en el privat, detencions, identificacions, telèfons punxats, judicis, etc.

L'actitut del tripartit gironí i els seus sindicats, durant els 38 dies de vaga en una lluita exemplar portada a terme per les companyes de la secció sindical de la C.G.T. de l'empresa CLECE on tenen majoria en el comitè d'empresa i per el Sindicat de la Neteja de la C.G.T. de la Intercomarcal de Girona no podia ser una altre: negativa a reunir-se i a negociar, repressió policial, ni una trista paraula de comprensió de cap polític, amb la única excepció de Pere Montalban d'EUA que va assistir a nivell personal al míting convocat pel comitè de vaga que va reunir més d'un centenar de persones en el centre cívic de St. Narcís., al qual no va assistir Joan Olòriz d'IC-V. tal i com s'havia compromès davant les treballadores acampades a la porta de l'ajuntament gironí, a més a més de les negatives d'U.G.T. i C.C.O.O. a rebre en els seus locals al comitè de vaga, els maltractament mediàtic, etc. és la mateixa que van mantenir durant la darrera vaga dels escombriaires de MUSERSA, amb Anna Pagans i Enric Pardo d'IC-V. al capdavant de la representació del més groc reaccionarisme anti-obrer al servei de la tradicional i petita burgesia gironina. Agraïm profundament el suport de la C.U.P., del Centre Social La Màquia, de I.A.C.-C.A.T.A.C. i de persones com Salvador Llorente de l'Associació de Veïns de Santa Eugènia i dels professors de les escoles que van respectar la vaga i als vianants que ens van donar ànims.

Enric Pardo i Joan Olòriz són els companys de partit d'en Joan Saura (conseller d'interior) i d'en Joan Boada (secretari d'interior), els responsables polítics del segrest d'Estat en la persona de Núria Pòrtulas, un muntatge policial que persegueix exactament els mateixos objectius que el "Cas Scala" de l'any 1978, quan l'anarcosindicalisme anava recuperant el seu suport social (el 2 de Juliol del 1977 la C.N.T. aplegava 150.000 persones en un míting a Barcelona). Acabada una manifestacó a Barcelona organitzada per la C.N.T. contra els Pactes de la Moncloa, hi va haver un incendi provocat en la sala de festes "Scala", morint-hi quatre treballadors. La policia va acusar a la C.N.T. d'aquest incendi. Un tal Gambón, un confident de la policia infiltrat a la C.N.T. de València i a la de Barcelona, en va ser l'autor. Els fets es van aclarir, però l'objectiu ja estava aconseguit: criminalitzar l'anarcosindicalisme i frenar el seu avanç en el teixit social i en el moviment obrer.

La Núria no ha comès cap delicte i la tenen a la presó, però no està sola ja que tots i totes estem empresonats amb ella perquè com ella volem extendre la fraternitat i volem un mon lliure d'explotadors, dirigents i mandataris. Joan Saura actua com Stalin, en Boada de secretari de la seva policia política i han decidit recuperar el passat mes fosc i carrillista del P.S.U.C i han reinstaurat la repressió de les txeques on hi tenen segrestada a la Núria.

A les Jornades de Maig del 37, en no poder aturar la revolució social per la via de les imposicions, la burgesia no dubtà a aliar-se amb l'Stalinisme que portà vaixells de guerra i 5.000 guàrdies d'assalt a Barcelona per combatre a sang i foc les organitzacions i persones que havien fet possible materialitzar els somnis d'emancipació del poble, ofegat de tants anys de misèria i explotació. Els enfrontaments s'estengueren arreu per defensar les conquestes que la revolució pel comunisme llibertari havia aconseguit. Això van desarmar les Patrulles de Control antifeixistes, van dissoldre les col·lectivitzacions, en el front les columnes de la C.N.T. i del P.O.U.M. foren militaritzades, en el mes d'agost va ser atacat amb tancs i canons l'edifici seu del Consell d'Aragó, darrer òrgan de "poder" revolucionari al temps que eren atacats els comitès dels pobles. El Servicio de Investigación Militar (SIM) dirigit per Santiago Carrillo i la policia política d'Stalin (GPU_NKVD) assassinaren el professor i sociòleg anarquista italià Camilo Berneri exiliat d'Itàlia des del 1926 que va ingressar a les columnes llibertàries que anaven cap Aragó provinents de les jornades del 19 de Juliol del 1936 a Barcelona i al carismàtic líder del P.O.U.M. Andreu Nin.

Aquesta i no una altre és la dramàtica herència d'aquest entremat PSOE PSUC PCE UGT i de Azaya i Negrín i els crims de Casas Viejas entre molts altres, de la seva col.laboració amb la dictadura de Primo de Rivera als anys 20 i la seva funció contra-revolucionària els anys 30, la seva retirada l'any 1949 de les guerrilles de la Resistència Antifranquista per ordres d'Stalin obeïdes per Carrillo, Diaz i "La Pasionaria" ( lluita que van continuar mantenint els grups llibertaris fins l'últim dia del règim franquista).En el transcurs dels anys 50, 60 i 70 ja va ser anar agafant posicions en els organismes sindicals del franquisme i apoderar-se del control de les C.C.O.O. un cop aconseguiren neutralitzar els grups autònoms pro-Consellisme Obrer que espontàniament les havien creat i a tota la sopa de lletres de partits i grupuscles de totes les tendències marxistes que també lluitàven pel seu control.

L'operació següent, un cop es van rentar les mans davant l'execució al garrot vil de Puig Antich, va ser pactar a esquenes del poble amb el feixisme, la burgesia i la monarquia borbònica el repartiment del pastís democràtic, les poltrones dels ajuntaments, diputacions, parlaments, conselleries, direccions generals, ministeris i despatxos varis. Així signaven com a Argentina la llei de punt final amb els franquistes imposant la llei del silenci d'aquesta pau de cementiri que anomenen democràcia.

Ara ens surten amb el segrest d'Estat de la Núria. La transcendència política i la dimensió d'aquesta injustícia cal situar-la en una estratègia de guerra. L'estat utilitza tos els seus mecanismes i organismes per anular les organitzacions i persones que lluiten per la Justícia Social, com en el 1937, com en el 1977, com en el 2007, com cada dia de cada any i així serà mentre els estats existeixin.

Aquest 1er de Maig, a 70 anys del 37 i a 30 anys del 77 s'obre un tercer cicle històric en el que definitivament cal superar el caduc i despietat capitalisme global i local i el seu sistema burgès de "democràcia" parlamentària, que ni representa a ningú ni serveix al poble, ni tant sols a qui els vota, doncs aquests 30 anys de monarquia parlamentària i la seva constitució i el balanç de la gestió conjunta entre governs, patronals i els seus incondicionals "agents socials" C.C.O.O. i U.G.T. no pot ser pitjor:reformes laborals sempre per afavorir els empresaris, E.T.T.s, convenis i acords de misèria, privatitzacions, terrorisme patronal, les esgarrifoses xifres d'accidents laborals mortals i greus, institucionalització de la precarietat laboral, deslocalitzacions, fortes retallades de poder adquisitiu i de drets socials, terrorisme d'estat, augment generalitzat de la pobresa i la marginació, endeutament general, estat policial, encariment de preus.

Les masses proletàries hem de recuperar el protagonisme del nostre destí i arrancar-lo de les mans d'aquests gestors de la misèria que són l'Estat i els seus estaments, els professionals de la política i els seus "sindicats" grocs, els holdings empresarials i les seves màfies immobiliàries i els seus bancs que estan jugant amb el nostre passat, el nostre present, el nostre futur i el dels nostres fills.

Com en Camilo Berneri en el 37, nosaltres en el 2007 seguim lluitant per la Revolució Social i l'organització de classe que la farà possible.

1er de Maig 2007, en el record de Camilo Berneri i Andreu Nin CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL

>