De nou el tripartit actua defensant els interessos dels poderosos. Aquest dijous 15 de març s'ha ordenat el desallotjament de dos espais okupats de la ciutat de Sabadell. A les 7 de la matinada 4 furgones d'antidisturbis dels Mossos d'esquadra han desallotjat l'habitatge alliberat “El Partenó”. Després de rebentar la porta, identificar els joves que hi havia a l'interior i deixant treure només uns quants dels objectes de l'habitatge, han marxat a desallotjar l'Ateneu Popular dels Barris del Sud Malcolm X.

Aquest espai alliberat tenia prop d´un any de vida i estava gestionat per l´assemblea de Joves del Sud. Durant el desallotjament han sigut identificades 3 persones, i altre cop només han deixat treure del local una petita part de les coses que el col·lectiu hi tenia a dintre.
Quan els cossos policials han permès entrar a treure algunes de les coses, faltaven objectes com un ordinador i diners. Un dels joves ha sigut amenaçat per part dels mossos de ser acusat de desobediència. Aquest espai a part de ser el local de reunions de tres col·lectius com la A.J.Sud, el Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans i la plataforma antifeixista, era l´únic espai autogestionat del jovent al barri, i un espai que acollia activitats molt vàries com xerrades, sopars populars, i altres activitats lúdiques i culturals.

Avui ho hem hagut de tornar a viure. L’aparell judicial ha donat l’ordre i algú ha autoritzat la intervenció. Més de sis furgones plenes d'antiavalots han procedit al desallotjament d’un espai okupat. La intervenció policial ha estat caracteritzada, com sempre han fet (i vosaltres ho heu viscut en temps passats), per la prepotència, la intimidació, la manca de respecte, la violència. Allò que en passades eleccions havíeu defensat des de la oposició, s’ha convertit en qüestió d’anys en una il•legítima pràctica que cal destruir, per la via de la violència jurídica i policial.

Som conscients que no us motiva -al menys a la majoria de vosaltres- l’afany de personalisme o la voluntat de perpetuar la injustícia social fruit d’aquest infame sistema econòmico-polític. Les vostres inquietuds passen per la millora de les condicions de vida de les classes populars, des d’un pressuposat pragmatisme polític deslegitimat per una realitat lamentable.

Vosaltres fa molts anys que vareu triar un camí determinat. vareu decidir deixar enrere la lluita de classes i la mobilització i confrontació social com a eines per a obtenir millores socials absolutament legítimes. No es podia viure sempre al segle XIX. A canvi, vareu prendre el camí del pacte social, de la col•laboració de classes i de la participació en les estructures capitalistes; confiats potser en què les bones intencions de tothom farien d’aquest sistema economico-social un sistema on es poguessin garantir unes condicions de vida justes pel conjunt de la societat. vareu optar per les eleccions -tot i que de tant en tant feu servir eines del segle XIX com la vaga, aquests cop no desprestigiades pel pas del temps- com a eina d’acció política preferent. Us vareu veure obligats a adaptar el vostre discurs i la vostra praxi a les voluntats d’un electorat que girava cap al conservadorisme, mogut per factors que ara no esmentarem i dels quals sou, en part, responsables. Cal felicitar-vos en aquest sentit doncs ha demostrat ser un camí que, electoralment, us va donant resultats. Ara be, a més de l’índex de creixement electoral -segurament temporal-, què hem obtingut a canvi de deixar de banda la oposició frontal al rumb que estava prenent el neoliberalisme com a ideologia i sistema hegemònics? Algú pot dir que la situació i les perspectives actuals per a les classes populars són millors que les immediatament posteriors a implantació de la democràcia liberal? Amb cinc paraules ens estalviarem parrafades innecessàries, doncs tot i que no ho digueu, sou conscients de com és de lamentable la situació: vivenda, treball, territori, educació i sanitat, per citar-ne alguns exemples. Evidentment, ens direu que, sense la vostra participació, la situació d’aquests cinc exemples, seria molt més lamentable. Segur? Bé, ningú ho sap. El que sí que sabem és que el balanç de la vostra estratègia política -de fa 30 anys ençà- és objectivament negatiu. Les iniciatives que heu aconseguit implantar i que són positives pel conjunt de la societat, no compensen ni de bon troç la legitimació i les facilitats que han obtingut -els beneficiats per aquestes- en la implantació de les mesures negatives. Una facilitat i una legitimació que se’n deriven de la vostra estratègia política col•laboracionista. Dos conceptes per visualitzar l’argument: precarietat laboral i vivenda. A més d’aquest balanç negatiu, en la vostra estratègia només hem trobat la desactivació de la preciosa tradició de lluites populars característica d’aquesta nació i la legitimació d’un sistema econòmic assentat en la injustícia.

Ara, la contradicció s’ha fet més visible. Heu acceptat dirigir la conselleria d'Interior i -per mantenir unes quotes electorals determinades, arrancar sectors descontents del PSC i mantenir la imatge de partit d’ordre- no us tremola el pols a l’hora de canalitzar i legitimar la violència estructural del sistema (en forma de violència jurídica i policial) cap als moviments d’oposició que van sorgint fruit de les contradiccions socials. És cert que tan sols heu fet més visible la línea que ja fa temps us situava a l’altra banda del conflicte: amb els explotadors i no amb els explotats, amb els opressors i no amb els oprimits. O, si ho voleu en termes del segle XXI: amb els beneficiats i precaritzadors i no amb els perjudicats i els precaris.

A vosaltres, OPORTUNISTES, MENTIDERS I HIPÒCRITES (tornem-hi: oportunistes, mentiders i hipòcrites), que defensàveu l'okupació en temps d’oposició i ara autoritzeu i legitimeu la seva violenta eradicació. A vosaltres, CÒMPLICES DELS RETROCESSOS SOCIALS, que a través de la legitimació i la desactivació de les lluites ens heu portat a on som. A vosaltres, que dirigiu i legitimeu les actuacions desproporcionades dels gossos de pressa als que anomeneu Mossos d'Esquadra, només fer-vos la següent advertència:
Us tornarem amb pedres d’odi tanta repressió.

La lluita és l’únic camí.
Sense justícia, no hi ha pau.
Tot i les traïcions, continuem endavant.
Sols el poble salva el poble
Assemblea d'Okupes de Sabadell, març del 2007