La repressió no para. Els nostres companys i amics Juan i Núria han estat segrestats.

El 21 de desembre del 2006 la brigada d’informació de la Guàrdia Civil deté a Girona a en Juan per petició de l’Estat Italià.

Es demana la seva extradició i una vegada a Itàlia li apliquen l’article 270 bis (associació subversiva amb fins terroristes). Els càrrecs són la crema d’unes furgonetes de Trenitalia (companyia que col•labora amb el transport de persones “irregulars”.
Dos mesos després, el 7 de febrer, la policia catalana assalta la casa de Núria, detenint-la. Després de passar per l’audiència nacional ingressa a Soto del Real en presó preventiva fins la data d’avui.

Aquesta investigació parteix de la seva relació amb Juan i la incautació d’una llibreta dues setmanes abans de la seva detenció. Les acusacions són de pertinència a banda terrorista i possessió d’explosius, aplicant-li la llei antiterrorista.

Aquestes detencions són una proba més de la persecució i repressió que pateix des de sempre la lluita anarquista.

El cas de Juan i Núria pot englobar-se dintre de la trama imaginaria anomenada “triangle del mediterrani”, ideada per combatre tota dissidència en el Sud d’Europa.

Els objectius d’aquesta repressió no són nomes l’empresonament d’aquestes dues companyes, sinó que es busca crear un clima de por, inseguretat, tensió, control, etc. dintre del moviment anarquista.

Entenem que aquest cas representa un atac més de l’Estat per sufocar la flama anarquista. Es tracte d’un exemple més de com el poder castiga el ideal anarquista preparant un entramat de lleis on cada vegada es necessita menys escuses per detenir a algú.

No ens qüestionem si són innocents o culpables ja que la innocència i la culpabilitat són termes judicials que nosaltres no reconeixem, ja que nomes contribueix a legitimar l’ordre social. Les seves lleis estan creades pel poder per perpetuar-se a ell mateix.

Recolzem la seva lluita perquè també és la nostra. Entenem la solidaritat activa com la millor forma de donar soport als nostres companys i les nostres companyes. Per tant no acceptarem la pronunciació hipòcrita i oportunista de grups i grupuscles politics i altra escòria, com es el cas de CiU, que va impulsar l’adjudicació de competències pels mossos, i ICV, el qual té la conselleria d’interior la qual controla els mossos i les presons, que aprofiten la campanya electoral prenen el cas de la Núria com a eina per fer proselitisme.

Per aquest motiu hem volgut deixar clara la idea que nosaltres, l’assemblea de suport a Juan i Núria, ha volgut portar; allunyant-nos de posicions victimistes i legalistes.

LLIBERTAT ANARQUISTES PRESXS...
PEL FI D’AQUESTA AGONIA...