* En dos casos: Condemna de 4 mesos de multa a raó de 6 euros diaris per desordres públics, acompanyat per faltes d'insults per les quals s'imposen 35 dies a 6 euros.

* En un altre cas: 20 dies de multa a raó de 6 euros diaris per falta d'insults.

* El quart imputat és absolt.
Amb aquesta sentència, imposada pel titular del Jutjat número 3 de Girona, queda demostrat altre cop com la justícia espanyola posseeix als Països Catalans capacitat per ratificar acusacions polítiques. La justícia espanyola ha quedat en el més absolut ridícul davant d'un clam general; aliena a la sensibilitat dels nostres carrers, atempta per defecte contra les nostres expressions polítiques. Aquesta sentència, creiem, no ens diu altra cosa.

Des d'un primer moment els acusats i Alerta Solidària havíem explicat que aquesta era una acusació i un procés amb una base política. Era el procés contra quatre representants dels estudiants en un moment assemblearista de base i reivindicatiu. Aquest fou un cop repressiu que aconseguí desmantellar aquesta experiència i generar una clima de desconfiança i sospita sobre l'esquerra independentista a la ciutat de Girona. Adonant-se d'aquest despropòsit, els antics rectors Nadal i Batlle s'havien mostrat favorables a la lliure absolució o al sobreseïment del cas. D'altres institucions i organismes (les CUP, Maulets, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans'?) però també editorials de diaris i personalitats diverses havien demanat la fi del procés.

Pel que fa al judici en si, es va veure que el delicte de desordres i el d'atemptat era inexistent i la pròpia fiscalia semblava desconèixer la veritable raó per la qual estava atacant, sis anys després, els quatre imputats. En d'altres circumstàncies, no tractant-se d'una acusació i un procés polítics, la sortida 'raonable' del ministeri fiscal hagués estat el retirar-se. Aquí, però, tenien l'encàrrec de collar fins al darrer cargol. Els testimonis aportats per la defensa foren, a ulls de tothom, més definitius i aclaratoris que no pas els 7 mossos d'esquadra que declararen. Malgrat això, en la resolució judicial han estat determinants les magres identificacions que varen fer els agents el dia del judici. Ho són a l'hora de condemnar per desordres públics, per exemple. La condemna per lesions ja ha estat insostenible i no s'ha arribat a produïr.

En aquestes declaracions dels Mossos, a més a més, es deixà entreveure com les identificacions dels processats, a l'hora de trametre les denúncies, foren fetes amb l'ajut d'un fitxer polític, il—legal, que posseeix el cos de la policia autonòmica. Denunciem l'ús reiterat d'aquest fitxer polític, que serveix per identificar militants en el curs d'investigacions policials i amb les quals es tramiten denúncies. [El darrer cas el tenim el 13 d'octubre a Barcelona, quan un militant de l'Assemblea de Joves de
l'Eixample Nord fou detingut en el marc de les investigacions pels incidents del Forat de la Vergonya].

El jutge reconeix que els estudiants acusats tenien el dret i estaven acreditats per accedir a l'acte inaugural. Per contra, en condemna a dos per desordres. Desordres, que sens dubte es produeixen quan es troben amb el cordó policial. Queda per esclarir qui impedeix realment - si la policia o els responsables universitaris- que aquests legítims representants dels estudiants entrin a Sant Domènec. En tot cas hi ha una contradicció fonamental en la resolució... Creiem, potser, que el jutge està reconeixent de forma implícita la feina barroera dels Mossos d'Esquadra aquell dia.

En suma, considerem que la sentència judicial hauria d'haver anat més enllà. L'absolució era la única sortida coherent al procés. El jutge ho ha entès així, absolent a un dels encausats i rebaixant, per exemple, d'amenaces a una falta d'insults els càrrecs d'un altre. Però el coratge s'ha aturat aquí i no ha sabut invalidar d'arrel les acusacions pels quals va començar aquest procés ara fa més de sis anys. Entenem, però, que la pressió social exercida ha contribuït també a rebaixar les atribucions finals.

Per últim, volem recordar que aquest cas respon a una operació policial i jurídica que perseguia desgastar un moviment de representació i acció estudiantil i també, particularment, a quatre militants compromesos. Però, avui, a novembre del 2006, no podem fer altra cosa esboçar un cert somriure. Somriure perquè si bé en aquell context el cop repressiu aconseguí desgastar els Assamblearis de la UdG, a hores d'ara els estudiants de Girona afronten amb renovada contundència, amb l'eina unitària que representa el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans), els reptes que tenen plantejats; l'aplicació del model elitista i excloent de Bolonya i l'actitud de l'actual rectora Anna Maria Geli, que s'ha acabat fent còmplice i coautora de la sentència. I
somriure, altre cop, perquè les quatre persones que avui han rebut aquesta sentència no han deixat ni un sol dia de creure fermament en projectes radicalment democràtics i participatius per a la universitat i per a la societat en general.

Alerta Solidària, Girona, Països Catalans
divendres 3 de novembre del 2006