Avui com fa 70 enrere. UN POBLE SOBIRÃ?, Ã?S UN POBLE INGOVERNABLE

Des de fa diversos anys, l'11 de setembre ha comptat amb un Bloc Negre dins de la manifestació de la tarda. El que va començar d'una forma informal, s'ha anat poc a poc consolidant com a punt de trobada de diferents sectors, els quals, volem fer visible, especialment en aquesta data, el nostre rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats reformistes i, per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni la creació de més fronteres, sinó per la disolució de les existents i la creació d'espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitimin els propis estats. Entenem l'11 de setembre com una data significativa per aquest poble i o­n totes les reivindicacions poden tenir cabuda, és per això, que les persones de tendència llibertària o autònoma que hem conformat en aquest anys l'anomenat Bloc Negre també haviem d'estar-hi presents d'alguna o altra forma, al marge de sigles o inclinacions partidistes.
Aquest any, a diferència dels precedents, no podem passar per alt, ni deixar de mencionar amb sorpresa, la convocatòria paral?lela que sortirà de la Plaça Universitat pràcticament a la mateixa hora que la del Bloc Negre, la qual ens situa gratuïtament en la molesta disjuntiva d'haver de triar. Nosaltres continuarem trobant-nos en el Bloc Negre perque així s'ha fet durant anys i perque no estem disposats a renunciar a la nostra autonomia ni estar a expenses del que decideixi fer una organització en concret. El Bloc Negre no es pas un bloc monolític, ni en té cap intenció de ser-ho, entre la gent que s'aplega al seu voltant, alguns formen part o simpatitzen obertament amb la corrent anarcosindicalista, i a d'altres, els importarà 'un rave'? el que fagi o deixi de fer, la CNT federada.

No som ningú per dir a la gent a quina de les convocatòries ha d'anar, no entrarem en una baralla estèril per veure qui és més llibertari, ni titllarem de ser més o menys solidaris amb els treballadors per assistir a un lloc o un altre, com sembla que alguns intenten fer. No és en aquest dia que es demostra això sinó en la feina diària, com molt bé saben els companys de Mercadona amb una lluita exemplar que dura mesos, i tots els treballadors que lluiten dia a dia contra la patronal i per l'autogestió obrera, entre els quals molts de nosaltres hi som presents durant tots els dies de l'any.

Pels desmemoriats, dir que aquesta no és pas la primera manifestació obrera, o de caràcter laboral, que té lloc durant l'Onze de Setembre. La diada passada, per no anar gaire lluny en el temps, la Xarxa Solidaria contra el Tancaments i la Precarietat, ho va fer amb els mateixos objectius, punt per punt, que ara esgrimeix part de la CNT. Al nostre criteri, si d'un bon principi, els convocants s'haguessin plantejat sincerament rebassar els estrets límits dels seus sindicats adherits, obrint-se a altres sectors laborals en conflicte (evitant, de pas, crear la impressió fugaç de ser una mena de contramani del 11). S'hauria d'haver fixat la convocatòria a la mateixa franja horària en que tradicionalment ho feia la Xarxa. Feliç coincidència, que de pas, hagués permès a molts de nosaltres, anar pel matí a prestar-vos el 'suport mutu'? que es mereixen els companys de Mercadona, PC city, i la resta de treballadors en lluita.

El pensament llibertari no és patrimoni de ningú, ni de cap sigla ni de cap individualitat ni de cap poble escollit, s'equivoquen els que intenten apropiar-se'l i ser els únics representants, s'equivoquen els que vulguin esdevenir en avantguardes, s'equivoquen els que volen utilitzar-lo per enfrontar els pobles, s'equivoquen els que volen convertir-lo en una ideologia forània i estranya a la nostra terra i a la nostra cultura, s'equivoquen els que volen simplificar-lo en quatre eslogans, s'equivoquen els que separen les lluites antiimperialistes de les lluites socials o actuen com si aquesta no formés part de la mateixa lluita de classes que ho engloba tot.

Aquest any es compleixen 70 anys d'una revolució llibertària, iniciada un 19 de juliol de 1936, que va donar a Catalunya les més altes quotes d'autogovern de la seva història contemporània, molt més que amb qualsevol govern, per molt 'nacionalista'? que s'anomeni. Molts i moltes lluitadores van deixar la vida en aquesta lluita i en la posterior repressió feixista. El seu exemple i el de milers de treballadors i col?lectius que avui dia continuen lluitant contra el sistema ens empeny a continuar sent presents un any més a l'11 de setembre i els dies que calgui.

Ni imperialisme espanyol i francès, ni xovinisme català!
Visca la lluita de pobles contra imperis i d'obrers contra patrons!
Visquin uns Països Catalans lliures de qualsevol Estat!
Mani qui mani, anti-autoritaris sempre!

Individualitats del Bloc Negre del 11 de Setembre