EL MOVIMENT EL DEMOSTREM CAMINANT
Amb la Unitat Popular avancem cap a la Independència i el Socialisme

Any rera any l'Onze de Setembre ha esdevingut la data en que l'Esquerra Independentista denuncia l'opressió que patim els Països Catalans per l'ocupació a la qual ens sotmeten els Estats espanyol i francès. L'Onze de Setembre és, sovint, també l'escenari on l'Esquerra Independentista realitza propostes polítiques per al futur. Enguany, des d'Endavant (OSAN) fem ús d'aquest escenari per fer una crida a participar en la Unitat Popular que està començant a prendre forma, a participar de les lluites que des dels barris, pobles, llocs de treball, aules i al carrer s'estan duent a terme per a construir uns Països Catalans lliures, socialistes i no patriarcals, i participar, així, en la vertebració del Moviment d'Alliberament Nacional.
L'any que acabem ens ha mostrat, una vegada més, com el reformisme està disposat a trair les expectatives i il.lusions populars per a mantenir els seus privilegis, com els partits que acceptaren la Reforma de l'Estat franquista han pactat per tal que tot continuï igual per a les classes populars després de 30 anys de la mort de Franco. Amb les reformes dels Estatuts del País Valencià i el Principat s'ha demostrat una vegada més que Espanya és irreformable i que l''Estat de les Autonomies' no és el marc per a avançar en la conquesta de la Sobirania nacional i l'emancipació dels i les treballadores i les classes populars. També hem vist aquests dies el fracàs anunciat de l'independentisme que vol pactar amb Espanya d'ERC.

Els debats estatutaris ens han mostrat 3 coses fonamentals: 1) que els partits reformistes són un obstacle en el camí cap a la Llibertat del nostre Poble, 2) que malauradament l'autonomisme continua viu, i 3) que, malgrat tot, l'autonomisme es comença a esgotar, després de 30 anys de constatar que d'Autogovern i avenços nacionals i socials res de res. L'autonomisme ha sortit, doncs, força debilitat del debat estatutari, sobretot al Principat, no només per les claudicacions nacionals sinó també per les polítiques neoliberals antiobreres i antipopulars que estan aplicant. �s molta la gent que se n'ha desencantat o que fins i tot s'ha girat cap a l'independentisme davant les renúncies i enganys dels partits de la Reforma. D'això l'Esquerra Independentista se'n pot reclamar, en part, orgullosament responsable: el treball unitari realitzat a favor de l'Autodeterminació pot reclamar el discret (però valuós) avenç en la conciència nacional de les masses com a fruit seu.

Però tot l'esforç realitzat i el camí que queda per fer per derrotar l'autonomisme i conquerir la Llibertat no arribarà mai a bon port si no som capaços i capaces d'estructurar un Moviment d'Alliberament Nacional. Perquè només amb un Moviment d'Alliberament Nacional podem donar solidesa a totes i cadascuna de les lluites que s'estan duent a terme al llarg dels Països Catalans i fer-les coherents dins d'un projecte global d'alliberament per a les classes populars. Des d'Endavant (OSAN) pensem que aquest Moviment comença a albirar-se quan dia rera dia més i més gent s'implica en les lluites populars i s'organitza per fer realitat la Unitat Popular catalana. Aquest Moviment comença a caminar quan es constitueixen candidatures municipals rupturistes. Caminem quan denunciem la repressió i defensem els i les preses polítiques catalanes. En cada okupació d'un centre social, caminem. Participant del sindicat d'estudiants, caminem. Treballant des de la base als Casals independentistes, caminem. Quan coneixem les realitats revolucionàries de la mà de les brigades internacionalistes, caminem. Amb la desobediència, caminem. Amb les campanyes unitàries per l'autodeterminació, contra la constitució europea, plataformes locals ecologistes, amb els mitjans contrainformatius, lluites antifeixistes, caminem, caminem i caminem.

No hi pot haver Moviment sense caminar, com no podem parlar de teoria sense pràctica. Quan l'imperialisme es mostra més agressiu que mai, quan la lluita de classes als Països Catalans i el Món és més crua que mai, quan el Patriarcat és més assassí i criminal que mai, és el nostre deure i la nostra obligació posar tots els esforços al nostre abast per fer realitat el Moviment Català d'Alliberament Nacional. Per això, des d'Endavant (OSAN) cridem a continuar enfortint d'espais de lluita d'Unitat Popular, al territori i al si del Moviment, a construir en base al caminar, perquè caminem per poder ser, i volem ser per caminar:

Endavant amb les lluites populars !
Construïm la Unitat Popular, construïm el Moviment!
Independència, Socialisme, Països Catalans !

Països Catalans, 11 de Setembre de 2006.
Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)

http://www.endavant.org/comunicats/manifest_11set06